Quan Kenichi Hasegawa mira el paisatge que es veu des de la seva granja, sent solitud i ràbia. Moltes cases de pagès de la rodalia estan abandonades, i algunes han estat enderrocades. Els habitants probablement no hi tornaran mai. Hasegawa és un dels pocs que hi han tornat a viure, però a la seva granja l’activitat que s’hi feia abans també està aturada. El seu fill –l’hereu– s’ha traslladat amb la família als afores de la gran ciutat més propera i allà ha obert una granja pròpia. Les cinquanta vaques lleteres de Hasegawa van ser sacrificades d’urgència i se’n van eliminar les restes. Ja no en volia beure ningú, de llet de Fukushima.
Hasegawa, de 67 anys, viu a Iitate, un municipi de la prefectura de Fukushima, situat a la zona que va ser evacuada. Viu aquí amb la seva dona, el seu pare i el seu gos. A causa de la pandèmia ens ha citat per videotrucada. A la paret de darrere seu hi veiem l’altar xintoista de la casa.
Iitate s’estén per nombroses muntanyes i valls. Aquí la vida sempre ha estat marcada per les privacions. Però actualment la zona encara és més trista. Les muntanyes dels voltants, on Hasegawa collia herbes i bolets, encara tenen radioactivitat, diu l’home. Però ell continua vivint aquí. Afirma: “Iitate és la meva pàtria”.
Fukushima Daiichi –les ruïnes tristament famoses dels reactors nuclears– es troba a tan sols quaranta quilòmetres. Allà l’11 de març del 2011 i els dies posteriors hi va tenir lloc una catàstrofe nuclear: després d’un tsunami, els edificis de tres dels reactors van explotar i van alliberar radiació radioactiva. El vent va empènyer els núvols radioactius també per damunt de les terres de Hasegawa i de les cases d’altres pagesos. Al principi la gent no va sospitar res, les autoritats no els en van informar fins molt més tard. Van passar més de dos mesos fins que es van evacuar les últimes persones del territori contaminat. I gairebé el mateix temps van trigar a entendre que la catàstrofe dels reactors havia estigmatitzat per sempre la seva pàtria.
Han passat deu anys d’ençà del desastre i ara el lobby nuclear ja torna a guanyar influència. D’aquesta indústria en depenen desenes de milers de llocs de treball i hi ha molts municipis que viuen de les subvencions assignades a les centrals. Així doncs, el Japó es troba en una mena de dissociació de la consciència: molta gent veu que l’energia nuclear té els dies comptats, la majoria de les japoneses i els japonesos estan en contra de l’energia atòmica, però alhora el govern conservador de dreta minimitza les conseqüències del desastre.
A dia d’avui, la catàstrofe de Fukushima encara no s’ha superat del tot. Els alts directius que hi havia aleshores a Tepco, l’empresa operadora de la central, van ser acusats, però el 2019 se’ls va exonerar. El govern voldria tancar aquest capítol. Per a això serveixen, entre altres coses, els Jocs Olímpics de Tòquio, que a causa de la pandèmia es van ajornar fins a aquest estiu. La marxa de la torxa olímpica està concebuda com a cloenda solemne del suposat ressorgiment de la regió de l’accident. Per això es preveu que la marxa comenci el 25 de març a la prefectura de Fukushima.
L’11 de març del 2011, el divendres que la terra va tremolar, Hasegawa estava al voltant del tractor. “Va tremolar tot el camp fent onades com un oceà”, explica. El pagès va tenir por que el tractor s’empassés per un esvoranc. Presa del pànic, va tornar a la granja.
El que va passar a continuació ho va poder veure el món sencer en directe per la tele: al cap d’una hora del terratrèmol –l’epicentre del qual va ser a uns 130 quilòmetres davant la costa– un enorme tsunami va precipitar-se sobre el Japó. L’onada, de fins a quinze metres d’altura, va arrossegar vaixells per damunt dels murs dels molls i va endur-se cases i cotxes, sovint amb habitants i ocupants inclosos. Prop de 20.000 persones van morir o van desaparèixer.
El “3/11”, tal com s’anomena la catàstrofe al Japó, va convertir-se en l’accident nuclear més greu des del de Three Mile Island, als EUA el 1979, i el de Txernòbil, el 1986. Fukushima va ser una tragèdia provocada pels humans, com va constatar un informe del parlament del Japó.
Malgrat els avisos dels experts, la central nuclear no estava prou protegida contra tsunamis. El terratrèmol va interrompre el subministrament elèctric i a poc a poc els sistemes de refrigeració van fallar. Va iniciar-se una reacció química, es va acumular hidrogen en un reactor, es va produir una explosió i la coberta es va trencar. Hi va haver una fuita de cesi 137, una substància radioactiva. També van explotar dos reactors més. Fins més endavant l’operadora Tepco no va admetre que en tres dels reactors s’havia fos el nucli.
Prop de 160.000 persones van fugir de la radiació, i moltes encara ara no han tornat. Amb el temps, Fukushima s’ha convertit en el símbol dels riscos de l’energia atòmica. A Alemanya la cancellera, Angela Merkel, va anunciar l’abandonament de l’energia nuclear, mentre que al Japó tornar a les pràctiques habituals també semblava impensable. Fukushima havia fet miques la fe en la tecnologia i el progrés.
Abans de Fukushima, el Japó obtenia prop d’un terç de la seva electricitat a partir de l’energia nuclear. Hi havia actius 54 reactors, que havien de fer menys dependent de les importacions un país pobre en matèries primeres. L’anomenada “comunitat nuclear” –un poderós lobby de productors d’electricitat, polítics, buròcrates, científics i periodistes– tenia el país dominat. Arran del xoc de Fukushima, es van anar aturant un reactor rere l’altre.
Tanmateix, a l’antiga zona d’exclusió les ferides no estan curades. Makoto Sugioka, de 44 anys, és l’alcalde d’Iitate. I també és físic i el sacerdot en cap del temple budista. Per Zoom ens explica que, si bé en aquesta àrea la radioactivitat és baixa, això no vol dir que la gent s’hi pugui desplaçar despreocupadament. “En aquest poble hem de viure amb una actitud diferent que en altres llocs. I aquesta actitud també l’hem d’ensenyar als nostres fills”.
Abans del 3/11, Iitate tenia 6.200 habitants, una xifra que s’ha reduït a una quarta part. Els que han tornat són sobretot persones grans, com el pagès Hasegawa. En un radi considerable no hi ha més que una botiga, i la consulta mèdica només obre dos cops per setmana. El temple budista de l’alcalde, en canvi, celebra oficis religiosos cada dia. “Cada matí ajunto les mans i reso”, diu Sugioka. També oficia funerals.
Iitate, temps enrere coneguda per l’agricultura ecològica, ara sembla un abocador. A les feixes hi ha una estesa de sacs de plàstic negres plens de terra i arbustos contaminats. La ironia és que, precisament ara que està en decadència, Tepco, a través de les seves empreses subcontractades, sovint ofereix l’última esperança per a la gent de l’antiga zona d’exclusió. La companyia és un dels grans ocupadors. Diàriament prop de 4.000 treballadors s’encarreguen de protegir les ruïnes de Fukushima Daiichi.
Natsuko Katayama és una periodista del diari Tokyo Shimbun i una excepció entre els periodistes japonesos. Katayama viu i treballa a Fukushima, i fa preguntes als treballadors que arrisquen la salut per protegir les ruïnes dels reactors. Sobre el destí d’aquestes persones ha escrit un llibre commovedor. Katayama va visitar les instal·lacions del reactor per última vegada a mitjan gener. Fukushima Daiichi, diu la periodista, té un aspecte relativament arreglat. Però les aparences enganyen: als reactors, on van tenir lloc les fusions dels nuclis, hi continua havent una radiació extremadament alta. Aquest nivell de radiació és tan perillós que les persones moren al cap de poca estona encara que portin un equipament complet de protecció.
Katayama ens explica els accidents que han ocorregut a Fukushima Daiichi. Una vegada, uns obrers van trepitjar per error aigua contaminada radioactivament; en una altra ocasió, un va caure pel cansament i va morir. Alguns dels treballadors van presentar sol·licituds perquè es reconeguin les seves malalties com a accidents laborals, però al cap de poc es van fer enrere. Possiblement per la pressió dels seus superiors, segons sospita la reportera.
Actualment, Tepco està desenvolupament uns robots especials que intentaran protegir la massa fosa de barres de combustible nuclear, acer i formigó dels contenidors dels reactors. A final de gener, però, la Comissió de Regulació de l’Energia Atòmica va rebaixar les expectatives que les operacions puguin començar aviat: com a mínim dos dels tancs dels reactors estan més danyats del que es pensava i les feines de protecció podrien durar més.
La preocupació que es produeixi un nou accident nuclear encara és ben present, com es va posar de manifest a mitjan febrer, quan un terratrèmol inusualment fort va sacsejar el nord-est del Japó. Més tard es va saber que el nivell de l’aigua de refrigeració dels tancs que contenen els reactors danyats continua baixant parcialment. Cada nou terratrèmol pot eixamplar les esquerdes que ja hi ha.
Les ruïnes només estan protegides de manera provisional. Diàriament s’hi recullen prop de 140 tones d’aigües subterrànies i pluvial que estan contaminades amb triti. S’emmagatzemen en dipòsits, però aquest espai podria exhaurir-se el 2022. El govern s’està plantejant desguassar l’aigua al Pacífic, cosa que indigna pescadors i ecologistes.
I, tanmateix, quasi ningú no parla d’abandonar l’energia nuclear. Tot al contrari: a Rokkasho, al nord-est de Honshu –l’illa principal del Japó–, l’any que ve es preveu que s’hi construeixin unes instal·lacions immenses per a la reutilització d’elements combustibles ja cremats. I per primera vegada des del desastre nuclear es tornarà a posar en marxa un reactor a la regió sísmica: serà a Onagawa, una localitat de pescadors al nord de Fukushima Daiichi. La central és del mateix tipus que els reactors accidentats, i també va patir afectacions el 2011 com a conseqüència del terratrèmol i el tsunami. Els representants municipals, però, han donat el consentiment a la represa.
El trauma de Fukushima persisteix. “La meva vida ha fet un gir de 180 graus”, diu Hasegawa, el pagès d’Iitate. Allà on abans tenia l’estable amb les seves vaques, ara hi asseca fajol. Però qui vol comprar aliments procedents d’una zona que va ser evacuada per un accident nuclear? Per a Hasegawa, aquest negoci genera pèrdues. Diu l’agricultor: “El govern i els mitjans fan com si tot estigués arreglat”. Però, per a ell, el 3/11 no és un capítol tancat ni de bon tros.
Traducció d'Arnau Figueras