El turisme s’ha enfonsat per mor de la pandèmia. Sí, però no per tot. A Mèxic el descens de visitants al llarg de l’any passat no va arribar ni al 45%. Una xifra que contrasta amb les de la resta de països, en els quals les caigudes són del 70% —per exemple, és la mitjana a la Unió Europea— o inclús pitjor, com en el cas de regions amb aquest monocultiu econòmic, com Balears on ha baixat un 85%. Com s’explica tant de contrast? Doncs per la senzilla raó que el país ha seguit permetent l’entrada per via aèria de turistes que sobretot hi arriben des dels Estats Units.
No és l’únic estrany cas de turisme en temps de la COVID-19. També n’existeix un altre especialment punyent: el turisme a posta per vacunar-se, amb el cas extrem del paquet d’estada a Abu Dhabi de tres setmanes que inclou el vaccí contra el coronavirus pel mòdic preu de 45.000 euros. Una variació a preu més assequible és el turisme per vacunar-se en països llatinoamericans, on a pesar que els governs ho neguen hi ha mitjans que donen per fet que existeix aquesta oferta de turisme, per molt il·legal que sigui. I encara hi ha una altra variant: algunes importants agències de viatge de països com Índia ofereixen als rics locals paquets d’estada als Estats Units per als pròxims mesos, quan es disposin de prou vacunes, per passar-hi unes setmanes i vaccinar-s’hi.
El cas de Mèxic
Des de la tardor passada, alguns mitjans nord-americans començaren a interessar-se pel flux de visitants cap a Mèxic a pesar del coronavirus. La frontera terrestre entre els dos països estava tancada, excepte pel trànsit justificat. Tanmateix les connexions aèries es mantingueren obertes durant tot el 2020 i permeteren l’entrada a Mèxic de milions d’estatunidencs.
“Estatunidencs a Ciutat de Mèxic: escapar dels confinaments en un altre país”, titulava The New York Times el passat 3 de gener. Segons la informació, a pesar que “els hospitals estan en un punt crític i els casos de coronavirus van en augment, molts estrangers, especialment estatunidencs, s’hi estan mudant” amb la intenció de residir-hi fins que passi la pandèmia. Alguns són jubilats, d’altres són professionals que fan feina a distància des del país del sud, uns tercers son simples turistes... Tota aquesta gent se sentia ofegada pel confinament a les respectives ciutats dels Estats Units. Mèxic resultava un paradís on les restriccions són molt menors que al nord i, les que existeixen, molt laxes. Oficialment el virus tenia, a la tardor, una incidència molt inferior a la que patien els Estats Units i la Unió Europea. I el Govern es mostrava feliç per l’afluència de visitants de l’altra banda de la frontera.
Les xarxes socials mostraren d’ençà de finals de la primavera de 2020 exemples de contents estatunidencs passant-ho la mar de bé a Mèxic. L’efecte crida va ser immediat. Milers i milers de conciutadans volgueren imitar-los encara que fos per passar-hi uns dies o un parell de setmanes de vacances. Fugir dels tancaments i les prohibicions era una temptació massa forta. Les entrades per carretera estaven molt limitades, però per avió únicament es requeria una declaració que no es patia la malaltia i, com a molt, es prenia la temperatura en baixar de l’avió.
Els indrets especialitzats en turisme nord-americà —com Cancún, Los Cabos, Riviera Maya, Puerto Vallarta...— s’ompliren durant tot l’any. “A les discoteques pareix com si no existís el virus”, explicava un jove professional de Nova York al diari referit. Aquest periòdic assegurava que, “segons les xifres oficials, més de mig milió d’estatunidencs arribaren a Mèxic” només “durant el mes de novembre” de 2020. És cert que, des de mitjan desembre, l’alerta roja pel virus s’ha estès per tot Ciutat de Mèxic i s’hi han incrementat les mesures preventives, però res que s’assembli ni per remota aproximació als tancaments d’Europa i Estats Units. Les autoritats, senzillament, demanaren a la població que evités concentracions lúdiques, imposaren una reducció de l’aforament dels restaurants i prohibiren la venda d’alcohol més enllà de les 19 hores. El flux de turistes no s’ha interromput. “Caminar per aquests indrets” com els citats o “pels barris de moda de Ciutat de Mèxic pot” fer la sensació que “l’anglès s’ha convertit en idioma oficial”, diu The New York Times.
La BBC també s’ha referit al fenomen del turisme de masses nord-americà a Mèxic en temps de la pandèmia. El passat 12 de febrer, informava que “el Govern mexicà insisteix que el fet de restringir l’entrada de turistes no tindria un efecte clar per a la reducció del nombre de contagiats. Això, en un país que supera els 170.000 morts”. La ràdio i la televisió públiques britàniques posaven de manifest que, gràcies a aquesta peculiar política del Govern mexicà, el turisme, que “és una de les principals fonts d’ingressos de Mèxic”, ha “pogut sobreviure a la pandèmia millor que en altres països”. En efecte, mentre que la mitjana mundial de caiguda turística ha estat del 75% i a la Unió Europea del 70% durant el 2020, a Mèxic el descens no arribà al 45%. En el diferencial hi ha un canal d’entrada de diners que són imprescindibles per al país. El govern federal clarament ha posat l’economia per davant de la salut pública. Diu la BBC que “segons el mapa de regulacions de viatges per la COVID-19 de l’Associació Internacional de Transport Aeri, Mèxic és un dels pocs països del món qualificats de ‘no restrictius’ juntament amb l’Afganistan o Macedònia del Nord”. Cosa que a l’Organització Mundial de la Salut no li fa cap gràcia: “No som favorables a aquestes mesures” permissives, deia un portaveu al mitjà londinenc. La BBC afegia que “l’Organització Panamericana de Salut alertà el 3 de febrer que els contagis i morts per la COVID-19 a Mèxic estaven augmentant especialment en els estats que tingueren un turisme significatiu” en els últims mesos.
Canadà prohibí els vols a Mèxic a principi d’enguany, com a mínim fins a l’abril. I la nova administració de Joe Biden exigeix des del 26 de gener passat la prova amb resultat negatiu per entrar al país als viatgers procedents de Mèxic. Les dues mesures feren minvar l’afluència de visitants, però així i tot la BBC recollia les dades que maneja l’empresa de paquets turístics Journey Mexico, segons les quals després d’una puntual onada d’anul·lacions, “l’activitat ja s’ha regularitzat”, o sigui que tornaria a estar com estava. Això, segons la Societat Estatunidenca de Viatges, seria degut al fet que s’està creant en el país “la infraestructura per dur a terme els tests” que permetran mantenir el fenomen del turisme massiu cap a Mèxic el pròxims mesos, a pesar de la pandèmia.
Turisme de vacuna
Segons informava la pàgina web d’Hosteltur el passat 25 de gener, un club de viatges especialitzat en turisme de luxe extrem, Knightsbridge Circle —ser-ne soci costa 28.000 euros a l’any i ofereix coses exclusives com, entre d’altres, una visita al Papa, concerts a posta d’estrelles internacionals de la música...—, ha començat a comercialitzar per als seus clients “majors de 65 anys un paquet a Dubai que inclou vol en jet privat, hotel de set estrelles i la inoculació de les vacunes Pfizer o Sinopharm en una clínica privada. Tot per la suma de 55.000 dòlars”, o sigui 45.375 euros. Ara bé, “l’Oficina de Turisme de Dubai ha enviat una nota” als mitjans internacionals en la qual assegura que “tan sols els residents en els Emirats Àrabs Units poden tenir accés a la vacuna”. Tanmateix molts mitjans de comunicació d’arreu del món no es refien gens ni mica i donen per fet que s’està comercialitzant aquest peculiar turisme de vaccí exclusiu per a molt rics.
“La tendència va a més”, asseverava el 29 de gener el periòdic Semana de Colòmbia, en la seva edició web. En efecte, el fenomen del turisme de vacuna s’està estenent. Ja ha arribat a Llatinoamèrica. A Xile, un país amb un ritme de vaccinació que és enveja mundial, s’hi han detectat, segons la revista citada, turistes de luxe que hi van a inocular-se discretament en centres mèdics privats. El Govern del país ho va confirmar implícitament quan anuncià el dia 10 de febrer que “no tindran dret a vacunar-se els estrangers amb visa de turistes ni els que hi estiguin (en el país) de forma irregular”, segons digué el ministre de Relacions Exteriors, Andrés Allamand.
El diari El Universo, d’Equador, informava a principi de mes que el mateix tipus de turisme de vaccins s’està duent a terme a Perú. El Govern ho ha negat amb vehemència, però el canal peruà de televisió Willax TV donà per fet que arriben turistes internacionals d’alt poder adquisitiu que es vacunen en centres privats del país.
Un cas a banda és Cuba, on —seguint el que diu el diari equatorià citat— és el mateix govern comunista el que assegura que està preparant una vacuna que oferirà de forma immediata als turistes que vagin a l’illa els pròxims mesos. “La Soberana (el nom que li han posat al futur vaccí domèstic que la dictadura diu que està en la fase terciària, a punt de ser aprovada) no serà sols per proveir a la població sinó també per vendre-la i oferir-la a visitants a fi de reactivar el turisme, en una iniciativa que a ben segur d’altres destinacions replicaran a mitjà termini”.
Malgrat els desmentiments d’alguns governs, el turisme de vacunes en efecte s’està replicant per tot el món. Una variant és la que s’ha iniciat a l’Índia. L’empresa de viatges Gem Tours & Travel, anuncia des de gener que organitzarà “un nou i emocionant viatge de quatre dies a Nova York des de Mumbai, amb vaccí inclòs”, per uns 1.600 euros. Segons Business Today, revista quinzenal índia especialitzada en negocis, la pràctica s’està estenent i cita un dels principals majoristes locals de viatges, Zenith Holidays, que també ofereix futurs viatges als Estats Units amb vacuna inclosa. L’Associació d’Operadors Turístics de l’Índia ha fet públic el seu estupor i indignació per la proliferació d’aquest tipus de turisme. Però els anuncis per l’estil segueixen multiplicant-se, sense que se sàpiga qui i com oferirà les vacunes en els Estats Units.