El Parlament balear presentarà finalment un recurs d'inconstitucionalitat contra els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per no compensar ni atendre el fet insular, tal i com assegura la Carta Magna que cal fer per part del Govern central. Com es recordarà, en una ocasió anterior no es pogué aprovar per l’absència d’alguns diputats. En efecte, la proposta ja va ser debatuda en el ple del passat 16 de febrer però no fou aprovada perquè a l’hora de la votació faltaven a l’hemicicle tres diputats del bloc favorable al recurs. Els vots en contra de PSIB, Unides Podem i Vox xafà la pretensió.
L’aprovació. Ara, després d'haver obtingut la proposta el suport de majoria absoluta de diputats, el Parlament balear haurà de presentar el recurs d’inconstitucionalitat. Es tracta de quelcom insòlit, perquè el partit que té la presidència del Govern s’hi ha oposat aferrissadament. De fet, des del PSIB-PSOE s’ha críticament durament la iniciativa com a “una mostra d’oportunisme polític” que no fa més que anar contra “els Pressupostos més socials” que s’han aprovat mai.
La proposta fou inicialment presentada per Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI. Però després del primer debat, s’hi varen sumar PP i Ciutadans. Amb aquests suports, si no hi havia novament absències, per força s’havia aprovar la iniciativa. I, en efecte, així va ser. Dimarts passat, la proposta va rebre els 30 vots afirmatius i 29 en contra.
El portaveu del PI, Josep Melià, argumentà que la presentació del recurs és «l'única via possible» perquè la crisi està afectant de ple a la ciutadania de les Illes. Melià negà que el recurs vagi a afectar els pressupostos, a la vacunació o als ERTO i ha lamentat que l'estratègia del PSIB «no hagi funcionat en 40 anys de democràcia per a compensar la insularitat». La diputada de Més per Mallorca Joana Aina Campomar criticà fort ferm l’actitud del Govern de Pedro Sánchez que sempre té bones paraules per a Balears que es converteixen, però, en «lletra morta si no vénen acompanyades del respecte que mereixen els ciutadans de les Illes», i aquest respecte és el que brilla per la seva absència perquè no es veuen actuacions de l’Estat a favor dels interessos illencs. «Si tant ens estimen, per què no s'han recordat de nosaltres en els PGE?», deia Campomar. Al parer del portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, l’aprovació del recurs d’inconstitucionalitat contra el PGE converteix l’acte del Parlament en un dia «històric» perquè una majoria de la Cambra ha posat l'interès de la societat per davant dels interessos de partit. A la vegada, Castells digué que “també és un dia trist” perquè dos partits (PSIB i Unides Podem) han anteposat la disciplina de partit als interessos generals.
Des del PSIB, la portaveu parlamentària, Sílvia Cano, assegurà que els partits que han impulsat el recurs “confonen les prioritats” perquè ataquen sense sentit el PGE que són els “més socials” que mai s’han aprovat. Val a dir que des d’ un altre àmbit institucional, la també socialista Aina Calvo, delegada del Govern central a Balears, ha rebutjat les crítiques sobiranistes per la manca d’inversió de l’Estat a les Illes perquè, segons els seus comptes, no és vera que així passi. Per la seva banda, la diputada d’Unides Podem Esperança Sans, portaveu parlamentària adjunta del seu grup, definí el recurs com “un gegant amb peus de fang”, deixant entendre que fa molt de renou polític però que no té fons i que no prosperarà, i que el que fa és “anar contra els Pressupostos (de l’Estat) més socials de la història”. Com a l’anterior ocasió, el PSIB-PSOE i Unides Podem comptaren amb el suport de Vox que també sumà el seu vot negatiu a la iniciativa.
El bessó del recurs és que la Constitució obliga al Govern central a tenir present el fet insular i que existeix una llei, aprovada per part del Govern de Pedro Sánchez el febrer de 2019, el Règim Especial de Balears (REB), que justament és el canal pel qual s’haurien de fer les inversions extraordinàries per compensar els efectes negatius de la insularitat. Però a la pràctica, segons els impulsors del recurs d’inconstitucionalitat, ni la previsió de la Carta Magna i el REB han servit per res. I, per tant, per això presenten el recurs.
Al capdavall es tracta d’una batalla política que tant el PI com els dos Més –de Mallorca i Menorca- estableixen contra el lideratge de Francina Armengol. Com es recordarà, d’ençà que fou investida la primera vegada (2015), la socialista ha intentat presentar-se com la gran defensora dels interessos illencs davant Madrid –“governi qui governi” a la capital espanyola, solia dir –, que és el que justament li discuteixen els sobiranistes i els autonomistes ja que, al seu entendre, com va dir aquesta setmana el portaveu de Més per Menorca, Castells, a l’hora de la veritat la presidenta actua per raó de partit i no en defensa de Balears.