52 eurodiputats de distints partits han signat una carta per exigir a la Unió Europea que no permeta l’aixecament de la immunitat que correspon als euriduputats catalans a l’exili. Concretament, exigeixen als càrrecs públics de l’eurocambra que aturen el procés jurídic que previsiblement acabarà amb la immunitat del president Carles Puigdemont, i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.
“Els polítics catalans van fugir a Bèlgica el 2017 per evitar acusacions per fer un referèndum. Podrien ser condemnats a 25 anys de presó”, sentencien. A més a més, argumenten que “hi ha proves que estan patint una persecució política”, i posen com a exemple els “entrebancs” que els va imposar la judicatura espanyola per mirar d’evitar que tots tres exerciren com a eurodiputats. I recorden les sentències de tribunals europeus que han denegat les extradicions de distints polítics catalans a l’exili, com ara la decisió judicial del tribunal d’Schleswig-Holstein sobre el president Puigdemont.
Tot i que previsiblement la major part del Parlament Europeu votarà a favor d’aixecar la immunitat als tres eurodiputats catalans, les defenses de tots tres confien que aquest fet acabe jugant al seu favor, atès que estan segurs que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictaminarà que el procediment no s’ha fet conforme a llei. Alhora, al si del socialisme europeu hi ha una divisió evident sobre què votar el proper dilluns 8 de març, quan se celebrarà la votació, tal com ja vam explicar en aquesta notícia. Entre els socialistes que votaran en contra del suplicatori hi ha l’exprimer ministre de Malta, Alfred Sant.
Qui són els 52 eurodiputats?
Entre el mig centenar d’eurodiputats i antics eurodiputats que han signat en contra que prospere el tràmit n’hi ha polítics de tots els colors. La signatura d’alguns no sorprèn gaire, atès que formen part de moviments independentistes, nacionalistes o sobiranistes d’arreu d’Europa. Entre aquests hi hauria el mateix Oriol Junqueras, Raül Romeva, Gorka Knorr, l’eivissenc Bernat Joan, el valencià Jordi Sebastià, Ernest Maragall, la també exsocialista Maria Badia, l’exconvergent Joan Vallvé, el conseller Ramon Tremosa, el filòsof Josep Maria Terricabras, els gallecs Camilo Nogueira, Lídia Senra i Ana Miranda i l’Andalusa Teresa Rodríguez. També hi ha els bascos Carlos Garaikoetxea, Koldo Gorostiaga, Iñaki Irazabalbeitia i Karmelo Landa, així com eurodiputats de Flandes, d’Escòcia, de Còrsega i d’altres territoris en situació de conflicte polític nacional –o que ho han patit fins recentment– com ara Irlanda, Estònia, Gales, Letònia o Eslovènia. Un dels qui signen el manifest és Ivo Vajgl, d’aquest darrer país, on va ser ministre d’Exteriors i qui s’ha manifestat de manera continuada a favor de l’alliberament dels presos polítics catalans.
Entre els signants també hi ha la socialista portuguesa Ana Gomes i l’ecologista Antonio Marinho Pinto, també lusità. També signen la carta cinc francesos: els ecologistes José Bové, Alain Lipietz, Gérard Onesta i Yves Frémion, així com Marie-Pierre VIEU, del grup confederal de l’Esquerra Unitària. La llista la tanquen quatre alemanys, dos suecs i una holandesa, també del mateix espectre polític. Destaquen entre ells, Daniel Cohn-Bendit, un dels activistes més famosos durant el maig del 1968 i que també té la nacionalitat alemanya.