Gir de guió al Tribunal Constitucional. El magistrat Cándido Conde-Pumpido s’ha apartat dels temes relacionats amb la causa del procés català. El TC ha rebut un escrit d’abstenció per part d’aquest magistrat, que havia presentat al president del tribunal, Juan José López Rivas, en què feia aquest anunci. Els fets es produeixen després que tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras i Raül Romeva presentaren escrits al TC sol·licitant la recusació de Conde-Pumpido en els recursos sobre l’1 d’Octubre, que han de passar per aquest tribunal abans que arriben a instàncies europees, on els presos polítics i exiliats tenen dipositades les esperances per obtenir sentències a favor dels seus interessos.
Fa unes setmanes, el president Carles Puigdemont va demanar al TC la recusació de Conde-Pumpido perquè s’abstinguera, precisament, dels recursos sobre la causa de l’1 d’octubre. La defensa del president a l’exili es basava en una conferència que va protagonitzar el magistrat mes i mig després del referèndum d’autodeterminació, al mes de novembre del 2017. Emesa al Congrés dels Diputats, Conde-Pumpido va deixar anar valoracions sobre la causa de l’1 d’octubre manifestant «preocupació» pels fets i assegurant que els impulsors de la votació «pretenien subvertir l’Estat social i democràtic de Dret utilitzant fraudulentament la bandera de la democràcia». El magistrat també parlava «d’accions delictives». La defensa del president català argumentava, a més a més, que Conde-Pumpido manté amistat amb el fiscal Javier Zaragoza, que va participar en el judici de l’1 d’octubre al Tribunal Suprem.
Tres dies més tard, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar, a través de les seues defenses, un altre escrit per demanar també la recusació del magistrat per manca de neutralitat i imparcialitat. Acusacions que, de ser certes, anul·larien la capacitat de Conde-Pumpido a l’hora d’estudiar i resoldre els recursos presentats pels presos polítics i exiliats davant el Constitucional. Després de la condemna del Suprem per sedició, els recursos els ha de resoldre el TC, qui en cas de sentenciar de manera contrària als interessos dels condemnats o encausats –tal com és previsible– faria saltar els recursos als tribunals europeus, que tindran l’última paraula.
La retirada de Conde-Pumpido és interpretada per alguns com una mesura estètica. En aquest cas, per mirar d’evitar que els tribunals europeus consideren que la seua possible parcialitat podria ser un argument suficient com per anul·lar el procediment judicial dut a terme a l’Estat espanyol.