Lildami: “Tinc èpoques bones i de merda i açò està representat al disc”

Fa una dècada, quan era l'adolescent de quinze anys conegut com a Damià Rodríguez, començà a donar els seus primers passos musicals. Els primers temes que va penjar a Internet van ser en castellà i se sent alleujat del fet que només uns quants col·legues sàpiguen on trobar-los. El primer tema en català va arribar al 2014, una col·laboració amb la P.A.W.N gang anomenada “Stem al Blac”. Damià va ser engrescat per dos amics perquè creés un canal de YouTube, una plataforma que li provocava reticències al principi, i comencés a pujar cançons. El raper pensava que no anava a escoltar-lo ningú i que la seua música seria ignorada. Aviat va veure que s'equivocava, quan a partir de 2016 donà forma al seu canal i va aconseguir els primers milers de visites.

Llicenciat en disseny industrial, va buscar-se la vida com tant altres joves treballant de becari, alternant entre diverses feines i com a enginyer a la SEAT. Quan va fer uns estalvis va apostar per la música i es va llançar a la professionalització. Ara, amb huit milions i mig de visualitzacions a YouTube, ha publicat el seu segon disc, Viatge en espiral, un treball que gira al voltant de la vida, l'amor i el desamor a través de la lent de l'humor i el sentiment.

- “2080” és un tema futurista en el qual sosté que no vam ser capaços d'evitar la fusió dels pols, que la realitat virtual és la nova realitat, que vam prohibir les bromes, etcètera. Realment el futur és tan desastrós?

- El tema està fet en clau d'humor, el problema és que crec que serà bastant pitjor. Jo em prenc les coses amb humor i segurament no hi arribi al 2080, però sí que crec que serà fins i tot pitjor i que es compliran moltes de les coses que dic en el tema.

- A “Vermutet” diu que el seu déu és l'avorriment. Què vol dir amb açò, és aquesta la motivació per cantar?

- “Vermutet” és un tema que es va fer pensant precisament en quan estàs a un vermut un diumenge al migdia i no penses en res. Els dies com aquells l'única cosa que et mou és el mateix avorriment, reflectir açò era la idea del tema. La veritat és que no tinc cap inspiració divina. I l'avorriment, menys encara.

- A “Provença” sona “Això que escric és per a mi, necessitat”. La música és una mena de teràpia?

- Al cent per cent. Si ja estic fotut fent música imagina't si no la fes i em quedés totes les coses per a mi. La música és una forma de desestressar-me, m'ajuda a canalitzar les coses que vull expressar i que d'altra manera no li podria explicar a una persona parlant. Cantar em serveix per fer fora les meves inquietuds.

- L'havanera “Ramiro” em sembla un tema molt especial. Va ser fàcil passar a escriure i cantar en aquest gènere?

- En absolut, et diria que és el tema que més m'ha costat del disc. Jo vinc d'un gènere on tinc molt de temps per a expressar-me en una cançó, de normal puc tenir vint o trenta línies per a mi. Em vaig trobar amb què a l'havanera les lletres són molt més concises, he d'aconseguir que cada frase que dic sigui colpidora i vagi on ha d'anar cada línia. D'altra banda, rítmicament i musical és un tema que em trau absolutament de la meva zona de confort. És la cançó amb la qual més he après per aquest motiu, sortir de la meva comoditat va ser un exercici molt interessant.

- Content amb el resultat?

- Increïble, molt content, és el tema que més m'agrada del disc.

- Al vídeo de l’havanera apareix principalment gent normal del poble i de la mar, per què va decidir aquesta temàtica per al clip?

- Perquè volíem reivindicar les arrels de la costa catalana, la seva cultura popular i la seva cultura musical. Només has de veure els xavals d'aquí, estan tots tractant d'agafar exemples dels Estats Units, vestint-se com la penya d'allí, copiant els seus swags i estils. La nostra idea era fer un vídeo de tal com som, de gent normal dins la tradició catalana.

- Com va ser el rodatge? Coneixíeu algú o preguntàreu si algú volia participar-hi?

- Vam tirar de contactes. Part de la meva família és de l'Escala, on se situa el vídeo, i ens van facilitar alguns contactes. D'altra banda Arjau, el grup amb el qual col·laborem a la cançó, també ens van donar un cop de mà amb contactes que tenien. Vam tenir la sort que tothom a qui li vam explicar i proposar la idea s'hi va sumar.

- A “Laripse” escriu que tots diuen que Lildami artista ho està petant, però ningú pregunta com està Damià persona. Doncs bé, com està Damià?

- Va a èpoques, com tot. Ara estic bé, prou content perquè el disc està agradant i tinc motivacions i coses a fer. Molta gent tendeix a pensar que els artistes sempre estem bé i no és així, d'això tenen molta culpa les xarxes socials. Soc igual que tu, igual que el forner de baix de casa, puc tenir dies, setmanes i mesos de merda. En el procés d'aquest disc hi ha hagut de tot i crec que està representat a les cançons.

- El primer treball més seriós, 10 vos guard, arriba el 2018

- 10 vos guard va ser una mixtape. No el considero un disc per diversos factors: no hi va haver un concepte general, no hi havia cap discogràfica i no va sortir en format físic. Era més un recull de temes que vaig fer durant uns quants mesos a nivell maqueta, no era res tan seriós com el que hem estat treballant últimament. A 2019 és quan vaig traure el primer disc, Flors mentre visqui.

- Com ha evolucionat la música de Lildami des dels primers temes?

- Qualsevol que hagi escoltat els meus primers temes i qualsevol de l'últim disc notarà que l'evolució és notable. Crec que he millorat molt en l'àmbit de les lletres, sé expressar-me millor. A escala musical he après a entonar i a encaixar les veus, a cantar en general. L'evolució és fruit de què els últims sis o set anys m'ho he pres prou seriosament i els últims tres la música ha sigut la meva feina. Llavors, quan portes massa temps i es converteix en el teu treball, per molt dolent que siguis, com és el meu cas, has de millorar per força.

“Molta gent tendeix a pensar que els artistes sempre estem bé i no és així, d'això tenen molta culpa les xarxes socials”

- A més aquest últim disc és molt més divers.

- Crec que es nota que hem trobat el nostre lloc i el meu estil particular. El nostre últim disc et pot agradar més o menys, però no el pots encasellar, la idea era que fora molt divers. No hi ha una línia que digui: “Lildami sona a rap o Lildami sona a trap o només sona pop”. Hem demostrat amb Viatge en espiral que som capaços de fer el que vulguem. Crec que aquest és el segell identitari de Lildami. És rap, perquè considero que faig rap, però no està encasellat en els clixés del gènere, sinó que és molt difícil preveure què farem en el tema següent.

- Quines són les influències musicals?

- Una mica de tot. Òbviament tinc influències catalanes, però la majoria de música que escolto és rap dels Estats Units, encara que també va a èpoques. A voltes escolto coses que s'han fet a Europa o Àsia. Últimament estic amb artistes d'Italià i dels Estats Units, però quasi tot de rap, trap i hip-hop en general. Dels Estats Units m'ha marcat molt Riff Raff, sobretot a la forma de prendre les coses, també Chief Keef i el trap d'Atlanta en general, encara que la meva música no té res a veure amb aquest estil. És cert que hi ha elements que el teu subconscient va agafant i que sense voler de segur hem copiat.

- I de grups de la terra?

- De grups d'aquí també, òbviament. Oques Grasses en general m'agrada molt, però sobre tot el seu últim disc, també el Manel, Amics de les Arts, La Casa Azul, etcètera. De rap en català hi ha molts: Atversaris, Poor Tramit, el Senyor Oca, la P.A.W.N Gang... T'hauria d'agafar la llista de l'Itunes i començar a dir-te perquè de segur que m'estic deixant la majoria.

- Com és el procés creatiu? Són temes que ja estan al cap però que després desenvolupa? Seu i en una estona està escrita la cançó...?

- Depèn, al final aquestes coses surten com surten. El que hem intentat és fer aquest segon disc sense cap pretensió especial. No seguim cap fórmula, el Sr. Cheng, la Mariola i jo -que som l'equip de treball- no intentem fer un tema de x gènere per agradar a un determinat col·lectiu o a un altre. Nosaltres anem a l'estudi i el gènere que ens apeteix gravar el fem, encara que en aquest últim disc he sigut més jo des de casa, però en la mateixa línia. Tal com sorgeixen les coses les plasmem al disc, òbviament després hi ha una feina de polir, tocar coses i que estigui tot en ordre.

- Hi ha molts temes enregistrats i que no veuen la llum?

- Clar, sobretot en aquest segon disc que he tingut la sort de poder-li dedicar molt més temps. He pogut fer molts temes, fer proves, experimentar, deixar-les reposar un parell de setmanes i veure si seguia en aquella línia o si no em convencia. He intentat buscar el que jo considero l'excel·lència: si en el disc hi ha dotze temes, que siguin dotze temes que mereixen tots estar dins.

- O siga que és un disc molt elaborat.

- Considero que sí, sobretot si el compares amb el primer.

- Aquests temes no publicats són oblidats o serveixen per a prendre idees que utilitzar als nous?

- Crec que sempre acabo aprofitant alguna cosa, però hi ha temes que simplement estan a l'oblit i allí acaben.

- He vist que a abril ja aneu a Girona. Hi ha ganes de poder començar els concerts?

- Fotre, sí que hi ha ganes, estem que ens morim de ganes. Aquest estiu passat vam fer potser quatre concerts i crec que l'últim va ser a setembre. I collons, a mi els directes són una cosa que m'agrada molt. Ho portem bastant elaborat i és el moment on pots gaudir i veure realment el feedback. Treus un disc i pot tenir més o menys números, però no és tangible. Quan fas un concert i sents a la gent cantar és quan t'adones que el que fas realment funciona o agrada.

- Està fent streams a Twitch

- Sí, estic a tota bufa, m'encanta. Faig una mica de tot, tinc una llista i segons el dia anem fent coses. El que més m'agrada és que hi ha una comunitat molt sana, almenys la gent que de moment s'està passant pel meu canal. M'està servint molt de teràpia, em puc desfogar al cent per cent. Hi ha vegades que faig una entrevista i de seguida em trauen el titular fora de context per aconseguir més clicks, açò fa que la gent tingui la imatge de mi que volen els mitjans. En canvi, a Twitch tinc tot el temps del món per explicar el que sigui amb tota l'extensió que vulga. A més puc anar responent a les preguntes de la gent, és una cosa que no havia fet mai i m'agrada molt.

- Per acabar m'agradaria tocar un tema que està molt candent. Què pensa de l'empresonament de Pablo Hasél, les protestes i el debat obert sobre la llibertat d'expressió i la violència?

- Considero que la música o l'art és un mitjà per a expressar les teves inquietuds. En el meu cas, no utilitzo la música per expressar les meves inquietuds polítiques, però sí que soc una persona política, m'importa la societat on habito. Quan es donen aquests casos t'adones que hi ha moltes coses que no funcionen. A mi les lletres de Hasél em semblen fàcils, violentes i personalment no m'agraden. Ara bé, el que no pots fer si aspires a viure en un país que tingui uns drets civils bàsics és posar algú a la presó pel que diga en una cançó o en un tweet. Això és inadmissible.

“No estic a favor de la violència, no m'agrada i crec que de vegades fa que perdin pes els arguments, però hi ha casos que potser només és l'única solució”

Crec que és tangencial assenyalar que Pablo Hasél ha sigut el detonant, però no és el centre de la protesta. És normal que els joves estiguin sortint a protestar als carrers quan un estat els tracta amb violència, i no només l'exercida pels cossos de policia cap a les persones, que s'ha vist. És violència pujar la llum en plena onada de fred, pujar els impostos als petits autònoms i les petites empreses, que hi hagi desnonaments a gent sense capacitat econòmica, etcètera. Com a Estat no pots esperar tractar a la gent amb violència i que ells no responguin amb violència.

Tot i això, no estic a favor de la violència, no m'agrada i crec que de vegades fa que perdin pes els arguments, però hi ha casos que potser només és l'única solució. Més encara quan portem, parlant una mica del procés de Catalunya, amb la puta revolució dels somriures deu anys i hem vist que no tan sols no ha servit per a res, sinó que encara s'han rigut més de nosaltres. Quan no t'escolten a causa de la violència doncs... Quin és el següent pas?