Ho ha tornat a fer: el passat 7 de febrer, Tom Brady, un dels quarterbacks més exitosos, va tornar a guanyar la Superbowl, el premi més important del futbol americà. És la seva setena copa, amb 43 anys. Aquest esport de contacte és esgotador, i la majoria de futbolistes donen per acabada la carrera esportiva després de jugar-hi quatre anys. Tom Brady, per contra, continua jugant després de vint anys.
Serena Williams, guanyadora de 23 títols de Grand Slam, competirà als Jocs Olímpics amb 39 anys. Tiger Woods també vol competir a les Olimpíades, en el cas que es recuperi a temps de l’accident de trànsit que va patir. Als últims 25 anys, Woods ha guanyat més de noranta tornejos importants de golf. Té 45 anys.
Un aclariment en quant a aquest rendiment durador:Les estrelles de l’esport compten amb un exèrcit de entrenadors, fisioterapeutes i metges. Tanmateix, els àgils esportistes retirats sobrepassen cada vegada més els límits de l’edat, fins i tot a l’esport popular.
Heather Lee n’és un exemple. L’australiana va trencar el rècord mundial a la categoria de 90-94 anys de 3.000 metres marxa al 2019. Va començar a entrenar tres vegades per setmana amb un entrenador professional amb 84 anys.
“Segons les darreres enquestes, el nombre de participants de més de quaranta anys de l’Ironman de Hawaii s’ha incrementat”, diu Romuald Lepers, exitós triatleta de 55 anys i científic de l’esport al Institut Nacional de Recerca Mèdica i Sanitària a Dijon, França. Al 1986, els homes més grans només comprenien un terç del total de competidors. Trenta anys més tard, ja són majoria.
L’edat dels deu triatletes d’Ironman més ràpids també ha augmentat, de 25 a 35 anys. Fins i tot els guanyadors de més de quaranta anys ja no són inusuals. Per exemple, Cameron Brown, de 43 anys, va guanyar a Nova Zelanda. Natascha Badmann va triomfar a l’edició sud-africana amb 45 anys.
Justament, els atletes entre seixanta i seixanta-quatre anys van registrar grans millores a la competició de Hawaii.
Aquestes millores es deuen, en part, a les característiques fisiològiques especials de la generació del Baby Boom. “Molts d’ells han estat actius tota la vida”, diu l’entrenador nord-americà Joe Friel, de 77 anys, autor de “ràpid després dels cinquanta” (Fast after 50), un llibre important sobre el tema. A més a més, molts utilitzen aplicacions per fer esport, GPS i pulsòmetres, i una gran part entrena amb entrenadors professionals. Els cinquanta ja es podrien considerar com els nous trenta, l’edat implacable en la qual, ara per ara, els professionals han de posar fi a la seva carrera. Almenys és allò que suggereix l’obra de Friel.
Al 1871, l’any de la fundació de l’Imperi Alemany, l’esperança de vida en néixer en els homes era de 36 anys. Pels volts de la Primera Guerra Mundial, havia pujat als 47, a causa de la davallada de la mortalitat infantil, principalment. No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial quan va sobrepassar els 65 anys. Una edat en la qual amb prou feines s’arribava al passat, ara domina els ultramaratons.
Durant el segle passat, l’esperança de vida global es va incrementar una mitjana de tres mesos per any. Més de sis-centes milions de persones són majors de 65 anys, i s’estima que el nombre augmenti més del doble per l’any 2050. L’esport sènior es pot utilitzar per estudiar com funciona l’envelliment saludable, anomenat succesful aging (envelliment amb èxit) a l’argot esportista.
El major enemic no es troba a la competició, sinó al propi cos: és a dir, el procés d’envelliment. A partir dels 25, els músculs es fan més dèbils; entre els trenta i cinquanta, l’absorció màxima d'oxigen a la sang (VO2 màx.) baixa un u per cent cada any, i després d’aquesta franja d’edat, ho fa encara més ràpid. Això vol dir que s’ha de treballar cada vegada més per a aconseguir el mateix rendiment.
Llavors, Com pot ser que el kenià Eliud Kipchoge, de 34 anys, trenqués el rècord mundial de la marató al 2019? “Ell pot compensar l’edat amb l’economia de cursa i l’experiència”, suposa Andrew Jones, professor de psicologia aplicada a la Universitat d’Exeter, Gran Bretanya.
L’esforç extra tampoc intimida a Hiromu Inada, l’atleta japonès de 85 anys que va batre el record a la seva franja d’edat de l’Ironman de Hawaii de 2018. “Al darrere hi ha un entrenament molt sistemàtic”, afirma Romuald Lepers, qui va analitzar les dades del “Matusalem de l’Iron Man”.
Inada és un atleta tardà. Reporter de televisió de professió, es va jubilar amb 60 anys i va començar a fer natació regularment. Amb 69 anys, es va comprar una bicicleta de carretera, i amb 76 anys va debutar a l’Ironman. No va poder arribar al límit de disset hores i el van desqualificar. No obstant, va millorar i va acabar completant l’Ironman de Hawaii amb 79 anys. Des d’aleshores, n’ha estat un participant regular, i, quan creua la línia d’arribada, gairebé nou hores després del guanyador, el públic ho celebra com si fos el campió.
“Aquestes fites no son cap excepció”, diu Romuald Lepers. El cos humà pot retenir una funcionalitat increïble fins el final, en cas que es continuï entrenant.
El ritme de decadència del cos corre inexorablement com un rellotge, i és difícil de parar, o això és el que es creia fins ara. Actualment, però, la teoria del desús (disuse theory) guanya terreny. Aquesta diu que gran part de la decadència corporal no es deu al procés d’envelliment per se, sinó a la manca d’exercici físic. El fitness en edat avançada és un cas de profecia autocomplerta: aquell qui creu que és molt vell per fer esport, envelleix més ràpid.
“Ens manquen bones dades per distingir els efectes de l’envelliment inalterable i la inactivitat física voluntària des de fa temps”, afirma Joseph Baker, científic esportiu a la Universitat de York, Canadà. “Estem totalment concentrats en el desenvolupament dels atletes, però hi ha poc interès per entendre com es poden mantenir en bona forma per més temps”. Els primers trenta anys de vida s’estudien exhaustivament, però els seixanta anys següents són territori inexplorat. És com si els controladors aeris només supervisessin els enlairaments i deixessin els aterratges a la sort.
Mentrestant però, diversos estudis descriuen així la pèrdua de rendiment:
- S’accentua especialment després dels setanta anys.
- És més pronunciada en distàncies llargues que no pas curtes. Es veu més clarament a una marató que a un esprint.
- Les dones es veuen afectades més greument i ràpidament que els homes.
- La pèrdua de rendiment es menor als esports que treballen amb les mans, com per exemple llançament de disc o javelina.
- La traça hi juga també un paper important. En golf, la pèrdua de potència es pot reduir a menys del 0,1 % fins als cinquanta anys.
Els investigadors encara no poden respondre el per què en detall, però una cosa és clara: Qui entrena amb traça pot alentir de manera significativa la davallada del seu rendiment a la meitat. Lepers i el seu equip han pogut demostrar-ho utilitzant les dades de competicions de quaranta atletes veterans (incloent-hi una dona) els quals van completar la marató en menys de tres hores, el límit màgic pels corredors amateur més ambiciosos. Van poder assolir aquest rendiment no només una vegada, ni per una dècada, sinó una vegada i una altra des dels anys setanta: cinc dècades per sota de les tres hores. Aquests atletes fora de sèrie son tan inusuals que tenen un acrònim especial: 5DS3.
Ells també poden reduir la davallada en el seu rendiment en un 0,67% per any fins als seixanta anys, però continuen lliurant una dura batalla defensiva. Així doncs, d’on treuen la motivació, els atletes més grans?
“Vull ser campió mundial d’Ironman”, diu Otto Tylkowski, un actiu jubilat de Rellingen, a prop d’Hamburg. Vull guanyar a la categoria de majors de vuitanta anys. En aquest grup hi ha pocs competidors, i aquells qui arriben a la línia d’arribada tenen bones oportunitats per fer podi. A l’actualitat, Tylkovski corre a la categoria de més de 75 (75-80), on encara hi ha força competitivitat. Per això, espera el seu vuitantè aniversari, com un adolescent que espera complir divuit anys.
Com a assessor d’empreses, Tylkowski estava massa ocupat per fer molt d’esport, però amb cinquanta anys, va començar a fer-ne, i poc temps després va arribar a córrer la marató en menys de tres hores. Des de llavors, ha millorat sense parar en comparació amb els seus contrincants, i a dia d’avui, ha completat l’Ironman de Hawaii tretze vegades.
Quina és la seva recepta secreta? No en té cap, només armar-se de valor i tirar endavant. “Sense la carn i la cervesa podria millorar encara més”, diu Tylkowski, “però un bon bistec i un parell de gots de cervesa formen part del meu benestar”. “La prevenció de lesions pels esportistes d’edat avançada sembla important”, diu Phil Maffetone, conegut endurance coach (entrenador de resistència) i autor. Per sobre dels trenta, hem de prestar mes atenció a la recuperació i a la son. Alguns ho anomenen Prehab, és a dir, una recuperació únicament preventiva abans de lesionar-se.
Tom Brady, el quarterback llegendari, sembla que fuig de la vellesa. Això, no obstant, és arriscat, especialment als esports de contacte, ja que les col·lisions i commocions cerebrals freqüents augmenten el risc de patir una malaltia cerebral degenerativa.
Abandonar el futbol americà immediatament és l’entrenament més efectiu que Tom Brady pot fer si es vol mantenir en forma, a més de mantenir-se actiu amb altres esports més suaus, com anar en bici o jugar a golf.
Traducció de Joan Marc Muelas