m. 144. Cassà de la Selva. Tot i el topònim, Cassà de la Selva no pertany a la comarca que indica, sinó al Gironès. A l’interior de l’església de Sant Martí, es conserven restes romanes. Voregem pel sud les Gavarres, tot passant per Llagostera, i ens submergim per darrera vegada en aquesta muntanya indefinida. Enfilem un nou portet, el de Romanyà de la Selva, al capdamunt del qual es troba el nucli del mateix nom. Feu una ullada a l’església parroquial, d’un romànic primerenc, arcaic i deliciosament sobri. En un descens decidit, la carretera apunta el mar. Arran de costa, Platja d’Aro desplega la seua artilleria residencial. Enfilem cap al nord, tot resseguint el litoral i conscients que uns quilòmetres en direcció contrària, cap al sud, haurem deixat de visitar Sant Feliu de Guíxols i el munt de cales que poblen els dominis de S’Agaró, però això serà matèria del capítol següent.
Ens dirigim a Palamós: entre altres atractius, la vila associa el seu topònim a la suculenta gamba local, d’un roig intens, saborosíssima i amb certificació de qualitat. Palamós ha bastit la seua identitat en l’art de la pesca. No debades, és el principal port pesquer del litoral gironí. Atanseu-vos a l’hora d’entrada de les barques a port i visiteu la llotja, el mercat del peix, l’anomenat Espai del Peix i el Museu de la Pesca. I amb això està tot dit.
Caldrà recórrer la badia de Palamós, coberta per un tapís residencial costaner: al nord, la tanca sa Punta des Molí, i al sud, després de les extenses platges sorrenques de Sant Antoni i de Torre Valentina, el litoral esclata en cales, illetes i racons ignots: un trencadís geològic capitanejat per les anomenades roques Planes i roques Vermelles.
Acabem el recorregut a Palafrugell. Podrem, encara, evitar la via ràpida C-31, si ens interessa mantenir una conducció lenta i panoràmica. Prenem el que fou, en altres termes i altres temps, el camí Ral que unia ambdues poblacions. La distància és curta —sis quilòmetres— i es pot cobrir còmodament en bicicleta, emprant l’anomenada via verda del Tren Petit.
Km. 187. Palafrugell. Palafrugell abraça una geografia variada, antagònica, de mar i rerepaís: posseeix algunes de les cales i nuclis més representatius d’aquesta latitud de la Costa Brava —Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida—, alhora que conserva un interior rural i viu, amb Llofriu, Santa Margarida i Ermedàs, que aprofiten els darrers contraforts de les Gavarres. Palafrugell és romà —originàriament ubicat al poblat de Sant Sebastià i, amb posterioritat i encara ben visible, a Llafranc—, medieval —en conserva les muralles i altres elements significatius—, capital de la indústria surera. Però, per sobre de tot, la vila s’identifica literàriament amb Josep Pla, fill il·lustre, a qui la fundació homònima, ubicada al carrer Major, li dedica una exposició permanent. Pla és Palafrugell i Llofriu, amb les llargues estades al mas Pla, i és, també, el carrer Nou —o del Progrés—, on va nàixer, “un carrer molt trist i llarg, dret com un ciri, que va del carrer de la Caritat a la via del tren de Palamós”.
