L’actriu i dramaturga Concha Milla ha viscut la infertilitat en primera persona i relata la seva història a través de l’obra Esti(g)mes a la Sala Flyhard. Milla trenca el silenci que implica el tabú i posa veu a totes les dones que “buscant donar vida, se n’hi han deixat un tros de la seva”. D’aquesta manera l’actriu aconsegueix “construir xarxa” i crear un espai que dóna visibilitat a totes les dones que han passat pel mateix, alhora que aporta informació als homes i dones que desconeixen el que comporta l’esterilitat. “S’ha normalitzat que ser una dona amb més de trenta anys implica ser mare. Per no poder complir-ho, sents la pressió de no estar fent el servei que s’espera de tu, que estàs fent una falta a la societat”, comenta Milla. Un fet que la dramaturga il·lumina i denuncia, reivindicant que no totes les dones poden o volen ser mares.
La llum blava i rosa li ressegueix la pell. Ella dansa, canta, salta i allibera les emocions del seu pit encongit, oferint al públic una imatge de la cruesa i complexitat del que ha travessat. D’entrada, es mostra una Concha afligida, que transita per diversos sentiments de la mateixa manera que ho fa per l’espai escènic. Dinamisme, intensitat i contrastos rítmics es completen amb elements com pantalles, una càmera de gravació o un teclat. Darrere d’aquesta posada en escena excepcional s’hi troba Francesc Cuéllar, que plasma la sobrecàrrega que va patir Milla directament a l’escenari. “La meva direcció és molt contemporània, en el sentit que utilitzo les eines amb què ens comuniquem actualment”, apunta el director. Acompanyada també pel vídeo i la música, la peça gravita pels vius sentiments de Milla, des que perd la seva autoestima fins a mostrar la cara lluminosa de la recuperació i l’amor propi. “L’obra ensenya les entranyes de com ella ha arribat al dia d’avui. D’una banda trobem la perspectiva del que experimenta ella a casa seva en primera persona i l’altra de com ho explica de cara a la gent, en tercera persona. És una dona forta, potent, que pocs anys després aconsegueix posar tot això per escrit, interpretar-ho, ser valenta i compartir-ho. Això és el que llueix; el text ja és prou dur i fosc i és per això que ho narra amb un somriure i els ulls brillants”, explica Cuéllar.
Estigmes, de Concha Milla
Direcció: Francesc Cuéllar
Sala Fyhard
Fins al 15 de març de 2021
A banda de la meticulositat artística que envolta l’espectacle, aquest també inclou dades informatives per a reflexionar i comprendre la magnitud del problema. La infertilitat afecta més del 17% de la població espanyola i es troba en augment progressiu arreu d’Europa. El seu impacte provoca un estrès extrem, sentiment de fracàs i una desvaloració de la dona estèril.
Esti(g)mes prové de la reflexió de la dramaturga Concha Milla després d’haver sortit de l’hospital per intentar ser mare biològica i haver patit una sèrie de conseqüències psicològiques, físiques i emocionals de les quals no se’n parla. Per recuperar-se’n comença a escriure els textos que vertebren aquest monòleg; una obra dura pel tema que abasta, però essencial per educar la societat; fer entendre a la gent el que arrossega la infertilitat; la necessitat de desterrar la dita de “se’t passarà l’arròs” i recordar, sobretot, que no s’ha de ficar el nas on no et demanen.