Les critiques contra el nou escut de Perpinyà que ha imposat la majoria consistorial d’ultradreta liderada per l’alcalde Louis Aliot, que incorpora la llegenda “la radiant”, enlloc del tradicional “la catalana”, així com fa ostentació d’un símbol religiós, estan creixent força, tant a xarxes socials com en els àmbits polítics. Així ho reflectia aquest dimecres el diari local L’Independant.
Dissenyat per un artista local, se’l critica per ser massa ximple, perquè trepitja el laïcisme oficial, per atacar la catalanitat... Es tracta d’una reinterpretació –que ha costat 10.000 euros - de l’escut tradicional que no només inclou –com era tradició- la figura de Sant Joan Baptista sinó que la dota de més protagonisme estètic i, com s’ha dit, substitueix l’històric eslògan que identificava la ciutat, “la catalana”, per un de nou, “la radiant”, que pretén, segons l’alcalde, celebrar la festiva entrada a l’estiu.
Catalanitat . Aliot explicà el dimarts, en declaracions recollides pel diari citat, que no hi ha cap intenció d’acabar amb el carácter català de Perpinyà, però no negà que rere la seva decisió hi ha una voluntat política expressa d’afirmar el seu caràcter francès. “El caràcter català de Perpinyà és evident” i “tots el vivim diàriament i lliurement segons la sensibilitat de cadascun”, però deixà clar que la ciutat “forma part de la república francesa i això sense ambigüitats" i que, per tant, el nou escut això justament proclama.
Respecte al que L’Independant qualifica com a “ostentosos signes religiosos que havien desaparegut fa quaranta anys per un escut més universal”, l’alcalde ultra defensa que la ciutat, segons el diari, “està marcada pel cosmopolitisme però també per la tradició catòlica, com ho demostra l'organització cada any de la processó del sant. Tot i això, és difícil no establir la connexió entre aquest nou escut i el passional debat identitari que sacseja la dreta francesa, ansiosa per assumir amb orgull un patrimoni religiós que vol creure comú i significatiu”.
L’oposició municipal ha carregat contra el canvi a l’escut. En un comunicat assegurava que “Perpinyà es converteix en "la radiant", un qualificatiu força impersonal i intercanviable. La incompetència de l'ajuntament frontista fa un servei molt dolent a Perpinyà. La pobresa de la realització de l’escut” ha estat “àmpliament subratllat pels nombrosos (ciutadans) indignats (...) Altres menys iniciats es pregunten què fa” un sant redissenyat “en el logotip de la ciutat, en un país secular”.
Per la seva banda, Unitat Catalana va reaccionar amb duresa a la publicació del nou escut de la ciutat. "Després d'haver imposat la bandera francesa permanentment a les muralles de Castillet com una manera de demostrar clarament que aquest monument emblemàtic i simbòlic de la nostra nacionalitat catalana es trobava realment sota la dominació francesa, el nou logotip de la ciutat suprimeix el nom de Perpinyà la Catalane / Perpinyà la Catalana. A més del fet que aquest logotip és lleig i passat de moda, fa referència a una imatge religiosa i retrospectiva, a més del lema "Perpinyà la radiant" ho fa encara pitjor en termes de comunicació fallida (...) podem veure que no es deixa res a l’atzar pel que fa al simbolisme. La cresta catalana està envoltada per una vora blava blanca i vermella. Insidiosament però amb seguretat la ideologia de la l’extrema dreta nacionalista francesa s’obre camí a la nostra ciutat i marca el seu territori".
L’univers polític perpinyanès. Aquest setmanari ha parlat amb Pablo Bonat (Barcelona, 1983), professor que viu a Perpinyà des de fa vuit anys, col·laborador de diversos mitjans de comunicació i bon coneixedor dels moviments socials i polítics que s’esdevenen a la localitat.
Contextualitza Bonat que “el primer que cal és entendre la peculiar situació política de Perpinyà. L’esquerra no té cap representació a l’ajuntament perquè es retirà a la segona volta de les eleccions (locals) per afavorir la candidatura alternativa a l’extrema dreta, però resultà que no serví de res perquè guanyà la dreta més radical. Encara pitjor, la dreta que governava i ara està a l’oposició fa seguidisme de l’alcalde en bona part de les qüestions de política local, no presenta grans diferències amb ell”. Per tant, explica, “l’alcalde no té a la pràctica una oposició política interna”, a pesar que “en aquest cas s’ha manifestat crítica” . Pel que fa als moviments socials estan “molt anestesiats” i no existeix cap organització que fins ara hagi pogut recollir el “malestar” cap el batlle d’extrema dreta. I per si faltava quelcom, “els partits d’esquerra, que estan molt enfrontats entre si, en aquests moments el que els preocupa sobretot és preparar els pròxims comicis regionals i departamentals».
Bonat, a més, explica que la política de comunicació i propaganda de l’alcalde «és molt hàbil» perquè «sap presentar d’una forma suau decisions que són dures de fons» i «aprofitant la manca de reacció», excepte a xarxes, tira endavant sense atendre a res més que el seu interès polític: «sap aprofitar les debilitats dels altres», conclou.
Respecte a l’escut, Bonat considera que «és el mateix que ha fet en d’altres àmbits i que en aquest cas té per objectiu claríssim atacar» la catalanitat tradicional de Perpinyà. El mateix cal dir de la religiositat implícita: «l’alcalde ho ven com a referència a la festivitat del 24 de juny que inaugura d’alguna manera l’estiu» però el fet clar és que intenta “exaltar la simbologia religiosa en una república laica».
Segons narra Bonat, la reacció crítica contra la voluntat de l'alcalde de mutilar el llegat català és perceptible per xarxes socials i tot indica «que anirà creixent» aquests dies. Perquè «hi ha prou gent irritada» que «critica la decisió» però per les raons abans referides «no hi ha ningú que sigui capaç d’organitzar una resposta contundent contra el que fa l’alcalde. Tot i així, «és possible», diu Bonat, que la situació evolucioni «cap a la confecció d’algun manifest o carta pública adreçada a l’alcalde» on es critiqui durament la decisió presa.