D’una banda, Donald Trump ens escridassa mentre amb la mà esquerra sosté un ganivet ensangonat, i amb la dreta, el cap decapitat de l’Estàtua de la Llibertat. De l’altra, l’expresident nordamericà, agenollat, apunta cap a una porta amb un llançamíssils que té forma de ploma d’escriure.
Darrere la porta, un tsunami d’aigua taronja i un enorme tupé groc arrasen la Casa Blanca, el Capitoli, els monuments a Washington i Thomas Jefferson... És la benvinguda impactant a Agent Taronja, l’exposició que s’acaba d’inaugurar al Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) de València, on podrà contemplar-se fins el 12 de setembre.
La mostra ens capbussa en l’ona destructiva que van significar els quatre anys de Trump al Despatx Oval. El seu autor, Edel Rodríguez, és un il·lustrador cubà que va mudar-se als Estats Units l’any 1980, expulsat de la seua illa natal pel règim castrista. L’artista ha estat batejat pels mitjans com “l’il·lustrador més odiat per Trump”. I no hi ha per menys.
Encara que la seua obra vital inclou diverses exposicions d’art, pòsters per a obres de teatre i cinema i il·lustracions per a llibres infantils, és conegut per enfocar bona part del seu poder artístic en una campanya contra la imatge del polític nord-americà. Moltes de les seues obres contra ell han esdevingut portades de grans mitjans com Der Spiegel o Time, i ara les veiem penjades, convenientment emmarcades, als murs de la sala zero del CCCC.
És la primera vegada que les més de cent il·lustracions sobre la matèria abandonen el format digital i queden agrupades en una exposició. Cadascuna té una història al darrere i està lligada a la personalitat de Trump o a un episodi o procés concret dut a terme per l’exmandatari. Rodríguez aconsegueix, sense paraules ni dissenys massa sofisticats, transmetre a la ment del receptor una crítica amb forma de metàfora.
Dos nadons en bolquers —l’un, amb la pell taronja, i l’altre, més rossejat i amb un pentinat que recorda cert dictador nordcoreà— s’escridassen entre sí mentre exhibeixen un míssil a cada mà, gategen cap a un gran botó roig o es treuen les titoles nuclears per veure qui la té més gran. A més de la seua relació amb King Jong-Un, també es fa una clucada d’ull al seu comportament amb Vladímir Putin, que sosté el nadó taronja en braços així que pateix una enrabiada.
Sense ni tan sols una paraula. No hi calen. Tampoc no cal conèixer qui és Donald Trump, si és que això resulta possible. En eixir de la sala el visitant ja té un mapa mental de com és la seua personalitat. Les il·lustracions parlen sense embuts. Mai no té la boca tancada, s’observa engrandit i més musculós a un espill i cavalca a lloms del pardalet de Twitter alhora que llança bombes.
Presidint l’exposició, una de les il·lustracions que va aparéixer a la portada de Time, el bust d’un Trump amb el cap en flames titulada Year One. Però quasi tres metres de mida i unes llums led que augmenten l’efecte flamíger diferencien la imatge de la revista de la que s’erigeix al mur. Fou publicada coincidint amb el primer aniversari de l’expresident a la Casa Blanca, coincidint amb la polèmica desencadenada per Fire and Fury, el llibre del periodista Michael Wolff.
Encara que la peça que més resumeix l’estil trumpista es troba fora de la sala, junt amb les altres escultures. Es tracta de la mítica línia evolutiva de Darwin, però es troba invertida. L’Homo sapiens sapiens involuciona fins al primer eslavó, una criatura taronja amb caminar de mico.
Tal com van explicar a la presentació de la sala el comissari de l’exposició, Nacho Navarro, i el director del CCCC, José Luis Pérez Pont, l’origen de la mostra va tindre lloc quan preparaven altra manifestació cultural. Estaven gravant Carceller, l’home que va morir dues vegades, un documental —encara sense estrenar— que pretén contar la història de l’editor valencià afusellat pel franquisme a causa de la seua publicació estrela, la revista satírica La Traca.
La idea era relacionar l’acte contra la llibertat d’expressió del passat amb les pressions que pateix el periodisme i, més concretament, els il·lustradors. “Així vam trobar-nos amb Edel, amb les seues caricatures que han fet la volta al món i han posat de l’inrevés la societat estadounidenca; amb el pas dels anys, aquestes il·lustracions seran fonamentals per entendre el nostre present”, assenyalà Pérez Pont.
La sala compta amb una pantalla on s’emeten dos vídeos contínuament. L’un és una biografia il·lustrada de l’artista, que permet que el visitant s’hi aprope i entenga millor la seua manera de pensar. L’altre és un xicotet avançament del documental de Carceller.
Però què tenen en comú Edel Rodríguez i Vicent Carceller? Salvant les distàncies i la duresa, ambdós han rebut pressions d’agents externs perquè deixaren d’expressar-se lliurement. “No he eixit d’una dictadura d’esquerres per què ara als Estats Units em facen callar; contaré tot el que haja de contar i ofendré qui haja d’ofendre”, afirmà l’artista a la presentació a través d’una videoconferència.
Va decidir pintar en contra de l’expresident perquè, segons ell, veia com el futur dels Estats Units anava de mal borràs. En diverses peces fa referència al Ku Kux Klan i un neofeixisme cool relacionat amb l’agent taronja. “Encara que moltes de les polítiques de Trump no us afecten directament, acabarà apareixent algú com ell que també ho faça... Jo volia posar el meu granet de sorra per tal d’enderrocar-lo”, explica Rodríguez.
El museu és el lloc més proper –i amb més quantitat de material- on es pot gaudir dels seus treballs, però no l’únic. Alguns dels seus dibuixos han aparegut encapçalant manifestacions contra l’exmandatari o colgats als murs dels Estats Units. Edel Rodríguez ha cedit diversos a protestes socials, és també un il·lustrador de carrer que sap on es du a terme la lluita.
A l’exposició, el cap de l’Estàtua de la Llibertat és reincorporat al cos per Joe Biden, el nou president del país, posant punt i final al passat trumpista. No sabem encara —ni apareix a cap il·lustració— si la dona que trepitja les cadenes tornarà a perdre’l més prompte que tard... Si és que alguna volta el va tindre.