Pel que fa a les queixes concretes en el sector privat, el portal web TripAdvisor torna a liderar les queixes dels usuaris catalans, amb un augment del 35% de les reclamacions respecte l’any 2015. Aquesta plataforma és líder en el seu sector digital arreu del món i elabora rànquings d’hotels i restaurants a partir de la crítica popular. La majoria de les reclamacions es donen pel fet que TripAdvisor censura i elimina els comentaris i les aportacions dels usuaris catalanoparlants. Actualment, el portal ofereix la interacció amb 26 idiomes diferents, presents en 43 països. Pel que fa a les altres queixes en empreses privades, els usuaris també han fet notar el seu malestar amb Vodafone i el BBVA.
Per revertir aquesta situació, la Plataforma per la Llengua va estrenar el passat mes de març CatalApp, una aplicació per a mòbil que promociona els establiments amb més cura del català. A més, aquesta eina també permet, a partir de la col·laboració dels usuaris, fer rànquings de restaurants, hotels i serveis. L'App ja ha superat les 30.000 descàrregues i aspira a convertir-se en una mena de TripAdvisor en català.
En referència al sector públic, al 2016 s'ha mantingut la xifra de 120 queixes contra l’ús del català de les administracions, igualant el rècord negatiu assolit el 2015. L’administració espanyola lidera el nombre de queixes amb un total de 48, seguit per la Generalitat de Catalunya amb 42 i l’Ajuntament de Barcelona amb 16 reclamacions. Per la seva banda, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears compten amb 2 reclamacions, i el Govern de l’Aragó només amb una.
En l'àmbit català, les universitats públiques són les que més queixes concentren amb un total de 15 greuges lingüístics en centres com la Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, la UOC i la Universitat Rovira i Virgili. Des de Plataforma per la Llengua atribueixen aquest increment a “una major sensibilització dels estudiants que volen estudiar en la seva llengua i se'n veuen privats en les universitats públiques”. Per altra banda, els usuaris catalanoparlants també han fet notar la manca d’informació escrita en llengua catalana als centres públics de Salut. Destaca la denúncia d’un usuari de l'Hospital Clínic de València, que el van obligar a parlar en castellà.Toc d’atenció a TV3
D'entre els casos registrats referents als mitjans de comunicació, destaquen les queixes de diversos telespectadors de TV3, que protesten per la qualitat del català que ofereix la televisió pública, així com el fet que “hi ha massa anuncis” en castellà. També han rebut un toc d’atenció altres institucions catalanes com l’Agència Catalana del Consum, els departaments de Justícia i els Mossos d’Esquadra, entre d’altres.
En l’àmbit espanyol, RENFE i el Ministeri de l'Interior són les administracions de l'Estat que més vulneracions dels drets lingüístics han provocat als usuaris (9 queixes per cadascuna d'aquestes institucions). Tot i que els usuaris catalanoparlants també han patit discriminació en organismes com Correus, Ministeri de Justícia, Ministeri de l’Interior, la Policia espanyola o la Seguretat Social, entre d’altres.
Èxits aconseguits
La tasca que desenvolupa la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració dels usuaris ha permès que es modifiquin alguns comportaments i polítiques lingüístiques d’empreses i administracions. Aquests són alguns dels èxits obtinguts l’any 2016: Renault va adaptar les tanques publicitàries a les carreteres de tot el Principal gràcies a una usuària que es va queixar que tots els anuncis del Baix Llobregat eren en castellà. Un cas distint és el del FC Barcelona, que ha apujat la proporció de productes del club etiquetats en català. Netflix, a partir d’una petició, està començant a incorporar títols en català. Són alguns dels exemples de millora en l’àmbit públic i que demostren que la vitalitat de la llengua pròpia és una responsabilitat col·lectiva.