-La tramitació del suplicatori contra els eurodiputats catalans s’ha fet de forma legal?
-No. Pensem que estem davant de presumptes irregularitats. Ho discutirem en el marc del Tribunal General de la Unió Europea.
-Quin aspecte és, segons vostè, el més flagrant de tots en aquest sentit?
-Crec que no s’ha respectat el principi de bona administració. Hi ha un ponent que ha proposat una resolució que ha estat votada primer per la Comissió d’Afers Jurídics i després pel Parlament Europeu. I aquest ponent ni tan sols s’ha llegit la documentació que li vam aportar, perquè no ha estat traduïda.
-Denuncien que es va trencar la neutralitat per part del president de la Comissió d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez, de Ciutadans.
-Sens dubte. Però també es va designar un únic ponent per a tres suplicatoris quan el reglament ho prohibeix de manera clara. El ponent [el búlgar Angel Dzhambazki], a més a més, pertany al grup polític en què està integrat Vox, que és, al seu torn, qui es querella. És a dir, el cúmul d’irregularitats és tan gran que arriba a ser vergonyós.
-Per què pensa que s’ha designat un únic ponent per a tres suplicatoris si el reglament ho impedeix?
-Crec que hi ha hagut una intencionalitat política i, alhora, avui hi ha una sobrerepresentació dels partits nacionalistes espanyols que ens han conduït a aquesta situació.
-D’altra banda, la filtració de l’informe i el trencament de la confidencialitat pot anul·lar la tramitació del suplicatori?
-Pensem que no només s’ha filtrat aquest informe. Al llarg de tot el procediment hi ha hagut diversos actes en els quals s’ha trencat amb la confidencialitat del mateix procediment.
-Però això pot influir en la decisió final del jutge?
-Aquest procediment té moltes qüestions a destacar i les detallarem totes. Les al·legacions en matèries procedimentals i de drets fonamentals dels eurodiputats afectats han sigut tantes que jo no em centraria només en una o en dues qüestions.
-També hi ha el fet d’atribuir a Clara Ponsatí el delicte de malversació, pel qual l’exconsellera no està encausada. Això pot afectar el recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
-Sí, perquè aquest ha sigut un suplicatori en forma de còpia i pega. Pocs informes de suplicatori són tan breus quan, a més a més, tracten un tema tan ampli i complex.
-Al seu torn, el jutge Pablo Llarena ha preguntat al TJUE, amb una qüestió prejudicial, si Bèlgica podria denegar o no l’entrega dels eurodiputats. A què pensa que obeeix aquest moviment?
-Crec que, una vegada més, no està entenent quin és el sentit de les prejudicials. Les prejudicials serveixen per preguntar sobre una cosa que s’ha de resoldre i sobre la qual tens dubtes. En aquest cas està preguntant sobre una cosa que ja es va resoldre per part d’un jutge que no només no en tenia dubtes, sinó que a més a més va aplicar la jurisprudència del TJUE.
-Per tant, a què pensa que es deu l’últim moviment del jutge Llarena?
-Crec que a un desconeixement absolut del que és el procediment de prejudicials.
-Per tant, pensa que aquest intent judicial no tindrà èxit?
-Nosaltres estem tranquils. De fet, portem dos anys demanant al jutge que acudesca al TJUE.
-En tot cas, la resolució d’aquestes qüestions no seria immediata...
-No. Serà cosa d’entre sis mesos i un any.
-I mentrestant, en quina situació legal quedarien els tres eurodiputats?
-Veurem. El jutge Llarena encara ha de comunicar a la justícia belga què és el que vol fer.
-La sentència sobre el conseller Lluís Puig frenaria de manera automàtica una possible reactivació de l’euroordre contra els tres eurodiputats?
-Afectaria a tots tres, sens dubte. És el mateix cas, el mateix número d’expedient davant el mateix jutge i davant el mateix tribunal d’apel·lacions.
-Si el TJUE respon a la qüestió prejudicial d’una manera contrària als interessos de Llarena, què pensa que podria fer el jutge instructor?
-Primer, cal dir que contestaran de manera contrària als seus interessos. En segon lloc, crec que haurien de començar analitzar si tot això no ha superat ja tots els límits.
-Els ha sorprès que un 42% dels eurodiputats hagen votat en contra del suplicatori o s’hi hagen abstingut?
-A nosaltres no. Crec que als partits nacionalistes espanyols sí.
-El fet que la votació haja estat tan ajustada pot ser una raó més per aportar al tribunal?
-No ho sé. Crec que el tribunal, tal com faig com jo mateix, no entrarà en política. Només entrarem en matèria de dret.
-Les mesures cautelars que presentarà permetran als eurodiputats mantenir la immunitat provisionalment?
-Aquest és un camí molt complex i, per tant, en els nostres plans no entra el fet de comptar amb aquestes mesures. Si ens les donen, doncs millor. Però hi ha altres alternatives que ja tenim estudiades i que no et diré.
-Quant de temps pensa que pot tardar el TJUE a resoldre aquesta qüestió?
-Entre sis mesos i un any.
-Tant les prejudicials demanades pel jutge Llarena com les mesures cautelars?
-No. Les mesures cautelars van molt ràpid. I les demandes de fons contra el Parlament Europeu tardaran, més o menys, el mateix que les prejudicials, entre sis mesos i un any. Cal no confondre’s, perquè parlem de dos tribunals. Les prejudicials van al Tribunal de Justícia. I al Tribunal General de la Unió Europea va la demanda contra el Parlament.
-En què consistirà la demanda contra el Parlament?
-És una demanda d’anul·lació. Entenem que hi ha una sèrie d’irregularitats que plasmarem per escrit en un document que no pot tindre més de cinquanta pàgines. A partir d’ací, s’iniciarà un procediment contenciós.
-Quines conseqüències hi podria haver contra el Parlament Europeu si el cas s’acaba resolent al vostre favor?
-Es resoldrà a favor nostre, perquè tenim la raó de la nostra part i perquè acudirem a un tribunal imparcial. A partir d’ací, evidentment, el Parlament Europeu haurà de valorar què ha passat, què ha fallat i qui en són els responsables.
-Però pensa que les conseqüències podrien afectar estrictament els qui han liderat la comissió d’afers jurídics o podrien esquitxar més càrrecs?
-Jo ací no entre. Ja es veurà.