L’Obra Cultural Balear (OCB) exigeix molta més contundència al Govern balear en defensa de la normalització del català. Així ho manifesta el president de l’entitat, Josep de Luis, en una carta que ha enviat aquesta setmana a la presidenta Francina Armengol i així mateix ho ha reafirmat en una conversa posterior amb aquesta setmanari.
La carta. Comença la carta el president de l’OCB lamentat «els temps complicats que ens ha tocat viure (que)ens obliguen a tots fer tot el que estigui al nostre abast per provar d’estabilitzar la situació i preservar la salut col·lectiva. Això ens aboca a necessàries renúncies, entre elles una reunió presencial» amb Armengol. Així que «descartada, per raons sanitàries, la trobada que, en circumstàncies ordinàries vos hauríem demanat, permeteu-me dirigir-vos aquestes línies».Val a dir que fa més de dos anys que la presidenta no s’ha reunitamb el president de l’OCB.
Explica a la presidenta Josep de Luis que l’entitat cultural «treballa, al costat d’altres entitats, en iniciatives d’assistència mútua orientades a fer costat als nostres conciutadans més desafavorits. També estam aplicats, en la mesura d’unes possibilitats que no són totes les que voldríem, en el suport als creadors culturals». I el panorama que troba la veterana organització és que la pandèmia està «sotmeten a fortes tensions els serveis de salut i els serveis socials, posant en risc, encara més, la feble cohesió social de la nostra societat». En aquest sentit, assegura que «de ben segur que les institucions ara agrairien la reeixida de campanyes amb les que l’Obra Cultural Balear s’hi ha compromès al llarg dels anys com 'Volem comandar a ca nostra' o la 'Plataforma per un finançament just'.». Fa referència així a dues campanyes famoses que liderà l’OCB perquè les Illes assolissin un tracte més just en inversions per part del Govern de l’estat. Un objectiu que, tanmateix i passat el temps, no s’ha assolit. I ara es paguen les conseqüències: «en els darrers dotze mesos hom ha pogut constatar que ha mancat capacitat de maniobra a les nostres Institucions en la batalla contra la pandèmia i, també, que el drenatge fiscal al que se’ns té subjugats eixuga els recursos econòmics generats pel nostre poble. Disposant dels impostos recaptats aquí i ampli poder en la presa de decisions, la situació actual dels serveis socials i sanitaris s’albira millor. La majoria dels ciutadans són plenament conscients que ara no seriem, per exemple, a la cua en disponibilitats de dosi de vaccí. També és majoritàriament percebut que, amb l’esforç impositiu dels contribuents d’aquesta terra a disposició de les nostres Institucions, el sistema públic podria treballar molt millor en l’atenció dels més necessitats», assevera Josep de Luis.
El president de l’entitat cultural es manifesta dolgut per actituds de membres del Govern respecte de l’ús del català en actes oficials: «us exigim un respecte estricte als drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears per part de totes aquelles persones i institucions que depenen del Govern. (...) Aquest respecte és imperatiu no només perquè ho demana l’Obra Cultural Balear, no només perquè ho reclama una part important de la ciutadania, sinó perquè a més a més, ho marca la Llei». Es refereix als incompliments massius de la normativa pròpia que obliga els alts càrrecs a expressar-se en públic en català.
I acaba el líder de l’entitat catalanista dient a la presidenta, amb fina ironia, que «ben segur que si ens alliberau d’haver de reivindicar allò obvi, podrem dedicar encara més esforços a la tasca col.lectiva de treballar en favor de la cohesió social, la salut col·lectiva i la represa del benestar de la nostra estimada terra».
Josep de Luis confirmà en una conversa amb aquest setmanari, posteriorment a l’enviament de la missiva, el malestar que sent l’OCB davant l’actitud del Govern envers la normalització del català. «No ens queixam de les bones paraules, que sempre les han tengut amb nosaltres; i estic segur que si li demanés una reunió a la presidenta em convocaria tot d'una i ara mateix et puc dir, i no m’equivocaria, el que em diria. És molt amable, sempre té bones paraules» però una altra cosa «són els fets». És en això en que l’OCB té retrets a fer a l’actitud del Govern: «no ens queixam de les iniciatives que ha portat a terme i que hem saludat, però sí del fet que ara com abans no es veu una voluntat clara d’intentar compensar la ‘desnormalització’ que es nota massa sovint en molts d’àmbits oficials», referint-se així al que és habitual: càrrecs públics del PSOE i d’Unides Podem parlant en castellà en actes oficials. «Em fa l’efecte que no és casualitat que la mateixa actitud sigui compartida pel Govern, l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca... Sí, tenen departaments de política lingüística, fan cosetes... però sents parlar en castellà contínuament (als càrrecs) i, sobretot, no són capaços d’imposar reglaments (lingüístics) amb un règim sancionador. Quan els ho demanam (el règim de sancions) contesten que no és convenient, que s’ha d’avançar amb amabilitat. I jo em deman: per què les normes lingüístiques referides al català són l’únic àmbit oficial que no mereix tenir un règim sancionador si s’incompleixen?».
L’OCB segueix decidida a seguir punyint «sense defallir» perquè les administracions entenguin que «han de canviar el xip» i apostar «decididament per la normalització» del català, cosa que ara, al seu entendre, no fan abastament.