-La seua victòria electoral va ser aclaparadora. S’esperava guanyar amb tant de marge?
-Tenia la confiança del treball ben fet i del que podem fer per representar a les empreses en general i a les pimes i als autònoms en particular. El nostre no és treball d’un dia: venim d’una lluita constant per l’economia i les empreses. Però sí que és cert que, sabent que l’altra candidatura no era interna, sinó recolzada per un moviment extern, que a més a més és polític, que està estructurat i organitzat i que compta amb capacitat financera, el resultat no deixa de ser sorprenent si es té en compte tot això.
-Des de la candidatura Eines de PIMEC es va denunciar que havien posat entrebancs per celebrar les eleccions amb garanties.
-Ja vaig dir que per dir un milió de vegades una mentida no es converteix en realitat. En cap moment no s’ha posat cap tipus d’entrebanc. Sempre s’ha complert, escrupolosament, el que marquen els estatuts i els reglaments de l’entitat, que sempre han funcionat igual en totes les eleccions. Allò eren excuses de mal pagador.
-Es considera un continuista del treball desenvolupat pel seu antecessor, Josep González?
-Per descomptat. A més, jo he sigut una de les persones que ha estat els últims anys, amb ell, al capdavant de l’entitat. No només no renuncio a res del que s’ha fet, sinó que n’estic orgullós.
-En tot cas, pensa que PIMEC ha de canviar alguna cosa respecte a l’etapa anterior?
-El que ha aconseguit PIMEC els darrers anys ha sigut extraordinari. Mai no s’havia tingut la màxima representació de les petites i mitjanes empreses. A més, PIMEC ha provocat canvis legislatius que no s’havien aconseguit mai, com ara el tema de la morositat. També va entrar en l’acord interprofessional de Catalunya. Gràcies a aquests passos, PIMEC és avui una de les entitats més importants de representació empresarial a tot l’Estat espanyol. PIMEC és molt més gran que Foment i que la CEOE en volum i en nombre de treballadors. Per tant, em sento part del que s’ha fet. Alhora, estem plantejant un nou model de governança. Durant l’any passat l’entitat va fer unes reflexions que van culminar al juliol en una assemblea. Vam reflexionar sobre com havia de ser el govern d’aquest agent social i econòmic per donar la resposta que es requereix. I es va determinar un canvi de model de governança. Per tant, el continuisme s’explica perquè venim d’on venim, però estem impulsant canvis importants operatius, de dinàmiques, de persones... La mateixa llista que jo vaig presentar en la candidatura ja representava canvis, com ara tindre el 40% de dones. Per tant, projectem un nou model de govern al si de l’entitat.
-I quina relació ha de tindre PIMEC amb la política?
-La que té un agent social i econòmic, que és aquell que participa en el diàleg social, que concerta i arriba a fer propostes. PIMEC hi ha d’estar i ha de tindre relació amb tots els governs, siguin del color que siguin, com a agent representatiu que és. Per tant, ha d’interlocutar, perquè aquesta és la seva funció. I ha de defensar les empreses, en particular les pimes i els autònoms. Per això, hem de fer propostes, intentar que prosperin i, en cas que el govern de torn faci un tipus de política que no sigui favorable a la creació d’un entorn de creixement econòmic i de llocs de treball, el criticarem. Sigui del color que sigui.
-Entén, de tota manera, que des d’alguns partits es critique que patronals com la seua no es mostren del tot exigents amb segons quines institucions?
-Crec que els qui diuen això són, en alguns casos, aquells que utilitzen les institucions com a instruments polítics, i no perquè compleixin la seva funció. M’explico: les institucions tenen un propòsit concret, i quan són utilitzades per complir amb una missió distinta a la que tenen és quan s’instrumentalitzen i es perverteixen. En el cas de PIMEC, nosaltres hem posat sempre damunt la taula propostes que van alineades amb l’objectiu social, que és defensar i representar les pimes. I com a agent social ens hem pronunciat, lògicament, per exemple sobre la falta de finançament que hi pugui haver a Catalunya, que és una mancança. Això no és fer política, sinó dir que necessitem tindre certes condicions que ens permetin ser competitius en la nostra societat. És només un exemple. El gran problema és quan hi ha gent que vol posar-li una etiqueta a l’entitat i la vol definir en funció de les seves idees. Nosaltres hem de fer el que volen els socis: defensar-los i representar-los.
-El 3 d’octubre de 2017, PIMEC sí que es va sumar a l’anomenada vaga de país.
-Sí. PIMEC va analitzar, amb els sindicats més representatius del país, una situació que va vindre sobrevinguda i que, en aquest cas, va generar una inquietud social. Com recordarà, alguns sindicats no tan representatius plantejaven fer set dies de vaga. Nosaltres l’únic que vam fer va ser canalitzar una inquietud que es va produir. I vam concloure que allò no era una vaga general pròpiament dita, perquè no hi havia un conflicte entre empreses i treballadors. Llavors vam fer un plantejament d’aturada que vam proposar com a protesta per la situació que s’havia viscut a Catalunya durant l’1 d’octubre –una situació que no s’hauria de tornar a repetir en una democràcia–,i el que vam fer va ser canalitzar una resposta quan alguns plantejaven set dies de vaga, cosa que hauria portat el país a una situació dramàtica.
-Encara amb la política, li preocupa que es retarde la formació de Govern a Catalunya?
-Molt. Necessitem amb la màxima urgència la constitució d’un govern, tal com venim reclamant des del primer moment. Necessitem que la nostra entitat sigui un interlocutor d’aquest nou govern. Des del principi jo he demanat tres coses clares. Una, la constitució d’un govern com abans millor. Ho necessitem. Venim d’una situació d’interinitat en el Govern de la Generalitat que no és bona en el moment actual, amb la situació que estem patint econòmicament, sanitàriament i socialment. Altra, que el govern sigui fort. Necessitem que el nou executiu pugui afrontar les decisions i els canvis que necessitem amb tota la fortalesa. I, tercera qüestió, aquest govern s’ha de posar a treballar de forma immediata en la creació d’uns pressupostos sensibles als sectors productius. Perquè si tanquen les empreses, que són les que paguen els impostos i les que generen riquesa i llocs de treball, el problema ja no és la pandèmia sanitària, sinó la pandèmia econòmica, que encara pot ser pitjor.
-Li preocupa que la CUP puga entrar al Govern?
-Des del màxim respecte al que decideixen els ciutadans de Catalunya i al que significa la configuració d’un govern, que està basada en l’aritmètica parlamentària, no em preocupa el fet que hi entri un partit concret, sinó les propostes i els plantejaments concrets que facin els partits. De la CUP he sentit coses que em generen contrarietat. Per exemple, durant els aldarulls i la violència viscuda al carrer les darreres setmanes, han arribat a proposar que les nostres forces de seguretat no estiguin suficientment dotades per poder controlar situacions tan indesitjables. No hi estem d’acord. Tampoc quan diuen que tota la sanitat ha de passar a ser pública. Fa uns dies, el mateix director del Servei Català de la Salut parlava de la importància que ha tingut la relació publicoprivada en aquest sector, sense la qual hauria sigut impossible donar una resposta o poder fer tot el que s’està fent en l’àmbit de la vacunació. En resum, no és una qüestió de partits, sinó de plantejaments. I nosaltres, des de PIMEC, fem un plantejament de capitalisme inclusiu, que està en contra d’aquest model d’anticapitalisme que es proposa i, alhora, també en contra d’aquests mercats regulats pel BOE o pel DOGC que donen privilegis a quatre en comptes de beneficiar quatre milions de persones. Nosaltres fem plantejaments econòmics i empresarials amb rigor i seriositat. Davant aquest nou món, si ens convertim en populistes, els nostres fills només es trobaran amb problemes.
-Una de les seues queixes és que les pimes no estan suficientment representades en les entitats empresarials de l’Estat espanyol. Cepyme (Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa) no compleix amb aquest paper?
-El meu eslògan és «activisme empresarial». Xoca molt veure una entitat empresarial parlant d’activisme. Al capdavall, és una crida a les pimes perquè hi participin. Les pimes han d’estar al lloc de comandament: representen el 99,8% de les empreses, més del 70% de l’ocupació i més del 60% del PIB. Amb aquestes dades, que les pimes no estiguin als llocs on es prenen les decisions és una anomalia claríssima. Per tant, el que posem damunt la taula és que a Espanya no hi ha una representació real de les pimes. Igual que a Catalunya hem fet el mapa patronal homologat amb Europa, on estan separades les grans empreses de les petites i les mitjanes, en el cas d’Espanya la Cepyme no és una representació real, atès que està dins de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials) i la tenen com una marca, sense ser representativa.
-Vostè s’està implicant en la creació d’una patronal de pimes d’àmbit estatal.
-No és una tasca fàcil. Aconseguir que les pimes tinguin la representació com per poder defensar-se a Catalunya ens ha costat. En concret, 11 anys i vuit processos judicials. En una lluita com aquesta t’enfrontes a dificultats normatives i supèrflues. Però com deia el poeta, el camí es fa caminant. Nosaltres ja n’hem fet una part. Jo mateix soc president de la Plataforma contra la Morositat. I al 2018 ja vam constituir una patronal de pimes, en aquest cas més aviat una plataforma, que és l’embrió d’allò que durant aquest mandat miraré de posar damunt la taula.
-Canviant de tema, què espera del repartiment de fons procedents d’Europa?
-Europa ha assumit un deute de 750.000 milions d’euros de forma mancomunada. Això Europa no ho havia fet mai. Els deutes, però, s’han d’acabar pagant, i aquest deute el pagaran els nostres fills, la pròxima generació. Aquest deute el podrem de pagar sempre i quan aquests diners siguin invertits de manera que donin un rendiment, que és el que exigeix Europa. Si no, condemnarem els nostres fills. Per això hem de ser rigorosos i seriosos amb aquests diners. No seran diners per repartir, sinó per utilitzar com cal. A partir d’aquí, hem de fer que les pimes puguin tindre accés a aquests diners. I aquesta és la dificultat. Aquí és on demanem que es generin les condicions perquè això pugui passar.
-I quines són les condicions?
-Que hi hagi informació disponible, que es creïn els mecanismes de participació i que hi hagi entitats i institucions que puguin acompanyar les pimes. Perquè les empreses grans tenen totes les facultats, els recursos i el coneixement per poder contractar grans consultores. Aquí és on radica el problema.
-Fins a quin punt una hipotètica participació de la Generalitat de Catalunya a l’hora de decidir el repartiment podria afavorir la demanda que fa vostè?
-El que hauríem de fer és mirar de tindre els millors projectes. I Catalunya en té la capacitat. Per tant, cal posar-s’hi a treballar i anar denunciant aquelles situacions d’injustícia o d’asimetria que es puguin produir. Durant els quatre propers anys em sentiran repetir una frase com un mantra i que serà el leitmotiv de PIMEC, i és que cal demanar a la societat i a les institucions, i sobretot als governs, que pensin primer en petit. Què vol dir això? Que no podem legislar exactament igual per a una empresa de mil treballadors que per a una empresa de tres. Hem de tindre una legislació que ens permeti segmentar aquesta diferència que n’hi ha.
-Pel que fa a les ajudes dels grans projectes estratègics de reconstrucció econòmica per mirar de digitalitzar i modernitzar l’economia, al sector de les pimes també hi ha certa por que aquests diners acaben arribant només a les grans empreses que podran presentar projectes de gran abast.
-És que els projectes empresarials de grans dimensions seran viables i tindran potencialitat només si aprofitem el gran teixit de petites i mitjanes empreses que hi ha al país. Perquè si aquests projectes serveixen només perquè els grans comprin a fora, no estarem fent una inversió adequada d’aquests recursos. Per això cal que no s’oblidin de les pimes. Li donaré una dada: el tancament de la Nissan va ser motiu de portada de tota la premsa, perquè es van perdre 3.000 llocs de treball. Però també es van destruir 17.000 llocs de treball de les petites i mitjanes empreses. Això evidencia que perdre grans empreses implica, també, la pèrdua de petites i mitjanes empreses. Hi ha també l’efecte invers: per tindre una gran empresa en calen moltes de mitjanes i de petites. Tothom tracta aquest tema de forma política, cosa que és vergonyosa, però el que cal és que tothom treballem alineats: empreses, institucions, governs, treballadors... Si no, res no funcionarà.
-D’altra banda, tem un augment d’insolvències de les empreses privades derivat de l’enfonsament del mercat?
-Sens dubte. Estem davant d’un tsunami d’una dimensió de què encara no tenim suficient perspectiva com per veure’l. El que hem fet és augmentar l’endeutament de les nostres empreses. Ara les tenim anestesiades, però el problema és si serem capaços d’afrontar aquest deute. Això és el preludi de la fallida. Per això, cal demanar als governs sensibilitat empresarial.
-Què es pot fer en aquest sentit des de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, presidida també per vostè mateix?
-Si trenquem la cadena de pagaments es trenca la cadena econòmica. Si una empresa no paga els seus deu proveïdors i aquesta desena de proveïdors no paga, al seu torn, els seus respectius deu proveïdors, es genera una cadena que desemboca en el tancament d’un centenar d’empreses. Llavors, què s’ha de fer? Obligar que les empreses paguin en temps i en forma. D’aquí la nostra exigència que hi hagi un règim sancionador. Hi ha coses inexplicables. Les administracions deuen factures per un total de 15.000 milions d’euros, dels quals 8.000 milions n’estan fora de la llei. I després, si mirem l’ÍBEX, mirem que hi ha 80.000 milions d’euros –es diu ràpid– en el mercat continu de factures fora dels seixanta dies que marca la llei. Només pagant aquestes factures ingressaríem quasi tant com el que s’ha donat a través de l’Institut de Crèdit Oficial.
-Però les empreses i administracions deutores tenen capacitat com per fer fronts a aquests deutes?
-Si vostè mira, per exemple, les empreses del mercat continu que figuren a la Borsa, resulta que aquestes tenen més liquiditat que al 2019, quan la tenien al 15%. Ara l’han augmentat a un 25% de mitjana. Què vol dir això? Que aquestes empreses s’han endeutat, però tenen liquiditat com per pagar les factures. Llavors, per què han augmentat el termini de pagament? Perquè com que no hi ha ningú que les sancioni, aquestes empreses i administracions tenen una posició de domini i endarrereixen els pagaments perquè tenen por de la situació que s’està vivint. Aquesta situació no es pot permetre. Per això França té un règim sancionador, Anglaterra l’acaba d’aprovar...
-I per què no el té l’Estat espanyol?
-Perquè algú tindrà interès a que això continuï així.