Pot tornar-se a presentar a les eleccions: el retorn a la política de l’expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, de 75 anys, conegut com a Lula, és imminent. El 8 de març un jutge del Tribunal Suprem va declarar nul·les totes les sentències per corrupció contra ell. Dimarts, a més, l’alt tribunal va sentenciar que el jutge Sergio Moro havia actuat amb parcialitat, ja que primer havia condemnat Lula per corrupció i posteriorment havia estat nomenat ministre de Justícia pel president Jair Bolsonaro. Aquesta és la primera entrevista de Lula d’ençà d’aquella decisió judicial. Ens rep a través de Zoom perquè ara mateix no és possible trobar-se en persona. Al Brasil la pandèmia del coronavirus està descontrolada.
Ara Lula pot concórrer a les eleccions de l’any que ve contra l’actual president. Seria la gran batalla política pel futur del Brasil: el populista d’extrema dreta contra el seu pre-pre-predecessor socialdemòcrata, que va marcar el país durant una dècada i mitja: des del 2003 com a president i des del 2011 com a mentor de Dilma Rousseff –la successora que ell va escollir–, que va ser suspesa del càrrec pel parlament el 2016.
—Senyor president, fa dos anys, l’última vegada que va atendre Der Spiegel, era a la presó. Ara és un home lliure i pot tornar-se a presentar per obtenir un càrrec polític. Està satisfet?
—És trist que la justícia hagi trigat tant a prendre aquesta decisió. Les informacions que els han conduït a pronunciar-se en aquest sentit ja les sabien el 2016. Durant cinc anys els meus oponents han intentat desprestigiar la imatge de Lula i presentar-nos a mi i al meu partit com uns corruptes. Estic content perquè s’ha restablert la fe en la justícia. Però el jutge Moro no n’hauria de sortir impune, ni tampoc els advocats de l’Estat que tantes mentides han escampat. Haurien de perdre la feina. Hi va haver un pacte entre la justícia i alguns mitjans per desposseir del càrrec la presidenta Dilma Rousseff i per impedir la meva candidatura el 2018. Moro va treballar per aconseguir això, va ser parcial.
—Es presentarà a les eleccions presidencials de l’any que ve contra Bolsonaro?
—Enmig d’una pandèmia no hauríem de debatre sobre candidatures. Ahir, dimarts, al Brasil van morir 3.158 persones de COVID; és el genocidi més gran de la nostra història. Ara la nostra atenció no s’hauria de centrar en les eleccions de l’any que ve, sinó a combatre el virus i a vacunar la població. Hem de salvar el Brasil de la COVID-19.
—El president Bolsonaro s’ha burlat del virus qualificant-lo de “petita grip”. Però últimament porta mascareta i en un discurs televisat s’ha mostrat per primer cop favorable a les vacunes.
—Un president no ho ha de saber tot. Però hauria de ser prou humil per assessorar-se amb persones que en saben més que ell. Hauria de parlar amb científics, metges, governadors i ministres de Sanitat per elaborar un pla per vèncer la COVID. Encara que en el seu discurs d’ahir per primera vegada Bolsonaro no digués ximpleries, no se la pren seriosament, la COVID.
—Què li ho fa pensar?
—No creu en les vacunes i ha gastat una fortuna per un medicament que es diu hidroxicloroquina tot i que està demostrat que no serveix per a res. Als que portaven mascareta el tractava de mariques. Durant tot un any no s’ha pres seriosament aquest virus i ens ha dit mentides. Durant tot un any ha provocat a tothom que no compartís la seva opinió. Si es preocupés de debò pel poble, hauria tingut un comportament exemplar, s’hauria posat la mascareta immediatament i no hauria generat aglomeracions de gent. Si tingués una mica de dignitat, ahir s’hauria disculpat davant les famílies dels 300.000 morts per COVID i els milions de contagiats. Ell n’és el responsable.
—Com que al Brasil el virus circula gairebé amb plena llibertat, sorgeixen noves mutacions agressives, cosa que també és un perill per a la resta del món. Vostè espera rebre suport de la comunitat internacional contra Bolsonaro?
—És responsabilitat nostra, dels brasilers, aturar aquest home i restablir la democràcia al país. No necessitem ajuda de l’estranger. El Brasil ja no aguanta més que aquest home continuï governant. Mai en la història no havíem tingut un president tan irresponsable.
—Per què al país no hi ha més oposició política contra Bolsonaro?
—Al Brasil els mitjans han criminalitzat la política. La lluita contra la corrupció és important, però tots els processos per corrupció han desembocat en l’elecció d’un home que ha actuat com si no fos un polític. Va guanyar les eleccions apel·lant a l’odi i governa servint-se de l’odi. Qui diu alguna cosa crítica sobre ell és perseguit i amenaçat pels seus seguidors; passa el mateix que amb Trump. Bolsonaro té el suport de milícies de dreta. Ha escampat la por entre la societat, que està com atordida. A més, a causa del coronavirus no es pot sortir al carrer. El més important és convèncer la gent que el Brasil no es mereix algú com Bolsonaro.
—És veritat que vostè ha intercedit personalment davant el president rus, Vladímir Putin, i el cap d’Estat xinès, Xi Jinping, perquè subministrin vacunes al Brasil?
—Vaig escriure una carta a Xi Jinping i em vaig reunir amb representants del fons rus responsable de la comercialització de la vacuna Sputnik. Bolsonaro i els seus seguidors van escampar per internet que amb la vacuna xinesa a la gent li implantarien un xip i que la vacuna de Biontech podia convertir-te en un cocodril. S’ha de plantar cara, davant mentides com aquestes! Jo vaig demanar a Putin i Xi Jinping que no fessin cas dels insults de Bolsonaro i del seu ministre d’Exteriors si el Brasil sol·licitava la vacuna.
—Els països més rics són els que en el conjunt del món s’han assegurat la majoria de vacunes. Com ho poden fer els països més pobres per accedir també a una quantitat suficient de la vacuna?
—Tots els països han de tenir accés a les vacunes. Hem de deixar sense efecte les patents de les vacunes que tenen les farmacèutiques. Les vacunes són un bé per a tota la humanitat, no poden servir perquè s’enriqueixen només unes quants empreses. No hem de permetre que els interessos comercials d’un fabricant estiguin per sobre dels interessos de la humanitat. Aquesta és una decisió humanitària, no té res a veure amb el socialisme. La humanitat està en joc.
—Per aconseguir això caldria la col·laboració dels països rics.
—Per això faig una crida a Angela Merkel perquè promogui la celebració d’una reunió internacional dels caps de govern més importants per debatre sobre aquesta qüestió. Merkel és respectada a tot el món. La reunió pot tenir lloc en el marc del G7 o del G20, o també es podria convocar una assemblea general virtual extraordinària de les Nacions Unides. Però algú hauria de prendre la iniciativa. Em desconcerta que cadascú es preocupi només del seu propi país. Perquè, en realitat, cap país pot resoldre el problema sol. Fins i tot a Alemanya i a França els falten vacunes, és increïble!
—Com és que fins ara no s’ha creat una iniciativa internacional?
—Perquè les figures polítiques més destacades es barallen per altres coses. Trump ha fet molt de mal tractant la Xina com un país enemic. Biden diu que Putin és un assassí. Això no són maneres de tractar-se entre homes d’Estat! Què ha de passar perquè finalment es prengui una decisió i s’acabin les acusacions mútues? Durant la crisi financera del 2008, quan va fer fallida Lehman Brothers, vam convocar de seguida una reunió del G20. Algú ha d’agafar el telèfon i ha d’organitzar una trucada per decidir com es pot aturar la propagació del virus. Després ja podrem tornar a les nostres picabaralles polítiques.
—Hi ha un estudi que acusa Bolsonaro d’haver contribuït deliberadament a la propagació del virus. Per què el president es comporta així?
—Bolsonaro governa per a una petita part radicalitzada de la població; per a un 25%, potser un 30%. Són gent que no creu en la democràcia. En els dos anys que fa que ocupa la presidència, aquest home ni tan sols s’ha reunit amb un empresari seriós. No ha parlat mai de productivitat o de creixement econòmic. No s’ha reunit mai amb els sindicats ni amb els moviments socials. Només se sent còmode amb els militars.
—Als calaixos del president de la cambra de diputats s’hi acumulen unes seixanta sol·licituds perquè s’obri un procés de destitució. Per què no es fa una votació?
—Perquè el president del congrés, que té el suport de la majoria dels diputats, està d’acord en bona mesura amb la política econòmica de Bolsonaro. L’elit brasilera, el sistema financer i els bancs comparteixen la seva política econòmica; i els mitjans també. De fet, no té cap projecte de política econòmica, senzillament vol privatitzar totes les empreses públiques. És com si un home acabat de casar i a l’atur s’estigués a casa amb la seva flamant esposa a la nova casa de la parella i li digués: buscar feina? I ara! Venguem-nos el llit, la nevera i la tele.
—Amb el seu govern, vint milions de persones van sortir de la pobresa. Però aleshores hi havia un boom de les matèries primeres. Això s’ha acabat. Es pot repetir un miracle econòmic com aquell?
—De vegades dic fent broma: el poble vol tornar al passat del govern Lula. Es diu que el món laboral ha canviat pel desenvolupament tecnològic. Abans d’aquesta entrevista, he vist un documental sobre els conductors d’Uber, que han guanyat un judici per les males condicions laborals. A Amazon i al comerç electrònic hi treballen milions de persones que ni tan sols tenen dret a fer vacances. Hi ha gent que treballa per a aplicacions que no té caps de setmana, ni vacances ni seguretat social. Tothom hauria de tornar a mirar la pel·lícula Temps moderns, de Charlie Chaplin, per entendre què està passant al món.
—Al Brasil, aquesta economia de les aplicacions és especialment potent. Vostè vol que l’Estat tingui més influència?
—A diferència d’Alemanya, on hi ha un sistema d’aigües residuals que funciona, habitatge social, una bona xarxa viària i de ferrocarrils, aquí al Brasil encara hem de construir-ho tot. Hi ha molt de marge per fer inversions públiques. Si el govern no ho tira endavant, com s’ho farà l’economia privada per crear llocs de treball que reportin sous decents? Si tenim creixement, també tornaran a venir empreses estrangeres al Brasil i hi invertiran. Ningú no va a un país on imperin la pobresa, la fam i la criminalitat.
—El Brasil està dividit en dos bàndols molt enemistats. Com vol superar aquesta polarització?
—S’atia l’odi contra el meu Partit dels Treballadors perquè defensa la integració social. El Brasil porta a l’esquena l’herència de 350 anys d’esclavitud. “Cabanya d’esclaus i casa de senyors” és el títol d’un llibre famós sobre la societat colonial. I aquesta és la realitat encara ara. Els habitants de les cases de senyors no accepten que els habitants de les cabanyes d’esclaus pugin ni que sigui un esglaó en l’escala social. Això és el que enemista aquest país i és el motiu pel qual tanta gent està contra mi. Nosaltres vam governar per a tothom, però els pobres sempre van tenir prioritat. Si els pobres no participen de la riquesa del país, el Brasil no té solució.
—Bolsonaro ha incorporat molts militars al govern. I sovint ataca la democràcia. Després de l’assalt al Capitoli de Washington, va declarar que a Brasília la situació podria ser pitjor si hi hagués dubtes sobre els resultats de les pròximes eleccions. Hi ha el perill d’un cop d’Estat?
—D’entrada, li hauria de dir que no. Però tampoc no em pensava que la meva successora, Dilma Rousseff, seria deposada del càrrec, i tampoc no em pensava que els brasilers votarien un home com Bolsonaro. Hem dir ben alt i clar que ens alçarem contra qualsevol cop d’Estat, perquè Bolsonaro no sap què és governar democràticament. No respecta els principis fonamentals de la democràcia. En el món de Bolsonaro no hi ha espai per a dos equips, ell no vol adversaris. Vol guanyar la partida abans de començar.
—Als EUA els seguidors de Trump van assaltar el Capitoli perquè no acceptaven el resultat electoral. Els militars brasilers farien costat a Bolsonaro en un intent de cop d’Estat?
—Qui vencerà Bolsonaro serà el poble brasiler. Ja es pot preparar per posar la faixa presidencial al seu successor. Els demòcrates guanyaran; els partits d’esquerres triomfaran. Decidiran qui serà el pròxim president, i aquest president recompondrà el Brasil.
—Justament el seu Partit dels Treballadors és molt odiat a l’exèrcit.
—Jo vaig tenir una relació boníssima amb els militars quan vaig ser president. Sempre els vaig tractar molt bé. Vaig renovar l’equipament de l’exèrcit de terra, de la marina i de l’exèrcit de l’aire; fins i tot als reclutes els pagava el salari mínim. Però no cal que els caigui bé als militars. Ells el que han de fer és defensar el país contra possibles enemics exteriors i han de respectar la constitució.
—En cas que es presenti a les eleccions, formarà una aliança àmplia d’oposició que també inclogui partits de centre? El 2002 va guanyar les eleccions perquè es va presentar amb el lema “Lula, Paz e Amor”, com un candidat reconciliador de l’amor i la pau.
—Així és com soc també en privat, no ho sé fer de cap altra manera. En algun moment es produirà una situació com la del 2002, quan vaig nomenar un gran empresari, José Alencar, com a candidat a la vicepresidència. Vam fer un pacte entre capital i treball. El que cal és tenir un programa clar sobre el que es vol fer amb el país, i després s’han de buscar les forces polítiques que et donin suport. El Partit dels Treballadors presentarà el seu programa i sondejarà possibles aliances.
—Encara queda un any i mig per a les eleccions, però en certa manera la campanya ja ha començat. Vostè ha rebut amenaces de mort. No té por de sortir al carrer?
—Això no em preocupa. Des de fa més d’un any, pràcticament no he sortit de casa. Espero amb impaciència que d’aquí a quinze dies em posin la segona dosi de la vacuna i que així finalment pugui tornar a circular pel país.
—Senyor president, moltes gràcies per l’entrevista.