El divendres 26 de febrer, fou un mal dia per al comerç de Palma. Una de les botigues històriques, Can Vila, dedicada a la fotografia, situada a la plaça de Santa Eulàlia, baixava les persianes metàl·liques a les vuit del vespre, com cada dia, amb la diferència que aquesta vegada era l’última. No les tornarà aixecar. Vint-i tres dies després de complir 99 anys de servei ininterromput, l’establiment tancava definitivament. La mort de Can Vila va ser objecte d’atenció dels mitjans locals. “Palma perd un altre comerç històric per mor de la pandèmia”, “Tanca un tros de memòria de la ciutat”... són alguns dels laments llegits. Tòpics, ja, atès la quantitat de vegades que s’han repetit els últims anys. La pandèmia està fent tancar molts d’establiments, és cert, però el problema ve de lluny. Un bon nombre d’altres botigues tancaren abans del virus sense que ningú se’n fes ressò. El comerç tradicional del centre de la capital illenca ja estava malalt degut a la gentrificació que ha mudat el veïnatge, per mor dels nous costums de compra, per la competència de grans superfícies, per la pujada dels preus de lloguer... tot l’ha anat afeblint. I quan ja estava molt dèbil, ha arribat la pandèmia que l’ha capolat. Les restriccions han fet caure establiments com a mosques. Fa feredat passejar pels eixos comercials del centre de Palma. “Es lloga”, “Es ven”, “Es traspassa”..., els cartells penjats de barreres baixades són els testimonis muts de la ruïna de botigues que funcionaren la mar de bé durant dècades.
En un curt espai lineal com és el Pas d’en Quint, que uneix la plaça de Cort amb l’església de Sant Nicolau, s’hi compten més d’una vintena de cartells com els referits. “Encara que ens abaixaven el lloguer no podíem seguir de cap manera, això és un desastre”, diu una dona que no s’identifica i que treu una capsa d’un dels locals tancats per culpa del virus.
El primer tram de l’anomenada milla d’or comercial de Palma —l’eix que uneix la Seu amb la plaça Major— , que va des de la catedral fins a la plaça de Cort, on quasi totes les botigues es dedicaven a vendre els famosos souvenirs als turistes, avui és un desert comercial. Els carrers més propers, que també experimentaren un enorme increment de preus els últims anys —d’aquí el nom de l’eix viari—, ara pateixen igualment la desaparició dels visitants.
Per tot el centre passa més o menys igual. El virus ha estat una vertadera plaga per a les botigues petites, sobretot perquè la salut de la xarxa comercial tradicional ja era prou dolenta. “No és només la pandèmia, tot ha ajudat a carregar-se el comerç que sempre ha existit per aquí. Primer varen ser les franquícies, després la pujada dels preus (dels habitatges i dels locals) que va fer fugir els veïns de sempre i ara el virus s’ho ha acabat de carregar”, diu un veí “de sempre” que viu a prop del passeig del Born.
La part antiga de la ciutat ha perdut la fesomia comercial que encara no fa ni vint anys mantenia incòlume. És cert que el problema no és d’ara, però sí que ho és que les onades del virus han estopejat com mai la xarxa comercial tradicional.
Caiguda de l’activitat
Les vendes del comerç minorista a les Illes es van desplomar un 15% al llarg del 2020. Més del doble de la mitjana estatal, que fou el 7 %. Així ho diuen les dades oficials (INE). Però la patronal del petit i mitjà comerç de Mallorca, Pimeco, no dona ni la més mínima credibilitat a aquestes xifres. “Ja ens agradaria que només hagués estat així. Això de l’INE és una vergonya. I no és la primera vegada que passa. Ens hem queixat molts de pics i hem demanat al Govern (balear) que posi en marxa un Observatori del Comerç per tenir dades fiables perquè el que diu l’INE no és fiable. Mescla tipus diferents de negocis, inclou en el comerç les dades de benzineres, el lloguer de cotxes, entre d’altres, i així és impossible treure’n res en net”, assegura el president de l’entitat, Antoni Fuster. Insisteix que aquestes dades de l’impacte de la pandèmia en el comerç de Balears en general, en particular en el de Palma i encara més en concret en el del centre de la capital són “impossibles” i “una vergonya que les doni” un institut oficial d’estadística: “ja et dic, ens agradaria que el comerç només hagués caigut el 2020 un 15%. La realitat és molt pitjor. Les nostres dades ens indiquen que la pèrdua de recaptació va estar (el 2020) al voltant del 70% a les zones turístiques, com és el centre de Palma”, explica Fuster.
És cert que la passada campanya de desembre, amb les festes d’hivern i de Cap d’Any, no fou tan dolenta com abans es pensava que hauria estat. Tanmateix, el saldo de tot el 2020 és devastador. “És vera que el desembre, amb les festes, va ser bo”, diu Paz, la propietària de la botiga de regals La Insular, situada al carrer de l’Argenteria, “però, si m’he de fixar en tot l’any passat, el resum és un desastre”. En efecte, el comerç minorista illenc ha patit força els últims dotze mesos. A inicis de la tardor de l’any passat. posà tot el seu ànim i desitjos de millora en el període que s’iniciava amb la campanya del black friday —que estrictament és l’últim divendres de novembre, però el 2020 els descomptes comercials s’allargaren durant tot el mes— i que culminaria amb les rebaixes del gener següent. Durant les festes d’hivern, hi hagué una perceptible recuperació, però res que compensés la caiguda anterior i, tampoc, la posterior, la soferta durant les rebaixes, que han anat molt pitjor del que seria desitjable. Quasi amb les mateixes paraules de Paz, de la ja citada botiga de regals, s’expressa la dona que atén un establiment de roba a prop del Mercat de l’Olivar: “les festes (de desembre i gener) no van anar malament, és vera, però les rebaixes i ara ... Fixa’t, són les dotze del migdia i estic parlant amb tu i ets la primera persona que avui entra” a la botiga.
Les dades que maneja Pimeco indiquen que el període de rebaixes ha estat negatiu. En una valoració feta el mes de febrer considerava que la campanya estava sent “molt fluixa”. Encara no hi ha dades definitives, però en totes les zones comercials de Balears el saldo serà per força “molt dolent”. El membre de la comissió executiva de Pimeco i propietari d’una botiga de moda, Miquel Àngel Mateu, posava de manifest una dada cridanera: l’única peça de roba que ha viscut l’últim any un èxit de vendes com mai s’havia vist és el xandall. El nombre d’aquestes peces que s’ha venut s’ha increment d’ençà l’inici de la pandèmia en un 800%. Una mostra, al seu parer, “que la gent es queda a casa” i compra el mínim possible. En conseqüència no pot estranyar que el comerç en general i el de Palma en particular estiguin patint la pitjor època que es recorda. Així com Pimeco va recollint dades es perfila la magnitud de la catàstrofe: la pèrdua a les zones turístiques, com deia Fuster, se situa almenys en el 70%, amb microzones on se supera amb escreix aquest percentatge, però és que als indrets menys dependents del turisme, con les parts més allunyades del litoral, la caiguda del negoci és com a mínim del 52%.
El president de Pimeco confia que la recuperació turística “sigui un fet els pròxims mesos, perquè si no...”. L’objectiu del Govern de Francina Armengol era que s’iniciés aquesta recuperació a finals de març, amb les festes de primavera, però ja ha assumit que és un desig impossible. “Ara l’objectiu (econòmic) és salvar la temporada (turística) d’estiu”, reconegué al febrer Iago Negueruela, conseller de Turisme i Treball.
“Mem si tornen aviat els turistes perquè, si no és així, no sé qui podrà aguantar un altre any tan dolent” com fou el passat, diu Miquel, propietari d’un establiment del carrer comercial del Sindicat, on amb la pandèmia han tancat un bon grapat de botigues, com passa per tota la part antiga de la capital illenca. Segons Fuster, el president de Pimeco, el centre de Palma ha perdut els últims dotze mesos més de dues-centes botigues. “És una xifra aproximada, encara l’hem d’ajustar, però com a mínim parlam d’aquesta quantitat i això només a l’àrea del centre, però, per suposat, també han tancat establiments a la resta” de la ciutat, a l’eixample i barriades. I igualment ha passat a la resta de Mallorca, Menorca i Eivissa. En un espai tan petit com és la part històrica de Palma el fet que tanquin devers 200 botigues significa esborrar la seva fesomia comercial tradicional.
Tant a la capital com a d’altres localitats els comerciants han fet actes de protesta —a vegades a banda dels de restauració i en d’altres ocasions sumant esforços els dels dos sectors— per exigir ajudes a les administracions públiques. “Han fet cosetes (les administracions), no dic que no”, però “no basta per res”, troba un altre botiguer del carrer Sindicat. “Veurem com va ara amb els 1.000 milions” que va anunciar fa quinze dies Francina Armengol que arribarien a Balears dels fons europeus per a unes 40.000 empreses illenques. “Esperem que no passi com tantes altres vegades, que els polítics passen l’arada davant del bou, anunciant una cosa que llavors els botiguers no veim per enlloc”.
“Jo m’estim més no parlar dels polítics”, diu la dependenta de la botiga de productes cosmètics Cuida tu cabello, situada també en el mateix carrer comercial del Sindicat. Però no pot resistir la temptació que li posa a l’abast el periodista: “són uns inútils, tots, sense que se’n salvi cap, no fan res, tot són prohibicions; com podem seguir, així? Nosaltres som una empresa que serveix a perruqueries i salons de bellesa, que, si no, la botiga per si sola no aguantaria. De cap manera, ja hauríem tancat. I no estic gens segura del que passarà en el futur, perquè com no torni el turisme aviat la cosa pintarà molt, molt malament”, assevera.
El president de Pimeco coincideix que el retorn del turisme és imprescindible. “Mira, la pandèmia ha fet que tots toquem amb les mans que sense turisme això és un desastre. No tenim alternativa. Almanco no per ara. Cadascú té la seva opinió al respecte del turisme, però sense turisme tot s’enfonsa, cap sector se salva. Així que s’ha de recuperar com més aviat millor”.
Quasi tots els comerciants del centre de Palma consultats es mostren a favor de l’arribada massiva de turistes. Poques excepcions trenquen la norma. Paz, de la botiga de regals ja citada, és una de les escasses veus que alerten dels perills de caure en la trampa de desitjar com més turistes millor sense atendre al fet que no tots els tipus de visitants donen rèdits als comerços, ni al conjunt social: “Jo no veig tan clar que qualsevol tipus de turisme doni beneficis Per exemple, tenc molts dubtes sobre els creuers”, i explica que “l’al·lota d’aquí davant (referint-se a la cambrera d’un bar) em deia que a vegades li han demanat (els creueristes) un bocata per repartir-se entre cinc. Això de veres dona riquesa?”. Luisa, rere del taulell d’una sabateria dels voltants de l’església de Sant Miquel, sospira quan se li demana què en pensa, del turisme de creuers, i assegura que si bé entén que “a vegades són molts (els turistes) en poc espai”, en realitat, diu, “això passa molt poques hores durant pocs dies” i, per una altra banda, adverteix que “són la nostra vida”, perquè “de la quantitat que n’arriben i passegen per aquí sempre n’hi ha que compren, més o manco, i això es bo”. El president de Pimeco comprèn que hi hagi gent que tingui reserves sobre aquest tipus de turisme, però alerta que no tots els visitants que arriben amb els creuers són iguals: “És vera que hi ha un segment que duu molt pocs doblers i gasta en conseqüència molt poqueta cosa, però no tots són iguals, perquè n’hi ha que sí que ens deixen prou diners”.
La plaga del virus un dia passarà i tornarà la normalitat. Però tornarà a existir la xarxa comercial tradicional, sobretot al centre de Palma, que hi havia abans de la pandèmia? El president de Pimeco, Antoni Fuster, s’obliga a ser optimista, però reconeix que “el consumidor mana, és ell el que decidirà el paper futur del comerç tradicional”. I al respecte tem que el boom de comprar per internet, experimentat durant la pandèmia, faci que “un pic que passi tot això no basti amb el fet que qualcú vulgui obrir una botiga”, per recuperar la xarxa comercial tradicional, perquè s’haurà perdut una clientela que no serà fàcil de recuperar. Per assolir l’objectiu, caldrà fer front “a una competència brutal” combinada de les grans superfícies i també del comerç digital. No quedarà altre remei que intentar vendre el que és, al seu entendre, la fortalesa del petit comerç: “la calidesa, el fet que anar de compres a la botiga de sempre és part de la socialització de la persona, és la part humana del fet de comprar i això no ho té el fred comerç digital”.
A l’espera del futur, el present comercial de Palma es resumeix en el que diuen els centenars de cartells que es veuen arreu pel centre històric: “Es ven”, “Es lloga”...