Poca gent coneixeria les interioritats d’Intxaurrondo sense les investigacions de Pepe Rei. El periodista gallec va fer carrera al País Basc per convertir-se en un dels referents del periodisme d’investigació. Però el seu pas per les publicacions abertzales Egin, Ardi Beltza i Kale Gorria el va condemnar tant judicialment com mediàticament.
A inicis dels noranta, en plena ressaca de l’activitat dels GAL, Pepe Rei ja s’havia donat a conèixer investigant a fons el terrorisme d’Estat. L’editorial Txalaparta publicava La cloaca vasca, el primer dels vuit llibres de Rei sobre aquest tema tot just quan el periodista dirigia l’equip d’investigació del diari Egin. En aquell període, concretament al 1994, l’Ertzaintza va fer el primer escorcoll a la seu del diari, que el 1998 acabaria sent tancat per ordre judicial de Baltasar Garzón. El motiu del tancament era un suposat vincle del diari amb l'organització ETA.
Abans d’això, Rei ja havia destapat diversos casos de corrupció que van sacsejar l’escenari polític basc. Jose Mari Esparza Zabalegi, editor de Txalaparta, n’enumera alguns al seu llibre autobiogràfic, Apalogía: Memorias de un editor rojo-separatista (2018). «Al PNB li destapava el negoci dels escurabutxaques; a la Guàrdia Civil el del narcotràfic; als jutges les seues prevaricacions i als seus col·legues de professió els fons de rèptils». Però «denunciar en Egin o en Txalaparta als corruptes s’havia convertit en ‘assenyalar objectius a ETA’, argument tan feble amb el qual ni els mateixos jutges espanyols s’hi posaven d’acord», deixa escrit Esparza.
El 1993 Rei va publicar a la mateixa editorial La red Galindo, que exposava les interioritats de la xarxa del coronel. Un llibre pel qual va ser entrevistat en aquest setmanari. L'escrit no només explicava les tortures que es produïen a dins de la caserna d’Intxaurrondo, sinó que també detallava la corrupció practicada –trames de narcotràfic i de prostitució– en aquell punt neuràlgic de la repressió policial. L’obra va ser denunciada per Enrique Rodriguez Galindo, qui també ha faltat recentment. Un jutge va donar la raó al coronel i Txalaparta va haver de pagar una multa de 8 milions d’euros. Galindo patia pel seu honor, però el cert és que l'any 2000 acabaria sent condemnat a 71 anys de presó per segrest, tortures i assassinats. El cas de Lasa i Zabala, trobats morts a la localitat alacantina de Busot –els cossos van poder ser identificats una dècada després de la troballa– duia el cognom d’aquell coronel, tal com sentenciaren els jutges. En la mort de Galindo, per cert, distints diputats de Vox van elogiar explícitament la seua tasca sense que això comportara cap conseqüència judicial. D’alguna manera, Pepe Rei es va avançar als jutges amb els seus llibres i reportatges d’investigació.
Ja al 2009, el Tribunal Suprem va sentenciar que l’activitat d’Egin havia sigut lícita i que, per tant, el tancament decretat per la via judicial havia sigut improcedent. Però llavors ja no hi havia possibilitat econòmica de recuperar el diari. Entremig, Rei va fundar la revista d’investigació Ardi Beltza el 1999, tot i que dos anys més tard també va ser clausurada novament per Baltasar Garzón. La jugada es va repetir de manera idèntica amb Kale Gorria, tancada el 2003 pel mateix jutge. El gerent de la publicació, Xarlo Etxezaharreta, va ser empresonat acusat de pertànyer a ETA. Rei, que ja havia passat cinc mesos empresonat en base a la mateixa acusació, llavors ja havia patit l’accident de tràfic que el va deixar en cadira de rodes. Era el 2002, i des d'aleshores la seua activitat va restar paralitzada fins que 19 anys després, el passat dimarts, va morir al seu domicili de Sant Sebastià.
Singular i abstret, els qui el coneixien deien que Rei donava més importància al seu mètode investigador que al resultat i a la traducció política dels seus treballs. Això el convertia en un periodista tan eficaç com incòmode que no va deixar indiferent ningú.