Sexe i surrealisme a Barcelona

En ‘Dalí i Barcelona’, el col·laborador d’EL TEMPS Ricard Mas descobreix, documenta i detalla les passions de Dalí pels animals, la taxidèrmia, els ‘tablaos’ flamencs, els prostíbuls i els joves. I resol la incògnita d’on va conèixer la seva companya més assídua, Amanda Lear (la transsexual Peki d’Oslo, segons tots els barcelonins excepte Amanda Lear).

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tota mena d’animals, vius o dissecats, bípedes o quadrúpedes, il·lustren aquesta màgica història de Dalí i Barcelona, que depassa la simple enumeració de trobades entre el pintor i la ciutat per esdevenir una de les biografies més llegidores, documentades i il·lustrades del surrealista empordanès. L’autor, Ricard Mas, fa un apassionant recorregut per la vida i obra, les fílies i les fòbies, els somnis i els malsons de Dalí, amb noves aportacions gràcies a entrevistes amb testimonis dels espectacles quotidians del Diví, des del fotògraf Antoni Bernad fins al regent del restaurant Via Veneto, José Monje, passant per l’alcavota Senyora Rius, el neuròleg Manuel Subirana o el galerista Ignacio de Lassaletta. Un llibre, en el fons, tan llegidor com, en aparença, voluminós. Un elefant viu —rebut com a pagament d’una feina per les aerolínies de l’Índia— que acaba al zoo de València, rinoceronts i lleons dissecats (un dels quals pertanyia al Museu de Ciències d’Onda), rucs de decoració i tortugues de panxa enlaire sobre les quals signar llibres: Dalí i Barcelona és un zoo surrealista i la foguera de les vanitats alhora.

«Estic malalt, i ella de tournée»

Un dels misteris més confusos de la boirosa vida sentimental de Dalí és la seva relació amb Amanda Lear, que, a partir del 1966, acompanya públicament Dalí tant o més que Gala. El seu amor per ella es fa evident en l’episodi que Ricard Mas anomena “La primera davallada” de la salut de Dalí. Un dels seus metges, el neuròleg Manuel Subirana, explica a l’autor que “Dalí patia alhora diversos deliris: de ruïna —(...)—, de desamor —‘Amanda Lear m’ha abandonat. Estic malalt, i ella de tournée...’—, i de mort”.  Amanda Lear era també la transsexual coneguda com Peki d’Oslo —nascuda, segons Ian Gibson, Alain Tapp—. “Que se sàpiga —diu Ricard Mas—, Amanda Lear és gairebé l’única persona que afirma que Amanda Lear no era Peki d’Oslo…”.

Gràcies a les entrevistes de Mas amb el galerista Ignacio de Lassaleta, ara es confirmen els detalls de la primera trobada entre Amanda i Dalí. Lassaletta havia conegut Peki d’Oslo al Barcelona de Noche: “Al compàs de l’Adagio d’Albinoni anava clavant claus i agulles llargues a un nino de drap. Feia força basarda. Peki d’Oslo era Amanda Lear, me la va presentar Menchu Escobar, que tenia el millor bar de Marbella (...). Amanda dormia en un hotelet de la Rambla i em va confessar que estava furiosa perquè encara no s’havia estrenat a Barcelona. Un dia, Woodland Kahler, un nord-americà que tenia una finca a Vallvidrera, em va convidar a sopar. “Porta l’Amanda”, afegí. En aquest sopar Dalí conegué Amanda. La resta és història...”.

[gallery columns="2" size="large" ids="9415,9416"]

Ricard Mas afirma que “A Dalí li agradava rodejar-se de dos tipus de persones: aristòcrates i milionaris, d’una banda, i joves guapos i divertits, de l’altra. La gent del món dels negocis tan sols li interessava perquè implicava ingressos.” Amb els joves, l’interès no era estrictament material, com demostren les anècdotes que Mas passa a explicar en el capítol “Dalí i els joves”.

Moltes de les històries surten, en aquest cas, de l’entrevista que Ricard Mas va fer amb el fotògraf Antoni Bernad, autor de fotos icòniques en les quals Dalí sortia o hi havia participat. Una immortalitza cinc nois nus en una banyera del Ritz; l’altra és una versió provocativa de la Pietà. “El fotògraf Antoni Bernad —explica Mas al llibre— va conèixer Dalí a París. Era l’any 1974, i Bernad treballava per a L’Uomo Vogue. Bernad pretenia fer-li unes fotos per a la revista, però Dalí li anava donant allargues mentre li ensenyava París, sempre en companyia d’Amanda Lear: “Amb mi —explica Bernad a Mas— ella es relaxava —i és que Dalí era esgotador— i m’explicava moltes coses de David Bowie”.

Amb Amanda Lear al costat, a la seva taula habitual del restaurant Via Veneto de Barcelona.

Va ser a Barcelona on Dalí va retrobar Bernad. “Quan Dalí va tornar a Barcelona —explica el fotògraf—, es va presentar al meu estudi del carrer de Muntaner. En obrir la porta, me’l trobo allí, palplantat, amb l’adreça escrita en un paper enganxat al front”. Tots dos col·laborarien en diversos projectes, com ara una versió sui generis de la Pietà de Miquel Àngel: “Era la tercera ocasió que venia al meu estudi de Muntaner. Hi apareixen tres nois, però en vaig esborrar dos que també anaven nus, perquè distreien”.

Mas descriu les fòbies més extremes del geni: la por de la mort —ell es deia Salvador com un germà seu, mort abans de fer els dos anys—; de les infeccions, de la impotència i del sexe femení: “La mare de Salvador, Felipa, morí de càncer a 47 anys. El pare, a tall de prevenció, havia mostrat al seu fill algun llibre del seu germà —el doctor Rafael Dalí—, en què es podien contemplar amb tot luxe de detalls els perniciosos efectes de la sífilis. Aquestes desagradables imatges van ser determinants en la fòbia vaginal del jove pintor: mai desig i mort havien estat tan imbricats”. El llibre recorre les exposicions de Dalí a Barcelona, la seva relació amb polítics, artistes i milionaris, però també la seva visita a sales de festes, prostíbuls i espectacles de transsexuals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.