Un petit poble d’Anglaterra on no hi passa absolutament res de notori no és la mena de lloc on ningú s’imaginaria que en pot sortir una bona sèrie. I encara menys una sèrie divertida. Però per trencar aquesta idea ha arribat This Country, una comèdia, estrenada recentment a Filmin, on els protagonistes són dos joves, la Kerry i en Kurtan, que són cosins i viuen en un poble d’aquestes característiques, a l’atur, permanentment avorrits i intentant superar el tedi ficant-se l’un amb l’altra. Les seves picabaralles són l’únic de mínimament excitant que passa en el seu dia a dia. S’asseuen en alguna banda i passen el temps. Són joves i volen projectar-se, volen ser algú, però miren al seu voltant i saben que no hi ha res a ser en aquell cul de món. Almenys no de la manera que ells voldrien, així que han de fer un gran esforç per tal de no admetre aquesta sensació. Ho expressen de maneres diferents. Al primer episodi, en Kurtan s'obsessiona en guanyar un concurs de fabricació d'homes de palla que se celebra al poble, en el context d’una fira de productes locals. Diu que no li interessa gaire el concurs, i que el premi, que implica sortir en un diari, fotografia inclosa, no li importa. Però podem veure que menteix. Que sortir en el petit diari local seria alguna cosa i alguna cosa és més que res.
Mentrestant, la Kerry intenta també ser algú. Ho fa creant un relat sobre si mateixa presentant-se com una persona perillosa a qui tothom té por. La seva fama la precedeix, diu. En realitat, ella causa indiferència allà on va i la banda de la qual és líder està formada per un grapat de nens del poble. Els esforços de tots dos es retraten a través del format del fals documental, que permet posar sobre la taula el patetisme d'aquests personatges en tot el seu esplendor tant quan se’ls entrevista com quan se’ls segueix en el seu dia a dia. Els creadors de la sèrie, Daisy May Cooper i Charlie Cooper, que interpreten també els dos protagonistes, utilitzen amb encert el mateix mecanisme que va fer tan popular The Office. Però amb una diferència fonamental: la posició de l'espectador. Mentre que a la sèrie de Ricky Gervais i Stephen Merchant se'ns permetia posar-nos en la pell d'en Tim, que era el personatge intel·ligent envoltat dels personatges patètics, aquí no se'ns està oferint aquesta distància prudencial que ens manté al marge. No hi ha un personatge que ens miri com si digués "heu vist amb quina colla de tarats he de compartir cada dia de la meva vida?". Al seu lloc, a This Country hi ha un capellà que intenta mirar els joves amb bons ulls, malgrat tot.
D’aquesta manera, aquests dos personatges poden fer-se més propers i, ho vulguem o no, similars a nosaltres. Perquè, el que els passa a en Kurtan i la Kerry, no és una cosa que ens passa a tots? Quina diferència hi ha entre els intents de construir un relat d'aquests dos personatges per “ser algú” i el que fem sovint a les xarxes socials? Què fem nosaltres per sentir que som algú? És gaire menys patètic que el que fan ells? La comèdia de la sèrie adquireix aleshores un regust amarg. El patetisme és ara universal i compartit. Com molt bé anuncia el títol de la sèrie, els dos protagonistes representen a un país sencer. En fer-ho, la comèdia estableix llaços amb Little Britain, que també va retratar un entorn similar al d'aquesta sèrie (jugant amb l'oposat de la Great Britain). Però no cal viure en un poble perdut d’Anglaterra per assemblar-nos a en Kurtan i la Kerry més del que voldríem. El gran encert d’aquesta comèdia britànica és que no se’n riu dels dos protagonistes, sinó que s’hi sent molt propera i ens hi reflecteix. Malauradament, fer riure en els nostres intents de fer creure als altres que som alguna cosa que no som és quelcom tan universal com, probablement, indefugible.
This Country
Creadors: Daisy May Cooper i Charlie Cooper
Repartiment: Daisy May Cooper i Charlie Cooper
Temporades: 3
Plataforma: Filmin