El sobiranisme illenc ja s’ha posat en marxa cap a les pròximes eleccions generals. La convocatòria a urnes per triar diputats i senadors a Corts no l’agafarà desprevingut, tant si es convoquen com a molt tard quan s’exhaureixi el mandat actual, a finals de 2023, com si se s’avancen i són molt aviat, entre la pròxima tardor i la primavera de l’any vinent, tal i com assegura que podria ser la premsa madrilenya digital de dreta, o en qualsevol moment entre els dos extrems.
El líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, vol ser el candidat. Així ho manifestava en l’entrevista concedida a aquest setmanari fa dos anys, poc abans de les eleccions locals i autonòmiques de 2019. I a pesar que hi havia gent, inclús en el seu propi partit, que no se l’acabava de creure, finalment ha desfet tots els dubtes, insistint, cada cop que ha tingut ocasió de fer-ho, en que en efecte vol ser el cap de llista al Congrés. En especial ho ha manifestat així des del moment en que fou elegit pel màxim càrrec orgànic, el novembre de 2019.
Ara, sota el seu impuls, el partit ha demanat als aliats de les altres illes, Més per Menorca i Ara Eivissa, que acceptin iniciar les passes per preparar-se per als futurs comicis generals. No vol que res es deixi a la improvisació ni donar -com ha passat en alguna ocasió – missatges contradictoris de si aniran en coalició amb altres forces o no. L’objectiu és cristal.lí: oferir una candidatura nítidament sobiranista que tingui prou temps per fer feina i, així, tenir raonables esperances d’assolir, per primer cop, un diputat baleàric al Congrés d’aquest àmbit ideològic.
Cap a les eleccions. El consell polític de Més per Mallorca ha aprovat l'inici del procés de constitució d'una marca electoral conjuntament amb els altres dos socis per concórrer als comicis a Corts Generals. A tal efecte Més per Mallorca aprovà les bases que proposarà als seus col.legues de Menorca i d’Eivissa. En essència, es tracta del bessó del cos ideològic a partir del qual es confeccionarà el programa electoral.
Ara, els dos socis hauran de dir la seva però, tal i com ha passat en ocasions anteriors, no sembla que hi hagin de posar cap entrebanc. Si tot funciona com des de Més per Mallorca s’espera, les assembles dels diferents partits a Mallorca, Menorca i Eivissa ratificarien el pròxim mes de juny la decisió presa. Quedaria així formalment creada la futura candidatura sobiranista.
El líder mallorquí, Antoni Noguera, ha destacat que «és la primera vegada que plantejam un projecte sòlid i estable amb els partits germans de les altres illes» i que comptarà «amb temps i sobretot amb aspiracions per tal que la veu de les Illes Balears i la dels seus ciutadans puguin arribar a Madrid». La idea és que la marca electoral perduri més enllà de la cita pròxima amb les urnes. Es tracta, diuen els impulsors, d’evitar estar decidint, cada cop que es convoquen eleccions generals, una estratègia nova, una marca diferent, socis canviants...L'objectiu és que ofefint claredat, una aliança de socis estable i un programa amb voluntat de perdurar es podrà «generar un vincle més important amb la ciutadania i convertir-nos amb l'autèntica força útil de les eleccions vinents en l'àmbit estatal».
Per dotar la iniciativa de la màxima força possible la idea és convocar primàries obertes perquè hi participi tothom que vulgui. La nova marca, que funcionarà com una coalició entre els socis, buscarà el suport del màxim possible d’entitats civils per atreure cap al projecte molts de suports corporatius i individuals. I fer-ho amb prou temps perquè el gruix dels electors coneguin l’oferta que se’ls presentarà en el moment en que es convoquin les eleccions.
El futur programa electoral es basarà en els punts que es decideixin entre els tres socis i que Més per Mallorca proposa, en principi, que facin referència a deu punts: «sobirania, autogovern, model econòmic alternatiu, prosperitat compartida, ecologisme polític, cultura-llengua-país, feminisme-igualtat, democràcia, confederalisme i agenda europea».
Noguera es mostrà convençut que en aquesta pròxima ocasió, el sobiranisme illenc farà «història» perquè assolirà un diputat al Congrés, cosa que no ha passat mai i que a la fi, d’aquesta manera, «la veu de les Illes Balears» podrà«ser escoltada a Madrid, després de 40 anys (en realitat, ara en fa 44 d’ençà dels primers comicis generals, els del 15 de juny de 1977) d'injustícies repetides i seguides cap al nostre país».
A les eleccions generals de novembre de 2019 el sobiranisme va fer un 4% del vot vàlid a candidatures, a les d’abril del mateix any un 4,9%, mentre que als comicis a Corts de 2016 no s’hi presentà -Més per Mallorca va fer part política, no jurídica, de la candidatura de Podem- i als de 2015 va sumar el 7%. El 2008 pactà amb la dreta regionalista per forjar la candidatura Unitat per les Illes que recollí el 5%. El 2004 fou l’ocasió en que més a prop quedà d’assolir un diputat al Congrés. Amb la fórmula del Bloc Progressista -PSM, Esquerra Unida, ERC i Els Verds – sumà el 8,6% dels sufragis. La massiva participació va impedir que tingués èxit. Aleshores el bipartidisme marcava les urnes a les Illes, el PP i el PSOE es repartien els 8 escons. Ara les coses són prou diferents i els escons estan molt més repartits. A les últimes eleccions sumaren 2 diputats per hom el PSOE, PP, Podem i Vox. L’última acta de congressista la va recollir Vox amb el seu segon quocient -producte de la forma de conversió vots en escons segons la llei d’Hondt – que va ser de 38.500. Cosa que implica que el sobiranisme almenys hauria de triplicar, la pròxima vegada, el percentatge que va obtenir aleshores per tenir serioses esperances d’assolir l’èxit que persegueix.