El 2014 va entrar en vigor la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual. Amb aquesta reforma es van imposar dues taxes als gegants tecnològics. Una va ser l’IDSD, l’Impost sobre Determinats Serveis Digitals, que busca combatre l’elusió fiscal de les grans tecnològiques amb la gravació de més impostos. La justificació és que, tot i que empreses com ara Google i Amazon ofereixen serveis a gran part de la població de l'Estat espanyol, només tributen una ínfima part dels diners que els pertocaria.
La segona taxa és el cànon AEDE, per l’acrònim de l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols, els seus principals promotors. Coneguda també com a “taxa Google”, la companyia va advertir que si s'aprovava, desactivaria el seu servei de notícies a l’Estat espanyol. Aquesta taxa obligava a fer que les plataformes d'agregadors de continguts paguessin als editors, tant si aquests últims volien com si no, per poder enllaçar els seus articles als buscadors, cosa que l’empresa i alguns mitjans rebutjaven.
Un agregador de notícies és un programari que té la funció d’afegir continguts de diaris, blocs o revistes, entre altres, al seu buscador per centralitzar els continguts per al lector, al qual també es poden afegir funcions per prioritzar i ordenar les informacions segons les preferències i els interessos de l'usuari. Gràcies a l'increment del trànsit de persones a les webs dels mitjans, aquests obtenen més beneficis per ingressos publicitaris.
En el cas de Google News, els editors contacten amb l’empresa per proporcionar-li el seu contingut. Un usuari pot descarregar l’aplicació o accedir-hi via web per poder veure el seu canal de notícies. A l’Estat espanyol, si algú intenta descarregar l’aplicació per una plataforma de distribució digital, es trobarà amb algun missatge similar a “no disponible a la teva regió”. Pel que fa a la web, hi ha un text des de fa temps en el qual la companyia explica els motius de la seva marxa.
El front comú que es va conformar en contra de la taxa era molt atípic. El formen gegants tecnològics, petits editors de notícies -aquells que volien decidir si pagar o no perquè s’enllacessin els seus continguts- i grups de consumidors i activistes units per evitar la pèrdua d'accés a la informació. Aquests petits editors i usuaris denunciaven que només l’AEDE, o com actualment s’anomena, l’Associació de Mitjans de la Informació (AMI), es beneficiaria de la taxa Google, perquè la integren les principals empreses editores de l’Estat i perquè ja s'havien posicionat amb avantatge a Internet.
La reforma, però, no es va aturar. Les dues taxes van entrar en vigor l’1 de juny del 2014 i Google compleix la seva amenaça d’inhabilitar el seu agregador de notícies entre un rebombori mediàtic mundial. Des de llavors, l’Estat espanyol s’ha convertit en una singularitat pel que fa a l’enllaçament de continguts: ni es pot descarregar l’aplicació de Google News ni tampoc accedir a la pàgina espanyola a la web.
Apagada informativa a Austràlia
Més endavant, Austràlia també es va enfrontar a les amenaces de les tecnològiques de tancar l’aixeta de les notícies. El passat 18 de febrer, els australians van patir una apagada informativa per culpa de Facebook. No podien compartir notícies dels mitjans nacionals a l’aplicació i alguns organismes oficials es van quedar també sense poder comunicar res a la ciutadania a través d'aquesta xarxa social. Les notícies que s’havien publicat anteriorment als murs dels mitjans de la pàgina també havien desaparegut.
Facebook advertia des de feia dies que la seva pàgina deixaria de mostrar publicacions de mitjans australians si s’aprovava la reforma. Amb la nova llei, la companyia es veuria obligada a negociar amb els editors el pagament per les seves publicacions, i si no hi havia acord, Facebook i el mitjà haurien d’acudir a un tribunal d'arbitratge que determinés aquest pagament. Google també va plantejar-se sortir del país, però a diferència d’Espanya va acabar arribant a acords amb els principals editors d’Austràlia.
Finalment, el 23 de febrer, Facebook va permetre que els australians tornessin a compartir notícies a la seva aplicació després que el govern del país cedís a algunes concessions: les tecnològiques conservaran la capacitat de decidir si les notícies apareixen als seus portals i així no estaran automàticament sotmeses a una negociació. Dos dies després es va aprovar la llei, però els petits editors tampoc no hi estaven d’acord amb el resultat, atès que els excloïa dels cobraments i reforçava encara més els conglomerats d’empreses mediàtiques, dominats per News Corp, propietat del magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch.
Una taxa mundial
Amb el cop de timó que va donar Joe Biden en les relacions internacionals dels Estats Units, Europa s’apropa cada vegada més a aprovar una “taxa Google” mundial, acord bloquejat des de feia temps per l’administració Trump. La Unió Europea i els Estats Units estan buscant que les grans tecnològiques acabin tenint un model de tributació únic a tot el món i que no eludeixin els seus compromisos tributaris instal·lant les seves seus a paradisos fiscals.
Per altra banda, els països d’Europa ja havien fet avenços a l’hora de regular els pagaments entre Google i els editors. L’any 2019 s’aprovava la nova directiva de copyright al Consell de la Unió Europea. Els països membres hauran de transposar-la, és a dir, aprovar mesures en aquest sentit per complir amb els objectius que s’especifiquen al text, amb data límit d’aquest 2021, per la qual cosa no s’acabaran de veure els resultats de la directiva fins d’aquí a un temps.
En aquest sentit, fa un mes que França va anunciar un acord entre els editors i Google perquè la tecnològica pagués els continguts que enllaça després d’una llarga lluita que va passar pels tribunals. Alemanya i Regne Unit busquen acords a la mateixa mida, veient l’èxit que ha tingut tant al país gal com a Austràlia.
Un últim intent a l’Estat espanyol
Després de més de sis anys de l'aprovació de la Llei de Propietat Intel·lectual, la situació no ha millorat a l’Estat espanyol. Les tecnològiques cobraran als usuaris l’actualització de l’IDSD promoguda pel govern PSOE-Unides Podem. Google Ads augmentarà un 2% el preu dels contractes entre els clients i la seva plataforma, i Amazon cobrarà un 3% més car els productes que les empreses venen a través de la seva pàgina. Per altra banda, el cànon AEDE no ha complert els seus objectius tributaris: en tots aquests anys només ha recaptat prop de 60.000 euros. Una xifra molt allunyada dels 80 milions als quals s’esperava arribar.
Dins de la mateixa AMI hi ha discrepàncies pel que fa a la continuïtat del cànon AEDE. En una carta conjunta anomenada «El “irrenunciable” café para todos», publicada a l’Heraldo de Aragón, els editors de diferents mitjans de la mateixa associació demanaven acabar amb la taxa, a diferència de grups com ara Vocento o Godó, que pressionen perquè es mantingui.
Aquest cisma es produeix enmig de les negociacions entre els editors i el Ministeri de Cultura, que prepara l’última llei sobre propietat intel·lectual, que transposa la citada directiva de la UE. A la pugna també s’hi suma Google, que té tota la intenció que el seu agregador de notícies, Google News, torni a l’Estat espanyol. Per això ja està buscant acords individuals amb els diferents mitjans.
En aquests sis anys, la relació entre els ciutadans i la premsa ha canviat molt, sobretot amb els efectes de la pandèmia. Els diaris digitals s’han reproduït exponencialment a la xarxa i cada vegada més els grups editorials busquen consolidar bases sòlides de subscriptors amb què obtenen més benefici, tant econòmic com periodístic.
Els agregadors de continguts i notícies poden ser una bona eina per guanyar visibilitat i afavorir el creixement dels grups de mitjans, sempre que el SEO no es converteixi en un dogma i que els algoritmes de posicionament siguin transparents. Perquè aquests grups saben que els diners ja no es troben a la publicitat del clic fàcil, depreciada en els darrers anys, sinó en el lector que els finançarà.