El dilluns 8 de març serà una nova fita per a recordar. Com també ho va ser l’últim 23-F. Llavors, quan es complien quaranta anys del fallit cop d’Estat, la Comissió JURI del Parlament Europeu votava a favor de concedir el suplicatori per a aixecar la immunitat als tres eurodiputats catalans exiliats, Carles Puigdemont, Toni Comín i Carla Ponsatí. Aquest dilluns, dia Internacional de la Dona Treballadora, sense debat i en secret, el plenari votarà a Brussel·les si confirma l’informe de JURI o no, i a l’endemà a primera hora del matí, es farà públic el resultat oficialment.
Dels 705 diputats al Parlament Europeu, els vots dels principals grups conservadors ja sumen una majoria que va ser suficient a la Comissió JURI per a votar a favor del suplicatori: 187 de EPP (PP), 98 de Renew (on hi és Ciutadans) i més 61 d’ECR (on s’inclou VOX). Encara que no hi haja disciplina de partit i que el vot siga secret, se suposa que els diputats d’aquests tres grups votaran quasi unànimement a favor del suplicatori, podent sumar-ne un total de 346. Tot llevat dels vots de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), que no estan assegurats, atesa la seua complicitat amb el procès català.
La resta de partits no ho té tan clar, tal com es va veure a la votació precedent de JURI. Aleshores, la diferència va ser de 13 vots del bloc conservador, més els dos socialistes espanyols a favor; i amb vuit vots en contra i dues abstencions, sumats pel bloc socialista, verds, no inscrits i la dreta nacionalista.
Si projectem aquest resultat a la representació del plenari, els 359 vot restants poden ballar fàcilment. Els 147 eurodiputats del grup socialdemòcrata S&D (PSOE) sembla que estan dividits, exceptuant els 21 eurodiputats socialistes espanyols que votarien en bloc a favor del suplicatori, almenys si tenim en conte el resultat de la votació a JURI. És impossible esbrinar el percentatge en aquest grup europeu tan gran i amb interessos tan diversos segons el país al qual pertanyen.
El mateix cal dir dels grups menuts on s’ajunten partits nacionalistes o d’ultradreta, com ara els 75 diputats euroescèptics d’ID (Identitat i Democràcia) o els 30 no inscrits (NI), on també es troben els tres eurodiputats catalans objecte del procediment d’immunitat, a més de l’esquerra nòrdica (GUE-NGL). Mentrestant, els 67 eurodiputats dels Verds-ALE (on hi ha l’ERC) han decidit votar en bloc contra el suplicatori.
Aquests sumen 73 amb els nacionalistes, on es troben els diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya, Diana Riba i Jordi Solé, socis en el govern de la Generalitat de Catalunya amb el partit dels eurodiputats exiliats. També s’hi sumarà el vot d’Ernest Urtasun, d’En Comú. Aquest grup, malgrat tot, no va admetre’n la integració dels tres eurodiputats exiliats, per la qual cosa consten com a No Inscrits, atès que no estan a cap altre grup parlamentari.
Sembla que el vicepresident dels Verds-ALE, el belga való Philippe Lambert, no veia adients les estretes relacions dels catalans amb els nacionalistes flamencs de la Nova Aliança Famenca (N-VA), conservadors i pro-europeus, que comparteixen grup parlamentari amb VOX a ECR, sigles en anglès del Grup del Conservadors i Reformistes Europeus de la cambra, tot i les diferències entre ambdós partits.
No perden l'escó
Cal recordar que no n’hi haurà debat i que el resultat es farà públic oficialment a l’endemà, a primera hora del matí. Quant a la votació, de ser favorable al suplicatori, aquesta situació no modificarà el dret dels tres eurodiputats a ocupar el seu escó i a exercir el seu càrrec electe. El mandat no pot ser retirat. A més, la suspensió de la immunitat d'un diputat no constitueix un veredicte de culpabilitat, sinó que simplement permet a les autoritats judicials estatals procedir a la investigació i intentar dur-los a judici.
Atès que els diputats al Parlament Europeu es trien d'acord amb les lleis electorals nacionals, si un eurodiputat és declarat culpable d'un delicte penal, correspon a les autoritats de l'Estat membre decidir si l'interessat ha de perdre el seu escó.
D’altra banda, quan el suplicatori de suspensió o la sol·licitud d'empara de la immunitat es formulen per diversos càrrecs, cadascun d'aquests podrà ser objecte d'una decisió diferent. Malgrat tot, aquesta possibilitat reglamentària no s’ha tingut en compte a l’informe de la Comissió JURI.
Excepcionalment, l'informe de la Comissió també podria haver proposat concedir la suspensió o la protecció de la immunitat únicament a efectes de l'exercici de l'acció penal. Aixó implicaria que no es puga adoptar contra el diputat, mentre no recaigui sentència ferma, cap mesura de detenció, presó provisional o qualsevol altra que li impedeixi exercir les funcions pròpies del seu mandat. Però tampoc no hi consta aquesta excepció a l’informe.