El periodisme ha sigut i és un arma poderosíssima. Al món occidental, la caiguda de Richard Nixon després que es desvetllara el cas d’espionatge contra el Partit Demòcrata, ha esdevingut un exemple canònic. Del cas Watergate se sap molt de la perícia de Bob Woodward i Carl Bernstein, els dos periodistes del Washington Post que van traure a la llum un escàndol que va fer caure l’inquilí de la Casa Blanca. A les facultats de periodisme, Woodward i Bernstein han representat l’epítom del que hauria de ser un bon periodisme d’investigació.
Molt menys conegut és, tanmateix, el paper que va tenir-hi Katharine Graham, l’editora del Washington Post. Ella havia impulsat un any abans, en contra de l’opinió dels seus advocats, la publicació dels papers del Pentàgon i un any desprçes seguiria aquesta senda amb la publicació de les informacions de Woodward i Bernstein. Filla de qui fora propietari del periòdic, amb una carrera periodística a l’ombra del seu marit, que en fou editor abans que ella («Segons em va explicar mon pare, cap home no havia d’estar en la posició de treballar per a la seua dona», explicava) Graham fou clau per permetre que aquella informació veguera la llum. Ella -una dona privilegiada des del bressol, sí, però amb un mandat de gènere ensumat des de xicoteta- esdevingué l’excepció en un món dominat pels homes. «Jo he estat més rellevant que poderosa. L’única raó per la qual la gent diu això és perquè no hi havia cap altra dona al capdavant d’una companyia com aquesta. Hi homes com Sulzberger, que està al capdavant de The New York Times, però ningú diu d’ell que siga l’home més poderós d’Amèrica», referia Graham en una entrevista que el diari El País li va fer l’any 1994.
Aquesta novaiorquesa era, quan va esclatar el cas Watergate (1972) l’única dona en la cúspide d’un periòdic nord-americà. Era, en definitiva, l’excepció. Ha passat un quart de segle des d’aleshores i les coses han canviat des d’aleshores en les redaccions dels mitjans. Algunes barreres s’han trencat i alguns llocs de responsabilitat que abans eren monopoli masculí han incorporat les dones. Algunes seccions que com ara la política o l’esport han deixat de ser terreny vedat exclusivament per als homes. Fins quin punt, però? Qui fa què als mitjans de comunicació? I, sobretot, qui té l’última paraula a les empreses periodístiques?
Segons l’Informe anual de la professió periodística de 2019 elaborat per l’Associació de Premsa de Madrid, dels 100 mitjans i programes informatius més rellevants a escala estatal, només 25 estan dirigits per dones. El patró es repeteix arreu del món. Segons dades de l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere, la presència femenina en els màxims òrgans de presa de decisions dels mitjans públics europeus és del 35,7% i del 36,9% en el segon esglaó.
Ara, un informe de la Unió de Periodistes radiografia l’equilibri -o més ben dit, el desequilibri – entre sexes en els empreses de comunicació valencianes. ‘Sostre de vidre al periodisme valencià’, realitzat per Ana M. Ionas, gràcies a una beca Emili Gisbert de la Unió de Periodistes, radiografia aquesta realitat en els principals mitjans valencians i arriba a una conclusió molt evident: que les dones encara som minoria en els llocs de màxima responsabilitat i els homes copen el poder de decisió en els despatxos periodístics. Així, dels 24 mitjans seleccionats per a l’estudi, sols cinc estan dirigits per una dona. “Les dones ocupen sols el 20 % dels màxims càrrecs de direcció dels mitjans de comunicació valencians". En total, de les 214 posicions de direcció i responsabilitat en aquests mitjans, només el 37,9 % d’aquests llocs estan ocupats per dones. Convé indicar que més de la meitat de dones que ocupen aquests 81 càrrecs superiors treballen a À punt. Tant en el cas d’À Punt com en el d’RTVE CV els llocs de responsabilitat estan distribuïts de manera més igualitària que en les empreses privades”, afirma l’autora de l’informe.
En la majoria de mitjans, les dones són minoria a les redaccions, no sols en els llocs de responsabilitat, també als nadius digitals. Les dades evidencien que, en general, les plantilles dels mitjans són prou masculines i que, a poc a poc, les dones han anat feminitzant la comunicació corporativa i institucional. A més, en la majoria de mitjans les dones són minoria en les redaccions. Globalment, les dones representen menys d’una tercera part (26,8%) del total de les plantilles de les delegacions valencianes dels diaris generalistes nacionals, un patró que es repeteix també als nadius digitals. Són el 34% de les plantilles de premsa valenciana; el 40% del sector audiovisual i el 36,1% als mitjans locals i comarcals analitzats en l’estudi. «La situació als despatxos de gestió periodístics, on es prenen les decisions importants i es decideix què és allò noticiable, està molt lluny de ser igualitària en termes de gènere; l’existència del sostre de vidre és evident», apunta l’informe de la Unió de Periodistes.
Aquestes xifres contrasten amb el fet que elles són majoria en els graus de periodisme i comunicació. En el conjunt de l’Estat, el 63% de les persones graduades el 2018 eren dones. D’acord amb les dades aportades per l’estudi, tot indica que mentre els homes són majoria en el periodisme, les dones ho són en la comunicació corporativa, on són majoria en bona part dels gabinets de premsa i empreses de comunicació analitzades. Les dificultats per conciliar les tasques de cura amb les exigències horàries i de disponibilitat del periodisme podrien explicar aquesta realitat.
De fet, l’informe sobre el ‘Sostre de vidre al periodisme valencià’ incorpora també els resultats d’una enquesta en què han participat 130 periodistes d’entre 24 i 58 anys. En ella, el 36% de les periodistes afirmen tenir dificultats per conciliar vida laboral i personal; i el 16,2% reconeix que simplement no pot. La meitat de les enquestades reconeix que la maternitat ha estat un fre a la seua carrera professional. Un 55%, de fet, admet tenir companyes que han abandonat la seua carrera de periodisme en mitjans de comunicació després de ser mares.
A més com a dades significatives, cal destacar que set de cada deu professionals no ha tingut l’oportunitat d’aconseguir un ascens en l’empresa en què treballa, així com que el 36,2% de les enquestades reconeix haver patit algun tipus d’assetjament en l’àmbit professional. «Es detecta una baixa probabilitat de mobilitat vertical per a les dones dins d’aquestes empreses i una falta d’expectatives de promoció generalitzada», avisa l’informe realitzat per Ana M. Ioanas.
Per un periodisme amb ulleres lila
La publicació d'aquest informe segueix la línia de treball que la Unió de Periodistes ha fet en favor de la igualtat entre homes i dones i que es va iniciar l'any 2002 amb la publicació del manual de 'Notícies amb llaç blanc', un manual pioner a l'hora de fer propostes sobre com abordar la violència de gènere des dels mitjans. En els últims cinc anys, a més, la Unió de Periodistes ha refermat el seu compromís amb un periodisme feminista i ha posat a l'abast dels seus socis i sòcies, i de la societat en el seu conjunt, de diverses eines de treball.
Així, l'any 2017, en col·laboració amb les universitats valencianes, va habilitar l'Agenda d'Expertes, una pàgina web on dones de tots els camps professionals es posen a disposició dels i les professionals del periodisme. L'Agenda vol ser una ferramenta per visibilitzar les dones i trencar amb les rutines periodístiques que porten a prioritzar les fonts masculines a l'hora d'escriure les notícies. En l'actualitat l'Agenda, que va realitzar-se també a través d'una Beca Emili Gisbert, té inscrites 538 professionals.
A finals de 2018 la Unió va presentar el 'Manual per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu'. Aquest volum actualitza el manual de 'Notícies amb llaç blanc' i ha esdevingut una eina de treball per a la major part de les redaccions de mitjans valencians. A més a més, i amb l'objectiu de difondre les bones pràctiques, les autores han realitzat en aquest temps una quarantena de tallers i col·loquis en diferents fòrums.
En aquest sentit, i arran de la col·laboració amb l'Institut Valencià de les Dones, els darrers dos mesos, la Unió ha impartit una desena de tallers en redaccions i universitat per promoure un periodisme amb perspectiva de gènere. "Els mitjans de comunicació som creadors d'opinió pública. En moltes ocasions, les rutines periodístiques i les preses provoquen que alimentem una visió masculinitzada de la realitat. És necessari aportar als i les professionals del periodisme eines per avançar cap a un periodisme amb perspectiva de gènere", ha dit Violeta Tena, vice-presidenta de la Unió de Periodistes i periodista d'El Temps.