Km. 244. Castellar de n’Hug. Abandonem Puigcerdà per on hem arribat: desfem la llarga recta fins al poble d’Alp i enllacem amb la carretera que s’enfila a les estacions d’esquí de la Masella i la Molina. L’accés al món dels esports d’hivern es resol amb una solució enèrgica, que s’eleva de manera impetuosa al llarg de cinc quilòmetres, amb pendents que oscil·len entre el 6% i el 8%. Penetrem en el bosc que entapissa la cara nord de la Tosa d’Alp (2.536 m), punt culminant de l’estació d’esquí de la Masella; recorrem la seua base i enllacem amb l’estació d’esquí de la Molina, a través de la qual guanyem el coll de la Creueta (1.921 m), porta del Berguedà. Algun búnquer de la Línia P observa el nostre pas. L’asfalt, ample i esquerdat pels efectes del contrast tèrmic, proporciona les darreres vistes del pla de la Cerdanya. La muntanya es despulla de vegetació: prats i pastures, sorolls d’esquella. El descens cap a Castellar de n’Hug és obert, absorbent. A tocar del poble, naix un riu imprescindible: el Llobregat. Ens acostarem fins al seu naixement —les Fonts del Llobregat—, per observar els primers metres de vida d’una aigua abundant, desfermada, entre la frondositat vegetal. Tot un espectacle natural.
A l’entrada de Castellar de n’Hug venint del coll de la Creueta, un camí pavimentat connecta amb l’accés al santuari del Montgrony, travessant un escenari mineral. En el seu trajecte, apareixen les ruïnes del castell de Mataplana (s. XII) i el petit barri annex, escenari del mite i la llegenda del comte Arnau. D’aquest conjunt arqueològic, excavat des del 1986, se’n conserven peces fonamentals al Museu del Comte Arnau, al poble de Gombrèn —hi passarem seguidament.
Enfilem-nos, ara, al santuari del Montgrony. L’asfalt, sempre estret, descriu extensos llaços que li permeten assolir els gairebé 1.400 metres d’altitud. Enclavada en un cingle de la serra de Sant Pere, la capella representa el nucli del conjunt d’edificacions d’aquest centre de devoció mariana, el principal del Ripollès. L’entorn posseeix una càrrega espiritual palpable i és d’una bellesa excepcional: una balconada amb parets verticals, calcàries, ratllades pels regalims d’aigua de tons grisos i rogencs.
Km. 277. Ripoll. Tornem a desfer el camí fins a la carretera que uneix la Pobla de Lillet amb Campdevànol, a través del coll de Merolla. La seguim en baixada i aviat arribem a Gombrèn. Hi ha, com hem avançat línies enrere, un museu dedicat a la figura del comte Arnau. El museu és de petit format, però conté els elements essencials per entendre la història d’una de les figures cabdals de la Catalunya medieval.
A partir de Gombrèn, la carretera es pacifica, serpenteja, sinuosa, paral·lela al Merdàs, un riu de cabal discret, breu i destinat a confluir amb el Freser a Campdevànol. I arribem a aquesta població i desemboquem, nosaltres també, en un artèria principal: la carretera N-260, la qual a l’inici del recorregut ens havia facilitat l’accés a la Cerdanya a través de la collada de Toses, i que ara ens permet —en direcció oposada— assolir Ripoll. Campdevànol és sinònim de metal·lúrgia, de treball del ferro, de la farga catalana des dels segles XVII i XVIII, fins a la segona meitat del XIX. De fet, va ser epicentre d’aquesta activitat a la comarca. Malgrat l’abandonament, en l’actualitat, encara hi perviu un tímid eco amb un parell d’indústries.
El municipi de Ripoll és extens, fins al punt que linda amb les darreres edificacions de Campdevànol. Alguns polígons fan de preludi de la vila històrica. Discorrem per un seguit de rectes, amb una evident concentració de trànsit, abans de penetrar en els carrers bigarrats del que és —diuen— bressol de Catalunya. L’exploració de Ripoll la deixarem, però, per a la propera etapa.