—Senyora presidenta, pràcticament enlloc del món estan morint ara mateix per coronavirus tantes persones en relació amb el volum de població com a Eslovàquia. Com és que la pandèmia afecta amb tanta duresa el seu país?
—Encara estem buscant els motius d’aquest trist rècord. En la lluita contra la primera onada vam ser dels millors; però la segona onada ha resultat ser molt més perillosa a tot el món. L’estiu passat vam subestimar aquest perill. Eslovàquia va ser l’únic país del món que va decidir fer tests a tota la població, inclús diverses vegades. Després del test d’antígens, la gent rebia un certificat de negativitat vàlid durant set dies. Això fa que la gent es mogui més, cosa que podria haver acabat provocant més contagis. A més, el nostre sector sanitari no estava preparat per a una crisi com aquesta.
—La vacunació avança lentament a tota la UE. Qui en té la culpa?
—Sense el programa d’adquisició de la UE alguns països pobres no tindrien accés a cap vacuna. Des del nostre punt de vista, per tant, aquest procediment és correcte.
—Sembla que vostès ja no confien en la UE... o, si no, per què el seu govern s’està plantejant comprar la vacuna russa Sputnik V?
—No podem oblidar que Eslovàquia es troba en una situació realment greu. En un cas així és evident que el govern s’ha de plantejar totes les solucions possibles. Ara bé, crec que la vacunació no hauria de començar fins que no disposem de l’autorització de la institució pertinent de la UE.
—Entén que molta gent dubti de les institucions de Brussel·les?
—En el debat públic a Eslovàquia no tenen tant de relleu els errors en l’adquisició de vacunes. El fet que la UE aprovés un fons de reconstrucció per valor de milers de milions d’euros ha tingut una acollida totalment positiva.
—Els països veïns d’Eslovàquia –Polònia, Hongria i Eslovènia– van evolucionant cap a l’autoritarisme cada vegada més. Eslovàquia és l’últim bastió de la democràcia en aquesta àrea?
—Òbviament, estem pendents d’aquesta evolució. Però els populistes de dreta guanyen terreny en molts llocs. Aquest no és un problema de la nostra àrea, sinó una tendència mundial.
—Però a Hongria, Polònia i Eslovènia els populistes de dreta governen, mentre que a Alemanya, Itàlia o Espanya no.
—La meva àrea té una experiència de tot just trenta anys de democràcia, a l’Europa occidental en tenen com a mínim setanta. Jo tenia 16 anys quan va caure el comunisme. Moltes reformes i canvis, sobretot en l’economia, van arribar a una velocitat vertiginosa. La democratització requereix més temps. Jo continuo creient que en tota aquesta àrea hi ha voluntat democràtica. El conflicte no gira fonamentalment entorn de l’ordre en què vivim, sinó més aviat entre posicions liberals i conservadores. Hi ha gent que té la sensació que s’ha de defensar contra uns canvis massa ràpids.
—Però no sembla que hi hagi només un estancament, sinó autèntics retrocessos. Viktor Orbán està desmuntant a Hongria èxits ja aconseguits com l’Estat de dret.
—A mi em sembla que els polítics que, per exemple, limiten la llibertat d’expressió o la llibertat de les universitats no són escollits per això. Per a molts votants és més important la qüestió de la seguretat social o econòmica personal que no pas l’Estat de dret.
—Com ha de tractar la UE els Estats membres que infringeixen el principi de l’imperi de la llei?
—Qui vulgui ser-ne membre ha de complir les normes de la comunitat i n’ha de respectar els valors. Hauria de tenir conseqüències no atenir-se a això. M’alegro que l’any passat s’introduís un mecanisme que ho garanteix. A partir d’ara la UE només transferirà recursos si es compleixen les regles de l’Estat de dret.
—Ara es compleixen exactament tres anys de l’assassinat del periodista d’investigació Ján Kuciak. Des d’aleshores quina evolució s’ha imposat al seu país?
—En aquell moment hi va haver les protestes més multitudinàries de tots els temps. La gent es va alçar contra la corrupció, volien una nova Eslovàquia, una nova cultura política. La pressió del carrer va ser enorme. El govern va haver de dimitir i es van celebrar unes noves eleccions. Va superar-se el clima d’impunitat. El cap de policia i el fiscal general van ser substituïts i es va posar en marxa la reforma del sistema de justícia. L’assassinat va ser una inspiració perquè molta gent es fiqués en política, com és el meu cas. Es van formar nous partits.
—El clam a favor de més democràcia s’ha tornat a esvair?
—En part ha estat satisfet amb les reformes del nou govern. La crisi del coronavirus, però, ha desviat l’atenció de la gent, que ara està centrada en la supervivència. Després de la pandèmia veurem que la pressió per fer reformes és ferma.
Traducció d'Arnau Figueras