Antoni Riera: «El trànsit cap a l'economia d'aprofitament necessita una aposta de país»

Antoni Riera (Santa Margalida, 1969) és catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears i, també, director tècnic de la Fundació Impulsa, creada mitjançant un acord entre el Govern de les Illes Balears i la CAEB (Confederació d'Associacions Empresarials de Balears), una plataforma de coneixement estratègic per a ajudar al creixement de la competitivitat de les Illes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com ha viscut el turisme la crisi econòmica?

-Els economistes parlem de la resiliença que té una economia per definir la capacitat d'encaixar un xoc i de tornar a la normalitat. Doncs bé, els fluxos turístics actuals demostren que el turisme ha estat el sector més resilient; és a dir, el que ha absorbit millor el xoc de la crisi. La recuperació de fluxos turístics a escala mundial es comença a notar ja el 2010, i Balears és una de les destinacions més beneficiades.

-Aquesta capacitat del turisme es basa en el pagament de sous baixos?

-Des del punt de vista de la demanda ha augmentat el nombre de turistes. I ha crescut també el marge de les empreses, és a dir, la diferència entre ingressos i despesa. I a efectes de sous, el sector incrementa els salaris per sobre de la mitjana balear.

-Doncs el Govern demana que les empreses hoteleres augmentin els salaris.

-Quan hi ha un xoc en una economia disminueixen els salaris o es perd ocupació. En el cas d'Espanya la crisi s'ha concretat sobretot a partir d'aquesta segona via. La mà d'obra que no ha perdut la feina ha mantingut a grans trets els salaris. El que sí que ha caigut és l'ocupació, s'han perdut llocs de feina. A diferència d'altres països, a Espanya en general i a Balears en particular s'ha ajustat el xoc de la crisi via baixada de l'ocupació i no via disminució salarial. Això sí, ara els nous contractats ho són en nivells salarials inferiors del que seria desitjable. Què està passant? Que el sector hoteler augmenta el seu marge però no la seva productivitat i en conseqüència l'opció d'apujar sous és molt difícil. El que hem d'entendre és que una economia no augmenta els salaris via reial decret. Podran incrementar en la mesura que augmenti la productivitat, els marges i la rendibilitat. Per què un cambrer de Suècia cobra més que un de Balears? Entre altres coses, perquè té una productivitat més alta.

-El model econòmic turístic balear és el de la baixa productivitat?

-Més que un model o una opció empresarial, és una situació d'equilibri entre productivitat baixa i salaris baixos. Una economia d'aquestes característiques està equilibrada i podríem dir que s'hi està còmoda. El que passa és que com a model de país no és bo, perquè el millor és augmentar la productivitat per poder pujar els salaris i per tant el benestar social.

-La situació actual es pot convertir en crònica?

-Sí. És el que deim un equilibri de baix nivell, amb baixa competitivitat i baixa cohesió social. L'equilibri d'alt nivell
és el que tenen altres països amb alta competitivitat i alta cohesió social, que crec que és el que ens interessa perseguir. Però sí, hi ha el risc que es converteixi en crònica.

-Es pot evitar la cronificació i anar cap a un altre model?

-Sí. Balears pot prendre exemple d'altres indrets i anar cap a una economia turística amb molt més valor afegit. Necessitem fer el trànsit des de la situació actual d'economia d'acumulació cap a una nova fase d'equilibri amb més competitivitat i per tant amb millors salaris, més cohesió social, etc.; és a dir, una economia d'aprofitament. Ho han fet Bilbao, Flandes, Baviera, Florida, Massachusetts... i Balears ho pot fer. Encara més: no ens queda altre remei que fer aquest trànsit si volem recuperar el que érem el 1997, la regió més pròspera d'Europa.

-És a dir, que el problema estructural de l'economia balear no ve per la crisi econòmica, sinó que és prèvia?

-En efecte. El problema de la baixa productivitat i dels baixos salaris ja es produïa abans de la crisi. L'economia balear es movia però no es desplaçava. Com ara. O sigui, roda però sobre si mateixa i el rodatge no basta per augmentar el benestar social. Creix l'economia, hi ha moviment però es va perdent benestar.

-La desestacionalització turística que el Govern mostra com un èxit és part del trànsit cap al futur model?

-No. És una manera d'ampliar el període d'activitat, d'incrementar l'acumulació, però no garanteix que s'aprofiti més bé el nombre de turistes que arriben. Per tant la recepta de desestacionalitzar no dóna cap resultat a efectes d'assolir un major benestar. Al cap i a la fi, l'objectiu de l'economia quin és, créixer o traduir el creixement en benestar? Créixer per créixer no té sentit.

-I la nova forma de comercialització turística, la dels pisos i cases que es lloguen per dies, és part del problema o de la solució?

-El perfil del turista està canviant. Ens hem d'adaptar. És imprescindible satisfer la demanda d'allotjar-se a cases particulars. Ara bé, això no vol dir que s'hagi de satisfer de qualsevol manera, sinó que hauria de respondre a criteris de productivitat. I ara per ara la productivitat d'aquesta activitat és encara més baixa que la de l'hoteleria. Cal articular el mecanisme perquè la societat aprofiti millor aquest turisme residencial. Per una altra banda, aquesta activitat el que fa és maximitzar rendes de capital i no de treball, i per definició una economia que fa això és més desigualitària.

-El revifament de la construcció i del sector immobiliari com actuen en relació amb el trànsit cap al futur model desitjat?

-La construcció i sobretot el sector immobiliari viuen de les rendes de localització; és a dir, que el producte no és bo per sí mateix sinó per on està localitzat. En aquest moment, el sector que opera amb els marges més alts és l'immobiliari, a pesar de tenir la productivitat més baixa, per això la rendibilitat és alta. Cosa que provoca que els fluxos d'inversió s'orientin cap al sector immobiliari enlloc d'anar cap a l'economia productiva. Per tant, és una manera si més no d'allargar la situació d'equilibri de baix nivell que pateix l'economia balear.

-És desitjable imposar un límit al nombre de turistes?

-Si no volem créixer en volum hem de preparar una alternativa. Si no, no funcionaria. Posar límits al nombre de turistes significaria aturar el creixement del volum d'una economia acostumada a créixer així. S'ha de tenir clar que tindria greus conseqüències greus. Per aprimar el volum la millor manera és augmentar els preus.

-L'ecotaxa ajuda a iniciar el trànsit cap al futur model d'aprofitament?

-No. Així com està definida assegura més recaptació però no assegura cap canvi, cap trànsit de model, no propicia més eficiència de gestió de residus, ni millor aprofitament del nombre de turistes, ni més bona eficiència en la gestió dels recursos... Ara, els impostos verds podrien ajudar, però no és el cas.

-Com es pot intentar fer el trànsit cap a aquesta nova economia de més alta productivitat, rendibilitat, salaris i benestar social?

-El primordial és que tots estiguem d'acord en el diagnòstic, és clar. Ara per ara s'ha de reconèixer que això no està prou acceptat. No hi ha una consciència clara per part de tots els agents implicats respecte de la malaltia que pateix l'economia balear. Una vegada que s'assoleixi el consens en el diagnòstic serà quan podrem posar en marxa les vies de progrés.

-Quins sectors no se n'adonen?

-L'economia balear augmenta en tecnologia, en noves inversions, més mà d'obra... però no augmenta en productivitat. Per tant, té un problema d'aprofitament. Qui no s'adona del problema? Doncs tots aquells que segueixen mirant les estadístiques d'acumulació, que són aquelles que ens diuen que cada any arriben més turistes, que augmenta el nombre de treballadors... I sí, és ver, però cada vegada hi ha menys riquesa per repartir.

-I cap on s'hauria d'anar?

-El que cal és transitar cap a un model d'aprofitament; és a dir, considerar més important l'aprofitament del nombre de turistes que arriben que no voler que el nombre sigui cada vegada més gran. És a dir, es tracta d'oferir un producte cada vegada més genuí, amb més valor afegit i alhora amb més eficiència energètica, en la gestió dels recursos naturals, en la generació de residus, etc.

-I aquest model teòric com s'explica als empresaris i a l'administració perquè es posin a la feina d'impulsar el canvi?

-En els últims quinze anys, les Illes han perdut 18 punts de renda per càpita, la caiguda més grossa de totes les regions europees. L'any 2000 ocupàvem el lloc 53è en el rànquing esmentat, ara el 116è. Hem perdut 60 llocs en només 15 anys! Això vol dir que alguna cosa està passant. Hauria de bastar com a explicació per a tothom i perquè s'encenguin les alarmes.

-Però no s'han encès.

-Encara no. Però la rendibilitat empresarial està baixant o, com a mínim, no és tan alta com potencialment podria ser. Així que abans o després els empresaris hauran d'entendre que rere de les dades macroeconòmiques hi ha una realitat micro que tampoc els afavoreix. Tard o d'hora s'haurà d'acceptar perquè és la realitat. I vull dir que ara estam en el moment de fer el canvi perquè bones temporades turístiques com les que hem tengut aquests anys són l'escenari ideal. Tenim el vent de cua i l'hem d'aprofitar. L'economia balear està en un moment perfecte per fer el trànsit. Perquè a més, el preu del petroli és baix, com el dels diners... Es donen tots els elements perquè la nostra economia pugui transitar cap a l'altre tipus de model, el d'aprofitament. La pregunta és: sabrem aprofitar les
temporades de rècord per fer el canvi?

-De veres aquesta tesi pot ser acceptada pel conjunt de l'empresariat illenc?

-El sector hoteler ho comença a entendre. Ara, és ver que una de les coses que dificulta iniciar aquest trànsit és la formació no només dels treballadors sinó també dels empresaris. En posaré un exemple: moltes empreses han invertit en tecnologia però no totes tenen el personal preparat per aprofitar totes les potencialitats de la inversió. Tenim un problema seriós, amb això. No ens hem d'enganyar, la infraformació és molt important, a Balears. Així que per fer el trànsit de l'economia balear no es pot més que augmentar la formació dels treballadors i també l'eficiència de gestió de les empreses que estan massa centrades en l'acumulació, en el marge i no en la productivitat.

-Entenc que aquest trànsit no pot ser curt, que necessitaria bastants anys perquè es notessin millores tangibles per als treballadors i en el benestar general.

-Hem de tenir present que es tracta d'un trànsit, no d'un canvi radical. Hem de saber transitar; és a dir, anar avançant gradualment. El que importa no és esperar rèdits d'avui per demà, sinó saber que cada dia sembram una llavor que fructificarà. Es tracta de començar i és segur que cada cop més agents econòmics s'hi sumaran. A mesura que hi hagi sectors que augmentin productivitat, rendibilitat i sous, els altres s'hi afegiran, segur. I de tota manera no parlam de dècades, per fer la transició. Si el procés està ben dissenyat, en vuit anys els guanys poden ser perceptibles per a tots els àmbits: empreses, treballadors, societat.... El que passa és que el trànsit cap a l'economia d'aprofitament necessita una aposta de país clara. O sigui que tothom s'hi sumi: els sindicats, les patronals, les administracions i per descomptat les empreses individualment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.