El terratrèmol polític amb epicentre a Múrcia no tindrà rèplica eivissenca. Si més no així ho ha asseverat el líder de Ciutadans a l’illa i vicepresident del Consell d’Eivissa, Javier Torres, en declaracions que ha recollit El Periódico de Ibiza. O sigui que no es trencarà el pacte que té la formació taronja amb el PP per governar el Consell Insular i l’Ajuntament de Sant Antoni.
Solidesa. Al parer de Torres l’acord de 2019 entre les dues formacions segueix “del tot vigent” i no hi ha cap problema en el seu funcionament. “No tenim cap problema en absolut a cap de les dues institucions”, digué el màxim responsable orgànic de Ciutadans a l’illa. Sortia així al pas de les potencials elucubracions sobre si a l'illa hi hauria una rèplica de l’esclafit murcià, on el seu partit s’ha aliat amb el PSOE per presentar mocions de censura contra el PP a la Comunitat Autònoma i a la capital de Múrcia. Segons Torres no hi cap raó per suposar res d’això en clau eivissenca. “El que ha passat a altres territoris d’Espanya és responsabilitat i decisió dels (respectius) equips regionals”, en referència no només al cas citat sinó també a la rèplica que s’està vivint a Madrid. Descarta “absolutament” que res semblant a un cas o un altre pugui passar a Eivissa i insistí en diverses ocasions que es tracta de “qüestions locals”, igual que ja ha passat en alguna altra ocasió a d’altres indrets on hi ha hagut mocions de censura “i no ha passat res perquè no ha transcendit del seu àmbit”.
Quan el pacte a l’illa entre el PP i Ciutadans s’enfila cap a la meitat de la seva vigència –se signà just començat el juliol de 2019- Javier Torres en fa un balanç força positiu: “els acords s’estan respectant i els equips de govern d’ambdues institucions estan treballant d’una forma molt bona” i, per tant, “no hi ha” cap motiu per pensar en un trencament.
El cap taronja d’Eivissa tingué paraules crítiques amb el fet que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, hagi destituït els seus companys de partit del Govern d'aquella comunitat i hagi convocat eleccions. “Crec sincerament que s’ha precipitat” prenent “una decisió” que “ni tan sols el seus consellers, del PP, la coneixien”, quan la va fer pública. Lamentà que Díaz “posi per davant el fer polític i electoralisme a qüestions de responsabilitat” governamental, cosa que, insistí, no passarà a l’illa.
Per a Javier Torres no és vera que existeixi una estratègia general del seu partit de trencaments dels pactes amb el PP, a l’estil del que ha passat a Múrcia: “la prova és que a Castella i Lleó el PSOE he presentat una altra moció de censura i Ciutadans ja ha sortit a dir que sota cap concepte li donarà suport”.
El president del PP a Eivissa, José Vicente Marí Bosó, també volgué sortir en públic a defensar “la bona salut” del pacte entre el seu partit i Ciutadans a l’illa. Descartà, per tant, que passi res semblant al que ha passat a Múrcia i Madrid.
El pacte eivissenc entre el PP i Ciutadans es va signar, com s’ha dit, just iniciat el mes de juliol de 2019. Les eleccions foren el 26 de maig. Es podria pensar, a la vista del temps transcorregut entre els comicis i l’acord, que fou difícil d’assolir. En absolut va ser així. Des del primer moment va quedar clar que les dues formacions volien pactar i les converses varen transcórrer sense topades serioses. Quasi dos anys després la sintonia entre el president del Consell, Antoni Torres, i el seu vicepresident segons i cap taronja, Javier Torres, sembla igual de bona que el primer dia.
A les eleccions al Consell Insular d’Eivissa de 2019 el PP va obtenir 17.831 vots, un 39,4%, i 6 escons. El PSOE, 12.906, un 28,5% i 4 escons. Podem-Esquerra Unida, 5.430, un 12%, 2 escons. I Ciutadans, 3.210 sufragis, un 6,9% i 1 escó que desfeia l’empat entre la suma dels dos partits d’esquerra i els conservadors. Vox es quedà a les portes d’obtenir representació, amb 1.875 vots, un 4,1%. Aquests resultats foren una mica diferent als dels comicis al Parlament balear a l’illa, en els quals el PP va sumar 5 dels 11 diputats que tria Eivissa, amb 14.813 sufragis, un 32,5%; mentre que el PSOE recollí 13.672 suports, un 30% que li va valdre altres 5 diputats; i Ciutadans va obtenir un escó gràcies als 3.993 vots que sumà, el 8,8%. Vox no va tenir diputat perquè quedà només quatre dècimes per sota del 5% que li hagués donat dret a entrar en el repartiment d’escons. Si s’aplica la llei d’Hondt –de conversió de vots en escons- als resultats al Parlament, es veu que el PP va obtenir el cinquè escó amb el quocient 2.962, cinc unitats per sobre dels suports de Vox. Si aquest partit hagués sumat un grapat més de vots hauria fet un escó a costa de l’últim que va sumar el PP. Allò important per al futur que permet veure aquesta projecció teòrica és que la probable situació de debilitat de Ciutadans el 2023 a l’illa –com per tot- ben bé podria fer que Vox es quedés els escons al Parlament i al Consell que ara tenen els taronges.