Els socis del Barça han tornat a votar canvi. Ja ho van fer el 2003, després de 25 anys de nuñisme sumats entre el màxim representant d’aquest corrent, Josep Lluís Núñez, i el seu principal hereu, Joan Gaspart, que no va poder aguantar més de tres anys al càrrec. I ho han tornat a decidir així per deixar enrere els deu anys del duet Rosell-Bartomeu, una etapa que va iniciar-se amb el millor Barça de la història al terreny de joc i que ha finalitzat plena de desencerts esportius, tensions econòmiques i escàndols institucionals difícils de digerir, com ara el BarçaGate. Joan Laporta torna a la llotja del Camp Nou de manera incontestable. Més de 30.000 vots (un 58% de suports) el legitimen per liderar una revolució que ha de tornar a situar el club al capdavant de les entitats esportives mundials, un patronatge que en els darrers anys ha perdut en detriment d’altres clubs que res tenen a veure amb la filosofia de vida del Barça. Clubs amb pressupostos il·limitats, amb dictadures al darrere, sense una idea concreta de joc, sense una formació esportiva i acadèmica pel seu planter o sense un vincle social i polític amb el territori. Clubs, en definitiva, allunyats de tot allò que significa el Barça.
El Barça ha deixat de ser la referència, l’exemple a seguir i el club més admirat del planeta. No conquereix Europa ni esportivament ni emocional. Ha perdut prestigi i ha dinamitat les seves pròpies bases intentant convertir-se en una multinacional mil-milionària, cercant ingressos desesperadament per competir en una lliga que mai no li ha interessat, la dels clubs més rics del món. Una meta que sí que ha aconseguit, i això era més senzill, és la de tenir la plantilla esportiva més cara de l’esport mundial. Precisament, un dels mals contra els quals Laporta haurà de lluitar. Carles Tusquets, el president que més temps ha liderat la comissió gestora del club de tota la seva història, ja ha alertat l’advocat que, si no aplica més retallades en la parcel·la salarial, el Barça seguirà generant pèrdues. De fet, en la primera trobada entre el nou president i el responsable de la gestora, Tusquets va recordar a Laporta els més de 170 milions estalviats aquesta temporada en concepte de sous, que han quedat diferits en les properes temporades i que ajudaran a pal·liar el descens de prop del 30% dels ingressos que suposa el tancament del Camp Nou per la pandèmia de la Covid-19. Aquests 170 milions en salaris, però, s’han sumat a un deute de més de 1.000 milions que ofega el club i que és, precisament, una de les pedres a la sabata que haurà de resoldre a molt curt termini la nova junta directiva.
L’econòmica és una de les proves de foc, així com la recuperació esportiva que amb paciència ja està començant a néixer de la mà de Messi, però una de les tasques transcendents que Laporta ha d’assumir és la reconstrucció d’una reputació esbocinada per les nefastes decisions preses en els últims anys per Josep Maria Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer. L’entrada i registre dels Mossos d’Esquadra al Camp Nou per la manca de col·laboració del club en l’afer BarçaGate és l’exemple més clar de la gestió recent. També la comprovació fefaent que els comptes difamatoris a les xarxes socials denunciats per SER Catalunya els va crear expressament l’empresa contractada per atacar personatges considerats “amenaça” per al president com ara Pep Guardiola, Xavi Hernández, Jaume Roures, Gerard Piqué o el mateix Laporta. O la sortida a la llum del sumari del cas, que assenyala directament Bartomeu i el seu home de confiança com els principals responsables tant de la contractació irregular d’uns serveis foscos a les xarxes, com d’haver manipulat posteriorment una auditoria que havia de servir per esclarir els fets i que ni tan sols va investigar la connexió de Bartomeu amb l’escàndol. De fet, qui contracta i pacta l’auditoria amb Price Waterhouse Coopers és el mateix Bartomeu. La detenció de l’expresident i l’entrada de la policia a les oficines del club va ser portada a tots els mitjans internacionals i tema de conversa en les tertúlies del país, deixant per terra la imatge exemplar i admirada d’un Barça que necessita refer el seu crèdit.
El soci ha escollit gosadia i valentia
Joan Laporta és la persona encarregada, com ja fou fa gairebé divuit anys, de recuperar la posició preeminent del club arreu. Més relaxat de l’habitual, ha barrejat una campanya de perfil baix, de to serè i sense entrar en cap polèmica, amb accions contundents com la pancarta davant del Santiago Bernabéu. Aquella lona l’ha fet guanyar les eleccions. Els seus companys de junta en són plenament conscients. El soci del Barça, després del 2-8 davant el Bayern de Munic en els quarts de final de la Champions League de la temporada passada i de les decepcions institucionals dels últims anys, s’ha vist enlluernat per una figura carismàtica que ha tingut la valentia de penjar una lona de 1.000 metres quadrats a poquíssima distància de Chamartín, de la llar inviolable de Florentino Pérez, l’home més poderós de l’Estat espanyol. Una pancarta de 70.000 euros considerada la “inversió més barata de la història de les campanyes electorals” per la mateixa candidatura. L’impacte mundial que va tenir el desplegament de la lona el 15 de desembre va situar Laporta al capdavant de les enquestes, un lideratge que cap rival ha pogut descavalcar. Una iniciativa massa poderosa de cara al soci del Barça, que ha vist en Laporta la rauxa i valentia necessària per comandar un club trepitjat i humiliat. “El club s’ha de fer respectar a Madrid i a Europa”, comenta un exvicepresident de Laporta entre el 2005 i el 2010. “I el Jan això ho té. Té la suficient determinació per enfrontar-se amb qui sigui i posar tota la carn a la graella perquè deixin de riure’s del Barça”.
Laporta compta amb vells coneguts que el tornaran a acompanyar en la seva segona experiència al capdavant del club blaugrana. Rafael Yuste, amic seu de tota la vida, ja fou vicepresident esportiu durant els set anys de mandat de l’advocat barceloní. Ho tornarà a ser, tot i que aquesta vegada no comptarà amb el suport incondicional de Johan Cruyff, el principal assessor d’aquella junta en matèria futbolística. Hi serà el seu fill, però. Jordi Cruyff formarà part de l’organigrama esportiu, de la mateixa manera que hagués tingut un paper rellevant si Víctor Font s’hagués imposat a les urnes. Jordi Cruyff treballarà de la mà de Mateu Alemany, l’expresident del Mallorca, exdirector general del València i madridista declarat, qui comandarà la Direcció de Futbol. Pel què fa les altres vicepresidències, sembla inqüestionable que Jaume Giró s’encarregarà de la parcel·la econòmica. L’expresident de la Fundació La Caixa és, juntament amb l’exdiputada de Junts Elena Fort –que també serà vicepresidenta–, qui més exposició mediàtica ha tingut durant la campanya electoral, assistint a debats i entrevistes en les quals ha posat sobre la taula una de les propostes estrella del programa de govern: l’emissió de bons. Laporta espera aconseguir prop de 100 milions d’euros amb aquesta emissió, que aniria destinada als socis del club que volguessin adquirir deute amb benefici mig termini i ajudar l’entitat a disposar de líquid per poder operar amb tranquil·litat. Una emissió de bons que els altres dos candidats, Font i Freixa, han assenyalat durant la campanya com un risc que pot apropar el Barça a convertir-se en Societat Anònima Esportiva, un extrem que l’equip de Laporta ha negat en reiterades ocasions. De fet, en el seu primer discurs, minuts després de ser proclamat president, va insistir que “aquesta gran família barcelonista superarà les dificultats. I per descomptat, que ningú pateixi, que els socis i sòcies del Barça seguirem sent propietaris d’aquest club”.
Accions contra la directiva anterior
Laporta ha deixat clar en les constants entrevistes als mitjans de comunicació que la seva idea és mirar endavant i no posar el retrovisor per atacar la junta anterior. Allò que popularment es coneix com “aixecar catifes”. El nou president ha dit públicament que no té intenció de rebuscar entre la brossa per actuar contra la directiva de Bartomeu, però no passarà per alt cap irregularitat que s’hagi pogut cometre durant el passat mandat. Laporta té clar que si s’han comès conductes il·legals, l’única manera de resoldre-les serà emprenent accions judicials contra les persones que les hagin pogut cometre. Qui el coneix admet que l’estómac li bull, que no oblida l’acció de responsabilitat iniciada per Sandro Rosell i la seva directiva l’any 2010 i que no perdonarà ningú si troba evidències d’un perjudici al club. A Laporta no li tremolarà el pols, encara que necessiti pactar la pau amb tots els membres de l’entorn blaugrana per tenir un mandat sense incidències.