Benjamin Netanyahu segueix viu, políticament, contra tot pronòstic. Si més no contra tot pronòstic fet abans de la campanya massiva de vacunació a Israel. L’extrema fragmentació del Kneset -el Parlament– no li assegura poder formar govern, però quan a finals de l’any passat les bregues entre el seu partit, el Likud, i el soci parlamentari que aguantava al seu Govern, la formació Blau i Blanc, forçaren la convocatòria electoral -la quarta en dos anys, fruit de la permanent inestabilitat– gairebé ningú donava cap opció al primer ministre de seguir en el càrrec rere els comicis. No només per la incapacitat demostrada de mantenir la estabilitat governamental sinó, sobretot, perquè a més, havia de fer front a tres judicis consecutius per assumptes relacionats amb presumpte corrupció. Un còctel que en política sol ser letal de necessitat. Tanmateix, el llest Netanyahu va veure en la vacunació contra el Covid una possibilitat inesperada. I l’ha aprofitada.
Vacunació massiva. El primer ministre ordenà contractar amb diverses empreses farmacèutiques, sobretot amb Pfizer, l’adquisició de prou milions de dosis del vaccí per assegurar-se que quan estigués disponible el seu Govern en tendria prou com per iniciar la campanya de vacunació massiva al país.
Quan la Unió Europea esperava que les corporacions químiques del món que estaven desenvolupant la vacuna fessin cua per ser rebudes a Brusel·les per parlar de contractes, Tel Aviv s’avançava i contractava milions i milions de dosis. I quan començà la campanya de vaccinació, al contrari que les de la UE, les seves autoritats sanitàries no optaren per una vacunació conservadora, guardant les segones dosis per assegurar-se que en tenien per completar la immunitat, sinó que es llançaren a vaccinar a tothom.
El gener s’inicià la campanya i dos mesos més tard, segons les dades oficials del propi Govern de Netanyahu, que cap entitat discuteix, quasi el 55% dels israelians estan vacunats. Això sí, l’Executiu del conservador primer ministre es negà a contemplar la vacunació dels ciutadans sota per l’Autoritat Palestina, a pesar de la petició que li va fer en aquest sentit l’ONU argumentant que és la potència ocupant dels territoris palestins. Però el ministre de Salut hebreu, Yuli Edelstein, declarava el 23 de gener a la BCC que «tenim l’obligació de vacunar els nostres ciutadans, aquest és l’objectiu prioritari, són els que paguen impostos, o no? Una altra cosa és que també tenim interès, però no obligació legal, en que els palestins aconsegueixin el vaccí, perquè no propaguin la Covid». D’ençà aquest mes de març els aproximadament 120.000 palestins que entren diàriament a Israel per fer-hi feina també han començat a ser vacunats. No, però, la resta que resideix als territoris ocupats. L’Autoritat Palestina ha advertit que la situació és «desesperada», amb el virus descontrolat i els serveis sanitaris sobresaturats, en alguns casos amb ocupacions superiors a la capacitat màxima.
Mentrestant, les imatges que arriben de Tel Aviv, entre d’altres ciutats israelianes, mostren una vida quotidiana força normalitzada, amb gent als bars i restaurants sense mascaretes, molt a prop d’un dels altres, rient, abraçant -se... Qualsevol diria que la Covid ja només és un malson, afortunadament superat. No és ben bé així, però. Encara queda per arribar a la immunitat de grup. El Govern de Netanyahu calcula que arribarà la fita abans que comenci l’estiu.
El secret de l’èxit de la campanya de vacunació s’ha basat, primer, en la disponibilitat de prou dosis. Com s’ha dit, el primer ministre ordenà contractar arreu del món amb qualsevol empresa que pogués assegurar subministrament. Hi havia dubtes si tindria suficient dosis per assegurar la segona injecció, però a la fi pareix que l’estratègia decidida inicialment -de vacunació massiva sense reservar vaccins – ha funcionat a la perfecció. En segon lloc, la campanya es va dissenyar fins al més mínim detall i l’execució ha estat totalment eficient, cosa que ha donat un resultat proper a l’eficàcia absoluta: llocs de vacunació per tot arreu -fins i tot a tendes de campanya en els carrers -, ús de l’exèrcit quan i on ha estat necessari, ús massiu de la tecnologia per anar esgraonant els grups de població sense problemes... En tercer lloc, no es pot descartar que l’ús de l’exèrcit, en un país que està acostumat desplegar-lo sovint per raons militars, hagi estat una bona part de la raó de l’èxit logístic.
El resultat electoral ha premiat l'èxit de Netanyahu amb la campanya de vacunació. No és segur que pugui formar Govern, cosa que segurament implicaria uns nous comicis perquè tampoc pareix possible que existeixi una alternativa parlamentària, però si més no el primer ministre ha aconseguit sobreviure políticament, cosa que a finals de l’any passat -quan fou incapaç d’aguantar el pacte amb el soci- semblava impossible. El vaccí ha estat la clau.