Era el 17 de març de 1931 quan Francesc Macià, Lluís Companys i Joan Lluhí van organitzar la Conferència d'Esquerres Catalanes a l'edifici Foment Republicà de Sants. L'objectiu era que les esquerres i el republicanisme fessin front comú per tal de guanyar a la Lliga en les municipals del mes d'abril i acabar amb la monarquia. Després de tres dies d'assemblea, el resultat va ser el naixement d’un nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que ja en les eleccions municipals d’abril del mateix any va aconseguir guanyar la ciutat de Barcelona.
A menys de 300 metres de l'històric edifici, ERC ha celebrat el norantè aniversari del seu naixement. A la Rambla de Sants, amb un sol que anunciava l’arribada de la primavera, figures emblemàtiques del partit s’han reunit per fer tota una declaració d’intencions amb el nou govern de la Generalitat que s’està gestant amb Pere Aragonès al capdavant. Però també per recordar totes les figures històriques que han posat cadascuna de les pedres fins arribar al moment actual.
La secretària general adjunta, Marta Vilalta, començava l'acte celebrant els noranta anys de la formació. Vilalta volia destacar que, així i tot, "avui no fem un acte de nostàlgia, sinó un acte de reafirmació" de la situació actual del partit i del seu futur al govern. La secretària general adjunta tornava al lema de campanya d'ERC per reafirmar el seu discurs, "som on sempre hem sigut, al costat de la gent".
La secretària general del partit, Marta Rovira, tot i l’exili a Suïssa, connectava amb l’acte per videoconferència. Rovira recordava que el republicanisme és l’essència del projecte dels votants d’ERC, sorgit en els ateneus i en les organitzacions socials de la època d’abans de la Segona República. Un projecte que gira, deia, entorn de tres pilars: llibertat, igualtat i fraternitat. La secretària del partit explicava que “sempre hem vist societats dominades i institucions segrestades pel poder” i lamentava les “moltes ingerències” que li impedeixen treballar ara per una república catalana.
Rovira mirava al futur del partit, i comentava que “l’interès general i el bé comú” han de ser elements prioritaris per sobre de les oligarquies espanyoles o catalanes. “Volem que la ciutadania tingui les mateixes igualtats d'oportunitats”, destacava Rovira, i que Esquerra “serà sempre portadora” de la trilogia d’ideals de la que parla. “Avui em toca dir a mi, a títol d’homenatge, per molts anys més d’Esquerra Republicana de Catalunya!”, celebrava finalment l’exiliada.
Oriol Junqueras connecta des de Lledoners
La veu del president del partit, Oriol Junqueras, tot i seguir pres a Lledoners, encara s’escolta en directe a la Rambla de Sants. Junqueras recordava els mesos abans de la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya amb la figura de Lluís Companys i la resistència contra el feixisme a la ciutat de Barcelona, un cas únic a Europa. Radicalisme democràtic, anarquisme llibertari, republicanisme, ideals que “tots ells van confluir en un mateix projecte democràtic”, explicava Junqueras.
El president d’ERC afirmava que el seu partit “és el més represaliat de la història del nostre país”, però que tot i les dificultats que pateix, no és moment de parar. “El que ens pertoca no és queixar-nos i lamentar-nos, el que ens pertoca és guanyar i lluitar per la justícia i la igualtat”, expressava Junqueras. Sentenciava explicant que el seu treball és “construir una república catalana per a tothom i al servei de tots els ciutadans d’aquest país”, donant pas a Pere Aragonès, el més que probable pròxim president de la Generalitat. Així semblava que ho sentien els assistents, pels seus crits de “president!”.
L’encara candidat a la presidència també volia recordar les primeres passes del partit a Sants i el republicanisme del barri. Aragonès destacava que el projecte d’ERC “batega avui més fort que mai gràcies a milers de dones i homes que lluiten cada dia per la llibertat”. Persones a les quals Aragonès volia fer un reconeixement, entre elles, les exiliades i empresonades i tots els exsecretaris generals i dirigents de la formació que lluiten pels valors del partit.
Però Aragonès volia també mirar al futur i a la presidència de la Generalitat. “El 14 de febrer vam aconseguir una àmplia majoria que sap que la resolució del conflicte amb l’Estat espanyol passa pel referèndum i per l'alliberament dels presos polítics”, explicava. Amb la majoria independentista de la cambra, el presidenciable buscarà construir una “Generalitat republicana” i un govern “per canviar i fer un millor país”. Aragonès finalitzava l’acte recordant que el partit “recull el llegat de les generacions anteriors” per buscar aquesta república catalana.