Va ser com un matrimoni que fa aigües, en el qual marit i muller perden el costum de parlar obertament entre ells. Quan Angela Merkel va telefonar per primera vegada Joe Biden, el nou president dels Estats Units a finals de gener, la conversa va quedar reduïda a cortesies. L’OTAN? indispensable, cap pregunta. Pel que fa a una de les majors amenaces per la humanitat, el canvi climàtic, hi havia acord. Semblava, doncs, que a primera vista, l’harmonia transatlàntica retornava després del malson de l’era Trump.
De tota manera, ni la cancellera ni el president es van atrevir a abordar un tema que, a dia d’avui, té el potencial d’intoxicar la represa de relacions: el gasoducte Nord Stream 2, el qual ha d’abastir Europa de gas rus i està gairebé acabat.
La cancellera considera aquest projecte com a part del pla de cooperació econòmica amb Rússia. Joe Biden, per contra, ho interpreta com una deslleialtat seriosa per part del seu soci europeu. Els gasoductes són només un exemple com el nou començament de les relacions Alemanya-Estats Units s’està anant en orris. En aquesta pandèmia no es lluita contra el virus conjuntament, sinó que els Estats Units i Europa es disputen cada dosi de la vacuna. A més d’això, a la missió de l’Afganistan, el govern dels Estats Units va prendre decisions importants sense consultar als aliats, malgrat les seves promeses.
La victòria electoral de Biden va ser motiu de grans esperances a Europa. Després de les desavinences amb Donald Trump, que feia pols les aliances i tiranitzava als seus socis, a Berlín es tenia la sensació que amb l’Amèrica de Biden es tornava a tenir un aliat a l’altre costat de l’Atlàntic. Al contrari que Trump, es deia que el nou president nord-americà tornaria a restablir les aliances i a incloure als socis. S’havien acabat les actuacions unilaterals i l’America First.
No hi van faltar els grans gestos, com ara la participació recent de Biden a la cimera virtual de la UE a mitjan març, ni tampoc les paraules cordials sobre els valors comuns. El nou ministre d’Afers Exteriors Anthony Blinken, un diplomàtic veterà, va anomenar Alemanya com “el nostre aliat més important a Europa”. El demòcrata va anunciar que iniciaria negociacions.
Però mentrestant, a Berlín hi ha la impressió que només ha canviat la retòrica. La decepció és gran a ambdós costats. Els nord-americans es van quedar horroritzats quan els europeus van tancar un acord comercial amb la Xina abans que la nova administració arribés a la Casa Blanca. Per altra banda, el govern alemany parla de “comportament neocolonial” per part de la nova administració, un atribut prèviament reservat a l’ambaixador de Trump a Berlín, Richard Grenell. Un diplomàtic alemany important va definir la situació així: “Cap consulta pel que fa a l’Afganistan i amenaces igual que Trump. I tot això abans de la primera visita a Europa. La lluna de mel ja s’ha acabat abans de començar”.
Peter Beyer, Coordinador de Relacions Transatlàntiques del govern federal d’Alemanya, també comparteix aquesta idea: “esperàvem més de l’inici de les relacions transatlàntiques”, es queixa el polític de la CDU.
La lluita per les vacunes contra la COVID-19 és realment un símbol d’aquestes relacions desastroses. Naturalment, és ben sabut que Berlín entona el mea culpa pel desastre de les vacunes a Alemanya. Per altra banda, els Estats Units disposen de trenta milions de dosis d’AstraZeneca, les quals probablement no necessitaran mai. Fa temps que el fabricant britànic-suec va sol·licitar exportar-ne algunes a Europa. No obstant, Biden s’hi va negar. “No parem de rebre trucades de la UE que diuen: ‘sou com Trump amb el seu lema America First, només una mica més simpàtics en el to’”, diu un conseller de Biden.
Confrontar en lloc de consultar, aquesta és la direcció que segueix l’administració Biden pel que fa a l’Afganistan. Després dels anuncis grandiloqüents de restabliment de la diplomàcia i consultes amb els aliats, el nou govern els va desairar quan va sabotejar d’amagat les converses de pau a l’emirat de Qatar. Els representants del govern afganès i dels talibans havien estat negociant durant mesos a Doha, i Alemanya també seia a la taula de negociació.
Fa un mes, el Ministeri Federal d’Afers Exteriors i la Cancelleria es van quedar perplexos quan van descobrir que el nou govern dels Estats Units havia fet saltar pels aires les negociacions. En una carta al president afganès Ashraf Ghani, el Secretari d’Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, anunciava una reunió amb Rússia, la Xina, el Pakistan, l’Iran, l’Índia i Turquia, sense incloure-hi Alemanya. Blinken també amenaçava amb la possible retirada de gran part de les tropes nord-americanes a partir de l’1 de maig.
El govern alemany s’ho va prendre com un greuge. Tot això, després de prendre la decisió de renovar el mandat de l’exèrcit de la República Federal. “Ens va irritar molt que l’administració dels Estats Units no consultés sobre les seves iniciatives al segon major contribuïdor de tropes a l’Afganistan”, critica Niels Annen, del Ministeri Federal d’Afers Exteriors. Amb tot, Blinken es va disculpar per l’actuació unilateral a la primera reunió personal amb el ministre d’Afers Exteriors, Heiko Maas, a Brussel·les, i va prometre incloure Alemanya a les converses d’Istanbul.
Però encara queden altres qüestions conflictives. La més complicada és, de lluny, el gasoducte Nord Stream 2. Els americans estan decidits a evitar-ne la finalització i això comportaria sancions més dures, fins i tot a empreses alemanyes. A la reunió amb Maas, Blinken va explicar que el govern nord-americà està subjecte a les lleis de sanció i que té poc marge d’acció. Les posicions a Berlín també s’han endurit. El govern alemany no hi veu cap possibilitat d’arribar a un acord pel problema central. El consens hauria d’incloure qüestions més enllà dels actuals punts de conflicte, com per exemple el tema de la seguretat energètica d’Ucraïna.
Tot això posa Biden sota una enorme pressió: al Senat, els Republicans estan a l'aguait de qualsevol mostra de feblesa davant Vladímir Putin. El senador texà Ted Cruz, particularment, no ha deixat cap dubte que votarà en contra dels candidats de Biden per presidir alts càrrecs de govern, en cas que el president no imposi més sancions.
Així doncs, l’equip de Biden busca gairebé desesperadament un acord. Una solució pot ser completar el gasoducte, però que Alemanya n’asseguri la posada en marxa només quan Putin estigui llest per jugar un paper més constructiu a l’escena mundial. Tanmateix, el govern alemany es nega a una moratòria o una aturada temporal de les obres del gasoducte.
Ara per ara, tot sembla indicar que la situació empitjorarà encara més. Tot i així, els dos ministeris d’Afers Exteriors han acordat deliberar possibles solucions. “Els alemanys han d’entendre com de seriós és aquest tema per nosaltres”, diuen des de Washington. Biden està preparat per arribar a un destí desitjat amb Merkel. Però per fer-ho ella ha d’estar preparada per fer concessions. No té cap sentit que Biden agafi el telèfon si finalment l’únic que sent és “nein, nein, nein”.
Traducció de Joan Marc Muelas