Majoria independentista no només absoluta, sinó aclaparadora. Aquest és el resum de les eleccions que se celebraren el dimarts 6 d’abril a Grenlàndia. Però no és només això. Aquestes eleccions han significat molt més. Per una vegada aquest petit país, amb només 56.000 habitants, que depèn formalment de Dinamarca i que té un Estatut d’Autonomia en el qual es reconeix el seu dret a l’autodeterminació, s’ha convertit en objecte informatiu de molts mitjans internacionals. El motiu? Que la nova majoria política està en contra de l’explotació de la mina de ‘terres rares’ que hi ha al sud país, la més important del món fora de la Xina.
Eleccions i terres rares. Els partits a favor de la independència sumaren el 80% del vot popular en els comicis. Els dos partits majoritaris, molt per sobre dels altres quatre que assoliren representació a l’Assemblea del país, foren Inuit Ataqatigiit (IA), amb el 36,6 % del vot, i Siumut, amb el 29,4%. La primera formació –d’orientació socialista, independentista i ecologista- tingué el seu principal eix de campanya en la promesa de la clausura de la mina. L’altra, socialdemòcrata, també independentista –tot i que amb menys intensitat-, està a favor de l’explotació mineral per generar riquesa per al país. L’eix polític mina sí–mina no ha marcat les eleccions, s’ha confrontat a les urnes i ha tingut com a resultat la victòria clara de l’opció a favor del tancament de l’explotació, amb un 65% dels vots.
Les forces contràries a l’explotació minera aposten per una economia basada en l'exportació de sorra, d’adob natural, l’atracció del turisme, l'agricultura i, sobretot, la pesca, que és la gran riquesa natural i que suposa el 90% de les exportacions.
La referida mina està situada a la regió de Kvanefjeld, al sud de l’illa, i es tracta d’un dels jaciments més grans del món de ‘terres rares’, se suposa que és el més important fora de la Xina, país que en concentra els principals. Segons explicava la BBC dimecres passat, l’endemà dels comicis grenlandesos, el resultat de les urnes “podria tenir conseqüències per als interessos internacionals a l’Àrtic”. Deia aquest mitjà que, com que el desglaçament –el 80% del territori de Grenlàndia està gelat – producte de l’escalfament global està obrint noves expectatives mineres en el país, les grans potències s’han interessat en els últims anys en el seu control. Així, assevera el mitjà britànic, “Grenlàndia ha quedat situada en el centre de la intensa competència entre els Estats Units, Rússia i la Xina per controlar els recursos de l’Àrtic”. La mina de Kvanefjeld és propietat d’una empresa australiana, Greenland Minerals, que compta amb el suport financer d’una companyia xinesa. La BCC, citant fonts de l’empresa australiana, explicava que la mina “té el potencial de convertir-se en la productora de terres rares més important del món occidental”.
Quan es parla de ‘terres rares’ es fa referència a disset minerals que s’usen sobretot per aparells d’alta en alta tecnologia, des de smartphones a vehicles elèctrics i, també, armes. Al contrari del que suggereix el seu nom, no és que siguin minerals molt escassos. De fet, passa tot el contrari: són abundats a l’escorça terrestre, però resulta que allà on es localitzen no estan agrupats en grans acumulacions, sinó dispersos i mesclats amb d’altres minerals, cosa que obliga a una mineria basada en extreure enormes quantitats d’elements en general per aconseguir-ne una petita part dels desitjats. Per exemple, la mina xinesa –país on es troben les principals explotacions d’aquesta naturalesa– més important extreu una tona en brut d’elements diversos per poder assolir aproximadament 60 quilos de rars.
En el cas de Grenlàndia, els socialdemòcrates –que governaven fins ara– asseguraven que l’explotació de la mina podria suposar riquesa suficient com per, fins i tot, renunciar a la subvenció danesa, que aporta un terç del pressupost del país, i consolidar un procés d’independència econòmica que asseguraria, a més llarg termini, la independència política. Els contraris a la mina fixen el futur econòmic independent –que el volen a més curt termini- en l’explotació d’altres recursos naturals i en el turisme i no en la mina de terres rares que, al seu parer, suposaria un impacte paisatgístic i ecològic enorme. Aquestes divergències foren les que a principi d’any van fer rebentar el fràgil equilibri polític sobre el qual s’aguantava el govern socialdemòcrata, i per això es convocaren les eleccions de dimarts passat.