El juny passat el Tribunal Suprem (TS) va ratificar una resolució del Tribunal Superior de Justícia valencià que estimava parcialment el recurs de dos diputats del PP al decret de la Generalitat Valenciana sobre l'ús de les llengües en les administracions. A la pràctica, el que feia la sentència era considerar il·legal que les màximes institucions de dos territoris amb una llengua comuna es comunicaren per les vies oficials en aquesta llengua. O cosa que és el mateix: que Generalitat Valenciana i Generalitat Catalana havien i han de comunicar-se obligatòriament en castellà. L'endemà els consellers de cultura de País Valencià, Catalunya i Illes, plegats, van publicar de bon matí a la xarxa social Twitter un missatge tan senzill com aclaridor: "Bon dia", dues paraules amb què reivindicar la unitat de la llengua i amb què, sobretot, emfatitzar el sense-sentit del pronunciament del Tribunal Suprem.
Precisament amb l'objectiu d'posar fi a situacions esperpèntiques com aquestes, deu entitats cíviques de Catalunya, País Valencià, Balears, Euskadi, Galícia, Astúries i Aragó han impulsat una proposició no de llei (PNL) que es votarà el pròxim dijous al Congrés dels Diputats. L'objectiu és clar: aconseguir que els parlants de les llengües minoritzades que existeixen a l'Estat Espanyol gaudisquen dels mateixos drets lingüístics que els castellanoparlants. Perquè a pesar que l'article 3.3 de la Constitució afirma que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció", la realitat és que el dit article mai no ha estat desenvolupat legalment ni tampoc ha estat considerat per la jurisprudència en favor de la protecció efectiva de les llengües minoritzades espanyoles. I això a pesar que, com destacaven ahir els promotors de la PNL, a Espanya un 45% de la població té com a llengua materna un idioma diferent de l'espanyol.
A hores d'ara, un balear no pot veure la televisió dels valencians, a pesar de parlar la mateixa llengua; un gallec tindrà serioses dificultats per tenir un judici en el seu idioma; és molt probable que un valencià haja de passar-se al castellà si un dia el para la guàrdia civil; i un parlamentari català té vetat parlar en la seua llengua al Congrés dels Diputats. Perquè com afirma Vicenta Tasa a Llengua i estat: Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística, "la Constitució de 1978, en relació amb les llengües cooficials, s'ha demostrat limitada i curta, legitimadora de la desigualtat de llengües i de la desigualtat de drets lingüístics. L'Estat, entès com a institucions i poder centrals, o no ha assumit mai, de fet, la diversitat de llengües com un fet propi de la realitat espanyola, del que és Espanya, o, si ho ha fet, ha sigut per reafirmar el predomini del castellà i considerant la resta de llengües com una qüestió secundària, menor, "autonòmica"". I rebla: "La jerarquia lingüística està profundament arrelada en l'ADN del sistema de poder i institucional central i en les polítiques públiques que s'hi promouen".
La PNL que ahir es va presentar al Congrés, i que es votarà el pròxim dijous, aspira, per tant, a posar el debat a sobre de la taula, així com propiciar un canvi que acabe amb aquesta preeminència. La promouen deu entitats cíviques: A Mesa Pola Normalización Lingüística (gallec), Eukalgintzaren Kontseilua (euskera), Iniciativa Pol Asturianu (asturià), Asociación Cultural Nogará (aragonès), Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear (català) i el Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (Ciemen) per bé que han estat els grups minoritaris al Congrés i Unides Podem qui l'han presentada formalment al ple.
En realitat, la presentació de la PNL és la culminació d'un treball de col·laboració entre entitats civils d'aquelles que a Madrid en dirien 'perifèriques'; entitats que fins fa uns anys havien treballat des dels seus territoris, però que un dia es van adonar que la seua problemàtica era molt semblant. Fou el desembre de 2018 quan Acció Cultural i Kontseilua (Consell d'Orgnitzacions que Treballen pel Basc) hi van prendre consciència, en una reunió celebrada a València. Fou l'espurna perquè, cinc mesos després nasquera una plataforma que aglutinara totes les entitats que treballen a favor de les llengües cooficials. "La PNL que ara presentem és una iniciativa inèdita a l'Estat", recalca Toni Gisbert, d'Acció Cultural del País Valencià.
La iniciativa que aquest dimarts s'ha presentat al Congrés insta el govern espanyol a "iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies distintes del castellà gaudisquen del mateix reconeixement i els seus parlants dels mateixos drets i deures" que es reconeixen per al castellà. A més, reclama que es garantisca el coneixement de l'idioma propi d'un territori per part del funcionariat, tant si és funcionariat adscrit a institucions autonòmiques com estatals (per exemple, en el món de la justícia). Amb l'objectiu d'evitar situacions com les que l'estiu passat es va viure entre els territoris de llengua catalana, les entitats demanen "permetre l'ús administratiu de les distintes llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives". Amb la mirada posada en les llengües minoritzades que no tenen cap mena de reconeixement, (el català al Carxe murcià; l'asturlleonès a Castella i Lleó o Cantàbria, el portuguès a Extremadura), el text presentat ahir instà el govern espanyol a impulsar reformes estutàries per reconèixer-ne l'oficialitat. En definitiva, la PNL presentada ahir persegueix que "es reconega la realitat plurilingüe, posar fi a la imposició del castellà i posar fi a totes les discriminacions lingüístiques" de l'Estat.
"No hi ha català, gallec o aragonès que no parle el castellà. Som plurilingües i és aquesta consideració de supremacia i prevalença del castellà la que ens diu que no podem viure en la nostra llengua i que la nostra llengua no mereix el mateix impuls i garanties que el castellà. No s'acaba d'interioritzar que aquest no és un Estat plurinacional i plurilingüe", ha assegurat la diputada de Bildu Mertxe Aizpurúa, encarrega de presentar la PNL davant l'hemicicle.
No serà tanmateix fins dijous que se sabrà si la iniciativa tira endavant o no. Bildu, PNB, el grup parlamentari Plural (on hi ha Compromís), ERC i així com Unides Podem, impulsen la mesura, per tant, hi haurà 70 vots a favor. La incògnita, doncs, és saber què faran els 120 diputats del Partit Socialista. Durant tot el dia d'ahir els promotors de la iniciativa van estar negociant esmenes i transaccions per intentar sumar als del puny i la rosa, però la jornada es va tancar sense acord. En el debat que va tenir lloc a l'hemicicle, el representant del PSOE, el gironí Marc Lamuà es va mostrar molt crític amb el text i va assegurar que el seu redactat, i especialment el punt 1, que parla sobre la igualtat lingüística és "inconstitucional". "Es busca una confrontació estèril basada en les llengües. L'han convertit en una arma política", va lamentar Lamuà. Abans que ell, la diputada gallega del PP, Belén Vázquez va rebutjar el contingut de la PNL i va apostar per un "bilingüisme cordial i harmònic", que "no caigue en el colonialisme lingüístic".
L'aprovació de la PNL seria una oportunitat per l'Estat espanyol per complir alguns dels compromisos internacionals que ha signat a propòsit del respecte i la promoció de les llengües minoritzades. L'any 1996, per exemple, Espanya va signar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que considera la diversitat lingüística i cultural un bé a preservar i rebutja l'homogeneïtzació cultural. Fa 20 anys també va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, del qual el Consell d'Europa n'ha fet cinc avaluacions en les quals sempre ha tret els colors al Regne d'Espanya. Dijous, en tot cas, hi haurà desenllaç final.