A mig matí, Esquerra Republicana emetia un comunicat en què anunciava el retorn de l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret. Concretament, el partit informava que la tornada servia per «recollir l’acta de diputada i continuar fer política des del Parlament». I és que Meritxell Serret va ser escollida diputada en les últimes eleccions catalanes. Anava com a número dos d’Esquerra Republicana per Lleida. Tot just darrere de la portaveu Marta Vilalta i substituint el conseller d’Exteriors Bernat Solé, inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seua participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre com a alcalde d’Agramunt (Urgell).
El cert és que en comptes de presentar-se a Barcelona, Serret s’ha presentat al Tribunal Suprem, on era requerida des de l’octubre del 2017. L’alt tribunal espanyol, que va condemnar els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre que van poder ser jutjats, ha anunciat la compareixença «voluntària» de l’exconsellera amb el seu advocat, Íñigo Iruín Sanz –qui també va ser senador per Herri Batasuna i Euskal Herritarrok, així com diputat abertzale al Parlament basc entre 1984 i 2001. Tot i donar fer que «la investigada es trobava fugida a Bèlgica des d’octubre del 2017», el Suprem ha deixat per escrit que Serret té la finalitat «de posar-se a disposició del Tribunal i regularitzar la seua situació processal de rebel·lia».
«Meritxell Serret va ser processada per delictes de malversació de caudals públics i desobediència. No obstant, atès que fins ara no s’ha atribuït que el seu Departament [d’Agricultura] realitzara pagaments concrets per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, i atès que els processats que van ser jutjats en aquesta mateixa situació [Meritxell Borràs, consellera de Governació; i Carles Mundó, conseller de Justícia] van ser condemnats per un delicte de desobediència i absolts de malversació, no s’havia cursat contra ella cap ordre europea de detenció després de la sentència del 14 d’octubre del 2014. Existia, en canvi, una ordre nacional de detenció per prendre-li declaració i continuar amb el procediment contra ella».
El mateix Suprem reconeix que la pena prevista per desobediència és de multa i inhabilitació per exercir un treball o càrrec públic fins a dos anys. L’alt tribunal, al seu torn, l’ha deixada en llibertat a l’espera de tornar-la a citar «en dates pròximes» per interrogar-la. Més tard es feia pública la citació per al dijous 8 d'abril. Mentrestant, és previsible que Serret torne al Parlament per recollir l’acta de diputada i estar present en la sessió constitutiva de la cambra, que se celebrarà el divendres 12 de març. També és previsible que el Suprem l’acabe condemnant amb una inhabilitació amb la qual perdria l’acta de diputada. Siga com siga, la situació de Serret és distinta a la de la resta d’exiliats, atès que contra ella no hi havia cap euroordre. Només el cas d’Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, és comparable al de l’exconsellera d’Agricultura. Per ser empresonada, les acusacions contra Serret haurien de canviar, atès que la desobediència no implica pena de presidi.
Siga com siga, el seu partit ha deixat clar que la voluntat de l’exconsellera és «fer política des de Catalunya» i «mirar d’obrir camí a la resta d’exiliats polítics». «Serret sabia que el seu retorn implicava riscos, però ha manifestat que la decisió estava molt meditada». En paraules de la diputada difoses pel seu partit, «la decisió estava molt meditada i penso que és la correcta, és el pas lògic en la meva lluita per contribuir a posar fi a la repressió contra l’independentisme de l’estat espanyol». De fet, Serret espera, amb la seua tornada, provocar «implicacions polítiques col·lectives i contribuir a aclarir, facilitar i revertir el procés judicial contra els centenars d’afectats per la causa general contra l’independentisme».
Nascuda a Vallfogona de Balaguer (Noguera) el 1975, Serret va ser nomenada consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació el gener de 2016. Una vegada a l’exili, després d’haver sigut cessada en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, va ser nomenada representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea, càrrec que va abandonar fa una setmana. Abans havia sigut una persona destacada al si de l’Assemblea Nacional Catalana –on va ser membre del secretariat nacional– i sempre ha estat vinculada a diverses associacions del món rural.