Francina Armengol ha assolit la condició d'estrella mediàtica estatal per mor de la iniciativa que ha anunciat -o, amb més precisió, que ha fet anunciar al seu nou conseller de Mobilitat i Habitatge, el també socialista Josep Marí d’expropiar l’ús durant set anys de 56 pisos i que ha obtingut un enorme ressò. Sobretot entre els mitjans conservadors de Madrid, que han convertit la presidenta illenca en una mena de perillosa revolucionària que ataca la sagrada propietat privada.
Expropiació d’ús. El que ha anunciat el Govern d’Armengol és l’expropiació d’ús durant set anys de 56 habitatges que són propietat de gran tenedors. Es tracta d’immobles que els tècnics de l’Institut Balear de l’Habitatge han seleccionat i seran destinats al lloguer social, tal i com preveu la Llei de l’Habitatge balear que s’aprovà el maig de 2018. L’expropiació de l’ús es farà a canvi d’una compensació per als propietaris que pot arribar als 500 euros mensuals per unitat i que de mitjana està en poc menys de 400. És a dir, pisos buits que ara no rendien res als propietaris passaran a suposar per a ells ingressos d’entre 4.000 i 6.000 euros anuals per unitat, sense tenir despeses de cap tipus. A més, el Govern posarà en valor els immobles -fent-hi les actuacions que calguin com pintar-los, renovaré les instal·lacions que ho necessitin, etc.- i al cap de set anys els tornarà als propietaris en perfecte estat per destinar-los a venda o lloguer. Mentrestant s’hauran destinat a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge que pagaran de lloguer com a màxim un terç dels seus ingressos. L’Executiu espera que «a finals d’estiu», segons digué Marí, es pugui començar a repartir-los entre els ciutadans més necessitats. El conseller assegurà que la iniciativa és «pionera» a tot l’Estat. No obstant, a Barcelona es va iniciar l’estiu passat un procés igual que afecta a 194 pisos.
Des de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) es valora en positiu la iniciativa però s’ho prenen amb un punt de desconfiança i escepticisme perquè «ja hem vist (abans) promeses no concretades». I recorden com l’exconseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, assegurà a principis de legislatura que es farien durant aquest quadrienni 3.600 habitatges públics i que únicament se n’han començat 500, fins l’any passat, i la legislatura ja és quasi a la meitat del quadrienni. Segons la PAH de Mallorca el fons de l’anunci està bé però és clarament insuficient i, a més, podria ser ben bé que fos objecte de recursos a la justícia i tot quedés en no res. En efecte, la possibilitat existeix. Ara s’iniciarà el procés, s’obrirà un termini d’al.legacions per als propietaris afectats, els quals podria ser ben bé que decidissin recórrer als tribunals. El Govern assegura que “tot està ben pensat” i que no es pot atacar legalment la norma. Però si hi ha recursos davant dels tribunals, entra dins del possible que un jutge decideixi imposar mesures cautelars en el sentit d’aturar el procés i demanar al Tribunal Constitucional si la norma s’ajusta o no a la Carta Magna. L’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer ja ha advertit que es tracta d’una llei que atempta contra el principi constitucional del dret a la propietat privada.
Ha sorprès a Palma que des d’Unides Podem, que és soci del PSOE i Més per Mallorca a l’Executiu d’Armengol, s’hagi rebut la iniciativa amb una lànguida resposta positiva i fins i tot amb un punt d’escepticisme, que concorda amb l’actitud de la PAH: «evidentment és millor que res» però «està molt lluny de ser la solució al greu problema habitacional» que pateixen les Balears, exposaren des de la formació morada. Aquesta postura connota un cert allunyament del bessó de la iniciativa anunciada, com si els morats no hi estiguessin del tot d’acord. Resulta cridaner aquest cert desmarcament, atès que a Madrid els mitjans dretans imputen a Armengol deixar-se arrossegar per les inclinacions “bolivarianes” de la formació morada. Cosa que a la vista de la reacció d'Unides Podem a les Illes no pareix en absolut que sigui així.
Val a dir que a Balears fa dos anys existien uns 70.000 habitatges buits. Els 56 pisos l’ús dels quals el Govern expropiarà per dedicar-los a lloguer social representen el 0,08% del total d’aquest immobles. A les Illes el nombre d’habitatges socials no passa dels 1.700. Les estimacions més moderades indiquen que serien necessaris de tres a quatre vegades més per començar a solucionar el problema social de l’habitatge a l'arxipèlag. A pesar de la modèstia de la iniciativa d’Armengol, des de la dreta li han dit de tot i molt. Es dona la circumstància que la iniciativa es fa fer pública el dimarts i el PP balear no va dir res. En canvi la premsa digital i les ràdios i televisions de dretes ja informaven a Madrid aquella nit -dedicant-li prou espai a les tertúlies– de la mesura que presentaven com una mena d’aberració: «segur que és inconstitucional», deia el presentador del debat de Trece TV; «La socialista Armengol expropia...», destacava l’edició digital de l’ABC; «Torpede en la línia de flotació de la seguretat jurídica» titulava a internet La Razón... El líder del PP balear, Biel Company, reaccionà l’endemà convocant una roda de premsa per carregar, amb tot tipus d’invectives, contra la iniciativa anunciada: «és una mesura populista a l’estil de la Veneçuela chavista», resumí. L’atac a l’anunci de les 56 expropiacions d'ús es convertí durant el dia en consigna per a tots els membres de la cúpula del PP estatal. Amb Pablo Casado -«és intolerable»- al capdavant, sortiren en massa els dirigents conservadors a criticar el PSOE de Pedro Sánchez per permetre que el seu partit a Balears «ataqui la propietat privada» i expropiï amb malèvoles intencions, segons Cuca Gamarra, portaveu del grup parlamentari popular del Congrés: «Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ja tenen el seu laboratori d’assajos socials» a les Illes per, després, fer el mateix a tot l’Estat.