L’Ajuntament de Palma va fer públic el passat 22 de mar que canviava el nom de dotze carrers de la ciutat, amb vigència des del mateix dia, d’acord amb allò previst a la llei de Memòria Democràtica. L’equip de govern municipal informà que els noms triats havien estat imposats pel consistori franquista el 1942, tot i que no tots feien referència a personatges de la dictadura. En concret dos carrers i una plaça homenatjaven a almiralls de l’armada espanyola que exerciren professionalment durant el segle XIX:Cosme Damián Churruca -mort a la batalla de Trafalgar, el 21 d’octubre de 1805- , Federico Calvo Gravina -mort com a conseqüència d’un ferida que rebé a la mateix batalla naval- i Pascual Cervera -l’almirall que comandà la flota que va ser destrossada per l’armada nord-americana a Cuba el 1898; aquest va morir de vell a Madrid el 1925. Així i tot la comissió tècnica que assessora a aquests efectes l’ajuntament decidí incloure’ls en el llista perquè la intenció en el moment en que se’ls dedicà l’honor era clarament la d'enaltir uns valors militars que casaven bé amb la dictadura, tal i com l’acte de nominació de 1942 justament explicava.
Polèmica i anques enrere. Aquella mateixa nit ja començaren a aparèixer per Twitter crítiques a la decisió. La més cridanera va ser la de l’escriptor espanyol Arturo Pérez Reverte que, en el seu estil habitual, insultava el batlle socialista de Palma, José Hilla, dient-li «idiota». La polèmica va créixer com una explosió atòmica. En poques hores fins i tot les tertúlies nocturnes dels mitjans de Madrid dedicaren amplis espais a comentar -negativament, per descomptat– la decisió presa per l’ajuntament baleàric.
L’endemà tota la premsa de dreta editada a Madrid destacava, amb crides a les portades, el que consideraven una «aberració històrica», tal i com era «confondre» els militars del segle XIX amb «franquistes». Per la raó abans apuntada, el consistori no confonia res. Sabia molt bé el perquè ho feia. Durant el dimecres i el dijous tant el batlle, José Hilla, del PSOE, com el regidor d'Educació i Política Lingüística del consistori, Llorenç Carrió, de Més per Mallorca, donaren les pertinents explicacions, en el sentit ja citat. El dijous Carrió compareixia davant del plenari mensual de la institució per defensar el canvi de noms: «l'Ajuntament de Palma no va fer el cens, complim amb la Llei de Memòria que va passar pel Parlament». Insistí en que a les actes municipals del 1942 es pot llegir que els carrers dels almiralls es van decidir amb la intenció de substituir uns altres que calia «eliminar» perquè no «desentonin amb els temps actuals», o sigui amb la dictadura. Per tant, deia el regidor, «es varen posar com a elements propagandístics» del franquisme amb la intenció «d'exaltar el règim que començava». Carrió advertí l’oposició que protestava, sobretot Vox, que l'equip de govern de Palma no faria anques enrere.
Les explicacions no servien per aturar les crítiques que seguiren creixent per xarxes socials i entre els mitjans conservadors de Madrid. Segons s’ha publicat a mitjans digitals de la capital espanyol hi hagué trucades a José Hila des d’importants càrrecs socialistes federals del PSOE. No està confirmat, això. Sí que se sap que la batllessa de Toledo -ciutat que també perdia el nom que portava un carrer de Palma, per la mateixa raó: fou imposat durant la dictadura perquè allà s’hi va esdevenir el famós episodi del seu Alcázar– telefonà a Hila per queixar-se amargament.
El divendres, 26 de març, després de quatre dies de tempestuosa polèmica, Hila anunciava la rectificació. «Hi ha dubtes raonables» sobre la retirada «d’alguns noms», va dir. Davant dels dubtes sobrevinguts «és millor aturar i revisar si el llistat és correcte» o no, comentà. El batlle s’adreçà a la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica del Govern balear perquè convoqui amb urgència la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica perquè ho estudiï.
Dimarts passat el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, acceptà, en la resposta a una pregunta del PP sobre el particular, que «hi pot haver errors» en el cens de símbols franquistes pendents d’eliminar i que, per tant, «se’l pot revisar».