"Agua, jabón y un bocata de jamón". Aquest és el lema que es podia llegir gargotejat a la persiana del centre de culte musulmà del carrer Japó (Nou Barris, Barcelona) el 28 de desembre de 2017. L'acompanyava el dibuix d'una creu celta -símbol adoptat pel nazisme- i les sigles SS -vinculades a una unitat d'elit de l'exèrcit de l'Alemanya de Hitler. Els responsables d'aquelles pintades eren persones vinculades al grup neonazi Democracia Nacional, que havia participat aquell mateix dia en una protesta contra el local, durant la qual es van proferir crits com "Espanya cristiana i no musulmana".
Aquesta és només una de la trentena d'accions contra l'oratori musulmà del carrer Japó que persones vinculades a Democracia Nacional haurien dut a terme entre març de 2017 i març de 2018. Són aquests fets els que van dur a l'Ajuntament de Barcelona a personar-se com a acusació particular. També els que han dut al fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, a presentar peticions de penes de presó contra 15 persones relacionades amb el partit ultradretà per delictes de coaccions contra l'exercici de les llibertats religioses, amenaces greus, lesions lleus, maltractament sense causar lesions i incitació a l'odi. Així consta a l'escrit d'acusació al que ha accedit aquest setmanari.
Al capdavant de la campanya contra l'oratori del carrer Japó, l'escrit d'acusació de la fiscalia hi situa l'exlíder de Democracia Nacional a Catalunya, Alberto Bruguera, en tant que organitzador de les concentracions contra el centre de culte i coordinador de les proclames proferides per intentar impedir el normal desenvolupament dels actes de culte del centre del carrer Japó. També el considera un dels presumptes responsables d'amenaçar i proferir lesions lleus a persones vinculades a la Xarxa Nou Barris Acull, que s'oposaven a les manifestacions neonazi.
Per tot plegat, la Fiscalia demana per a Bruguera quatre anys de presó i la prohibició d'acostar-se a un quilòmetre del centre per delictes de coaccions per impedir l'exercici de drets fonamentals. Tres anys de presó per delictes d'amenaces greus, així com la prohibició d'acostar-se a menys d'un quilòmetre de dos dels activistes receptors de les amenaces. Finalment, tres anys més per delictes d'incitació a l'odi.
A banda de Bruguera, entre els altres acusats -sis dels quals amb antecedents penals- destaquen altres habituals de l'esfera ultradretana catalana. Per exemple, Juan de Dios Osuna, vinculat a Democracia Nacional, que ja va passar per la presó amb una condemna d'onze anys per delictes de lesions greus.
Entre els acusats també hi ha dos dels condemnats per l'atac al Casal Popular 3 voltes rebel de Nou Barris. Es tracta d'Antonio Castellón, un dels personatges més actius de la formació els darrers anys, conegut per dur tatuats diversos símbols nazis, així com la cara del dictador Adolf Hitler;i César Gallardo. Tots dos van ser identificats per EL TEMPS com a part del grup que acompanyava el responsable d'una agressió al Carrer Blai de Barcelona després de la manifestació espanyolista del 9 de setembre de 2018. Castellón també era part del grup d'ultradretans que va atacar les protestes contra la sentència el passat 17 d'octubre de 2019.
Per a tots tres, l'escrit de Fiscalia demana quatre anys per suposats delictes de coacció contra l'exercici de drets fonamentals. El mateixos anys de pena, en aquest cas per delictes incitació a l'odi, són els que es demanen per Juan de Haro. Es tracta de l'exlíder de Democracia Nacional Joven. De Haro, conjuntament amb Noel Caravaca, va ser detingut el 12 d'octubre de 2018 per un atac amb arma blanca a dos joves de Ripollet (Vallès Occidental), segons va informar la Directa.
En declaracions en roda de premsa, el regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha valorat que "la Fiscalia hagi reconegut la hipòtesi de l'Ajuntament que no es tracta de fets aïllats, sinó d'una actuació orquestrada contra un centre de culte". També ha celebrat que "la petició de penes de presó són molt elevades", i ha anunciat que segurament recolzaran aquesta petició de penes. També ha volgut deixar clar que les penes no eren contra els veïns, sinó contra els grups d'extrema dreta que van intentar aprofitar-se de les protestes veïnals per atacar "la comunitat musulmana de Nou Barris". Finalment, ha celebrat que el centre "pugui funcionar sense cap mena de problema" a dia d'avui.
Pedigrí neonazi
Democracia Nacional va reconciliar, a mitjan noranta, dos sectors ultradretans que havien topat els primers anys del postfranquisme. Eren els hereus de la Fuerza Nueva de Blas Piñar, un partit patrimonialista que dona continuïtat a les tesis del règim, Juntas Españolas; i una part del neonazi Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). Las Juntas encarnen, el 1984, una pulsió que vol situar el discurs ultra a l’alçada dels seus homòlegs europeus, que han aconseguit desfer-se del llast judeòfob i d’altres tics totalitaris dels feixismes de les primeres dècades del segle XX. CEDADE, en canvi, fou una organització fundada per un grup de persones directament vinculades al III Reich i que havien trobat refugi amb Franco, com ara el coronel austríac Otto Skorzeny o el general belga de les Waffen SS, Leon Degrelle. El seus presidents, Ángel Ricote i Jorge Mota, en ple franquisme havien mantingut contactes amb alguns supervivents del règim nacionalsocialista, com l’infame cap de la Gestapo a Lió, Klaus Barbie.
El 1993, sota la presidència del multicondemnat propietari de la ja desapareguda Llibreria Europa, Pedro Varela, i entre acusacions d’ànim de lucre dels qui hi manaven, CEDADE desapareixeria el mateix any que ho feien Junta Españolas. Dos anys després, alguns dels quadres d’aquests dos col·lectius, com ara Juan Enrique Peligro Robledo, per les Juntas, i Christian Ruíz, per CEDADE, promourien la creació, el 1995, de Democracia Nacional.
Entre els dirigents destacats de Democracia Nacional s'hi comptà, també, en el seu moment, Ignasi Mulleras, que fou secretari del partit. Mulleras, després de DN faria el pas a Plataforma per Catalunya (PxC) i finalment -igual que la resta de la formació- acabaria integrant-se a Vox. Tot i que no formen part de la causa que denuncia ara el fiscal Aguirre, tan la xenòfoba PxC com Vox han estat part de les protestes contra l'obertura de l'oratori al carrer Japó. Així es pot veure, per exemple, en la visita que van fer els diputats i dirigents del partit d'extrema dreta Ignacio Garriga i Juan Garriga -també exPxC- als opositors del centre de culte el maig de 2019 abans d'accedir al Parlament.
