A les Illes Ciutadans va quedar al marge de la crisi provocada per l’anunci de la moció de censura a la regió de Múrcia, el 10 de març, i, sobretot, de la rèplica a la Comunitat de Madrid. La direcció balear comunicà al PP que cap dels pactes de govern que tenen signats les dues formacions -al Consell d’Eivissa i a quatre municipis – perillaven.
Transcorregut un mes des d’aleshores, en efecte els acords no s’han vist afectats de manera. Tanmateix, el rebombori general ha estat aprofitat en el si de Ciutadans a les Illes pels que se sentiren agreujats quan la direcció central imposà Patrícia Guasp com a nova líder orgànica -el setembre passat – i han intentat descavalcar-la de la prefectura del grup parlamentari per tornar posar-hi a qui fou el cap de llista a les eleccions autonòmiques de 2019, Marc Pérez-Ribas, i que fins el setembre de l’any passat havia ocupat el càrrec formalment, tot i que des de molts mesos abans qui actuava de fet com a portaveu era Guasp.
Enèsima crisi. La nova crisi interna desfà la precària pau interna a la qual havia arribat al partit taronja a les Illes el setembre de 2020.
Tot s'inicià quan el desconegut Marc Pérez-Ribas guanyà les primàries per elegir cap de llista a les eleccions de maig de 2019 contra el portaveu i líder de la formació Xavier Pericay. Era el mes de març. Ara just ha fet dos anys. El partit entrà aleshores en una deriva desbaratada -en la que sovint no se sabia què defensava cada part enfrontada – que els relativament bons resultats electoral autonòmics de 2019 -5 diputats – no l'aturaren. Tot el contrari. Pérez-Ribas es posà al capdavant del grup parlamentari i tot indicava que intentaria liderar el partit. Però amb el suport de Madrid, un grup intern ho evità. Cosa que anà creant una situació caòtica que s’agreujava per moments, més encara quan el novembre de 2019, a les eleccions a Corts, el desastre va ser absolut per tot arreu i a Balears perdé l’únic diputat que tenia.
El mes de març de l’any passat Inés Arrimadas es convertí en la líder estatal de la formació taronja. Decidí imposar -fent valer el caràcter piramidal del partit – a Balears la fi de les hostilitats via la destitució de Pérez-Ribas de portaveu parlamentari, el mes de setembre de 2020,i posant en el seu lloc a la diputada Patrícia Guasp. La qual, posteriorment, l’octubre,va ser confirmada formalment com a líder orgànica.
Des d’aquell moment el grup taronja no va protagonitzar cap altre episodi de tensió interna que transcendís als mitjans. Però quan esclatà allò de Múrcia, el grup de Pérez-Ribas intentà un cop intern. En una reunió del grup parlamentari del mes de març proposaren la substitució, altra vegada, de la portaveu, per posar en el seu lloc de bell de nou a Pérez-Ribas, segons informava aquesta passada setmana vozpopuli.com. Tres dels cinc diputats hi estigueren d’acord. Però la ràpida reacció del grup oficialista demanant ajuda a la direcció central va suposar el viatge a posta de la secretaria general de Ciutadans, Marina Bravo, que imposà la pau o, almenys, una treva.
Segons el diari local Última Hora, l’enviada d’Arrimadas es va reunir, per separat, amb els dos grups enfrontats i aconseguí que no hi hagués més moviments hostils perquè «no és el moment», degut a les eleccions de Madrid. La interpretació que feia vozpopuli.com de l’afer era que la direcció central no vol «per ara» cap episodi de rebel.lió contra les direccions a cada territori, perquè si es comença a un lloc «l’efecte contagi» estaria assegurat a d’altres bandes. Arrimadas vol pau com sigui per apuntalar el seu propi lideratge.
La permanent crisi de Ciutadans a les Illes ha deixat el partit força disminuït quant a la seva presència territorial. Arribà a tenir agrupacions a 30 municipis dels 56 que tenen les Illes. Hores d’ara n’hi queden actives 8 o 9. Destaca el cas de Sóller, la ciutat de Pérez-Ribas, on, segons el diari digital citat, tots els militants s’han donat de baixa, excepte ell. A Palma almenys la meitat de l’afiliació ha tornat el carnet. Desastres per l’estil han passat a les agrupacions de Manacor, Llubí, Sant Lluís... En realitat ningú sap, fora de l’oficialitat del partit, quanta militància encara segueix pagant les quotes. La sagnia ha estat enorme i és segur que han abandonat la formació més de la meitat dels afiliats que tenia a principis de 2019.