Un cantant davant el full en blanc sobre el qual estamparà la lletra del seu pròxim tema, o qualsevol ciutadà escrivint un comentari a una xarxa social, pot resultar potencialment tan perillós com un terrorista amb una arma a la mà. Això se’n deriva, si més no, de les últimes actuacions de la justícia espanyola en relació a la llibertat d’expressió. Les imatges d’artistes de tota mena i de persones a títol individual condemnades per allò que han dit o escrit s’han convertit en habituals.
Això també és #MarcaEspaña. Només cal consultar l’informe The State of Artistic Freedom 2020, en què apareixen reflectits els casos corresponents a l’any anterior. En 2019, l’Estat espanyol va encapçalar aquest rànquing elaborat per Freemuse, una organització internacional independent que defensa la llibertat d’expressió artística i la diversitat cultural, reconeguda per l’ONU i la UNESCO.
En efecte, durant el 2019, Espanya va liderar la classificació de persones —14— amb casos judicials oberts que podien acabar en el seu empresonament. Als següents llocs de la llista figuraven l’Iran (13), Turquia (9), Birmània (8), Egipte (6), la Xina (5) i Rússia (4). A la resta d’Europa, tan sols hi havia dos casos homologables al Regne Unit i un a França. La majoria de vegades es tracta d’expressions musicals, però també n’hi ha de literàries, teatrals, cinematogràfiques o relacionades amb les arts visuals o la dansa.
La gota que ha fet vessar la paciència de molts és l’empresonament del raper català Pablo Hasél, qui la nit de dimarts a dimecres de la setmana passada era detingut pels Mossos d’Esquadra a les dependències de la Universitat de Lleida. Els agents tenien l’ordre judicial de traslladar-lo a la presó de Ponent, on havia d’haver-se presentat abans de les 20 hores de dimarts per complir una pena de nou mesos de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona.
El cas de Hasél
L’historial del cantant lleidatà amb la justícia ve de lluny. Hi arrossega dues sentències per delictes d’agressió —una de sis mesos de presó i una altra de dos anys i sis mesos— que encara no són fermes i una tercera de dos anys i mig de presó —tampoc no és ferma encara— per amenaces.
L’any 2014, però, sí que fou condemnat —en sentència ferma— a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme, per bé que l’absència d’antecedents i el fet que la pena no superara els dos anys —la frontera estipulada per la legislació a fi de procedir o no a la reclusió del condemnat— van deixar-lo en llibertat.
La sentència que ara l’ha dut a presó és triple: 9 mesos i un dia per enaltiment del terrorisme, 12 mesos de multa per injúries i calúmnies a la Corona i 15 mesos més per injúries a les institucions de l’Estat. Com que ara sí que tenia antecedents, hi comptava com a reincidència.
La condemna del Suprem que l’ha dut a presó va incloure dos vots particulars dels cinc magistrats de la sala que van dictaminar sobre l’assumpte. Tots dos consideraven que les expressions contra la família reial o a favor d’ETA i els GRAPO formaven part de la llibertat d’expressió i no comportaven un risc real per a les persones assenyalades.
Quan Hasél fou detingut per primera vegada —pel delicte de dos anys i mig de presó encara no resolt pel Suprem— la policia escorcollà sa casa i s’ endgué material que hi guardava. Era l’any 2011.
“Estic segur que a la presó se m’impedirà fer cançons, és el motiu pel qual seré empresonat”, comentava Hasél el 8 de febrer en una entrevista a l’edició digital d’EL TEMPS, “el que sí que faré, en la mesura del possible, serà escriure poemes, tal com ja faig estant en llibertat”.
Al marge de la lírica, als tuits que l’han dut a presó es refereix a la monarquia espanyola com a “banda criminal” i al rei com a “mafiós”, rebateja la policia espanyola com “policia nazi-onal” i els etziba un “mercenaris de merda”, entre més qualificatius. De les lletres que encara estan pendents de sentència ferma, se’n destaca una en què desitja la mort en atemptat terrorista de Patxi López a la seua etapa com a lehendakari i sol·licita la “pena de mort” per les “infantes patètiques”, amb lloances repetides a ETA i els GRAPO.
Un precedent molt perillós
En tot cas, el salt qualitatiu que significa el seu empresonament estableix un precedent perillosíssim per la llibertat d’expressió. Així ho pensen diversos experts en la matèria consultats per EL TEMPS.
Laura Medina forma part de l’equip tècnic —al departament de Dret a la Protesta— del col·lectiu català Irídia, que treballa per promoure i defensar els drets humans, especialment els civils i polítics. N’està convençuda que els delictes aplicats a Hasél i d’altres “no haurien d’estar al codi penal”. Li sembla “molt greu” que hi siguen perquè “atempten contra drets molts bàsics de les persones, com ara la llibertat d’expressió o la llibertat artística”.
Al seu parer, el problema no se cenyeix a la legislació, sinó “a la interpretació restricitiva i repressiva que se’n fa”. En aquest sentit, Medina opina que “la simple obertura d’aquestes causes ja suposa una condemna per l’artista, que pateix un impacte i un desgast emocional important”. En el cas de les lletres de Hasél, Medina és taxativa: “Ens agradaran més o menys, però té el dret de dir-ho, tal com ja ha conclòs, en referència a uns altres creadors, el Tribunal Europeu dels Drets Humans”.
No seria la primera vegada, en efecte, que l’alt tribunal europeu llança per terra una sentència espanyola. La crema d’una imatge gegant del rei Joan Carles a Girona en 2007 acabà amb una condemna del TEDH a l’Estat espanyol per la seua “ingerència desproporcionada a la llibertat d’expressió”. Els dos acusats d’aquells fets foren condemnats a dos anys de presó.
“Val la pena intentar-ho de nou”, subratlla la portaveu d’Irídia, “es tracta d’un tribunal garantista i hi ha jurisprudència prèvia que avala una possible condemna a l’Estat”. Aquests dies, a més, la seua associació ha reclamat a totes les forces polítiques que, així que comence la nova legislatura, el Parlament català aprove la creació d’una comissió parlamentària que permeta extremar els mecanismes de control als Mossos d’Esquadra i els obligue a un retiment de comptes periòdic davant la ciutadania.
“La gent ha de saber com es forma la policia, en quines situacions fa servir les armes, a quines parts del cos poden llançar boles de foam i a quines no”, enumera Medina, “la regulació, ara com ara, no és gens clara”. Ella recorda que “el Defensor del Poble i el Síndic de Greuges ja s’han manifestat en contra de l’ús que se’n fa, d’algunes armes”. Els esdeveniments dels darrers dies a Barcelona i València, amb motiu de les protestes contra l’empresonament de Hasél, han tornat a posar al centre del focus l’actuació policíaca.
Carme Herranz exerceix com a advocada del Col·lectiu Ronda. Ja fa 25 anys, des que va llicenciar-se en Dret, que forma part d’aquesta cooperativa. “Quan jo començava en la professió, la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la llibertat d’expressió era molt més progressita que no ara”, afirma. “Els tribunals espanyols han perdut la vergonya i actuen desacomplexadament i obvien, si cal, la doctrina europea.”
I com a mostra, un botó. El sindicalista gallec Pablo Fragoso, que l’any 2014 va dir que volia “botar-li foc a la puta bandera” en una manifestació laboral celebrada en les immediacions de l’Arsenal Militar del Ferrol, fou condemnat per ultratge a la bandera. Els sis magistrats del Constitucional, després d’un debat aferrissat, van denegar-li el recurs d’empara. “Els magistrats conservadors, els advocats cristians de l’òrbita de Vox i fins i tot la Fiscalia, en alguns casos, estan molt embravits”, opina Herranz.
“Els atacs a mitjans com Mongolia o la persecució d’obres de teatre com la de Willy Toledo per raons religioses evidencia que la part més retrògrada de la societat actua sense embuts”, continua Herranz. “Ataquen la cultura i el periodisme, els pilars de qualsevol societat moderna i avançada”, remata, “és com si ens obliguessin a canviar el nostre sentit de l’humor, a dir-nos com hem de divertir-nos”.
“És ara o mai, hi ha la majoria al Congrés per derogar els delictes relacionats amb la Corona, les institucions de l’Estat o els sentiments religiosos”, emfasitza Herranz. “Com pot ser que la Fiscalia investigui un delicte d’odi a un acte de Vox a Cornellà perquè uns antifeixistes s’hi van manifestar en contra? Els advocats de Vox hi al·leguen ‘odi contra els grups que defensen la unitat d’Espanta’!”.
“No és només la norma, sinó com se n’interpreta. A Alemanya hi ha delictes homologables desactivats de facto, cap tribunal no els aplica”, puntualitza. Siga com siga, Carme Herranz no les té totes, d’una resolució condemnatòria a l’Estat de part del TEDH: “No, no me’n refio, els estats cada vegada estan enviant-hi els magistrats que entenen la llibertat d’una manera més estreta”, avisa, “cada cop admeten a tràmit menys casos”
Joan Barata, no obstant, és més optimista. Jurista especialitzat en la matèria, investigador de la Universitat d’Stanford, és membre de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Expressió. “N’hem elevat el nostre malestar”, explica, “les imatges de Hasél camí de la presó han sortit a la BBC, la CNN i molts diaris europeus, la pena imposada és injustificable”.
Segons ell, la doctrina del TEDH especifica que “la política està sotmesa a l’escrutini públic i, per tant, ha d’acceptar la crítica”. “La incitació al terrorisme de Hasél no va acompanyada d’un risc constatable de provocar un acte terrorista, no té sentit que el duguen a la presó quan ETA i els GRAPO ja estan dissolts”.
Barata veu “molt difícil” que tots els estats de la UE consensuen uns delictes idèntics quant als drets fonamentals, però demana que, si més no, “respecten els criteris fixats pel TEDH”, cosa que “ens estalviaria el 90% o el 95% dels casos relacionats amb la llibertat d’expressió”.
“Hi ha una tendència generalitzada dels estats de la Unió a vigilar de prop les xarxes socials, els governs cada cop són més intervencionistes”, lamenta Barata. “A França, una part de la llei sobre discursos d’odi ha estat declarada anticonstitucional pel Tribunal Constitucional”.
Barata considera “urgent” derogar alguns delictes i redactar de manera “menys ambígua” d’altres. “Com pot ser que les forces de seguretat siguen un ‘col·lectiu vulnerable’ a l’hora d’aplicar la llei?”. Tanmateix, no hi està gaire esperançat: “Serà complicat que el PSOE i Podem s’hi posen d’acord, tenen posicions discrepants i s’anul·laran mútuament”. •
Alguns antecedents ben sonats
Pablo Hasél ha acabat entrant a la presó per les lletres de les seues cançons, però uns altres artistes ja van estar a punt de fer-ho. A més, persones a títol individual han estat condemnades per la redacció de tuits que es consideraven un enaltiment del terrorisme. Aquests en són alguns exemples.
Valtònyc. Un altre raper com Hasèl, el mallorquí Jose Miquel Arenas, Valtònyc, s’enfronta a tres anys i mig de presó per la comissió de diversos delictes amb les lletres de les seues cançons: enaltiment del terrorisme, humiliació de les víctimes, injúries a la Corona i amenaces. “Pablo Hasél és el raper que m’ha marcat més”, va afirmar l maig de 2017, en una entrevista en el número 1.716 d’EL TEMPS. Tot just un any després, el 23 de maig de 2018, va marxar a Bèlgica per tal d’evitar la seua entrada en presó, que ja era imminent. Hi continua allà.
César Strawberry. El Tribunal Suprem espanyol va condemnar l’any 2017 el cantant del grup de rap Def con Dos, César Strawberry, a un any de presó i sis anys d’inhabilitació per sis tuits publicats sobre els GRAPO i l’expresident del Govern franquista Luis Carrero Blanco, mort en un atemptat d’ETA. “El fascismo sin complejos de Aguirre me hace añorar hasta a los GRAPO”, va escriure en un d’ells. El Tribunal Constitucional, però, va dictaminar en 2020 que la condemna en qüestió vulnerava la seua llibertat d’expressió i va optar per deixar sense efecte la sentència.
La Insurgencia. Una altra de rapers. Els 12 integrants del grup La Insurgencia van ser condemnats, l’any 2017, a dos anys i un dia de presó per enaltiment dels GRAPO, entre més. “Manda cojones que los Borbones aún no hayan sido sometidos a explosiones” i “hacen falta guillotinas para los cerdos de los dirigentes de la policía”, deien en alguna de les seues cançons. La condemna, recorreguda, encara no és ferma.
Cassandra. Ni tan sols artista, sinó únicament tuitera, la jove Cassandra Vera també va fer diverses bromes l’any 2016 amb Carrero Blanco com a objectiu. És la principal exponent de les operacions aranya en què la policia espanyola busca tuits compromesos de persones anònimes i després les denuncia al·legant enaltiment del terrorisme. En el seu cas, van esperar fins que complira 18 anys. L’any 2017 va ser sentenciada a un any de presó i set d’inhabilitació, però la seua condemna quedaria finalment anul·lada l’any següent.
Títeres desde abajo. El govern municipal de Manuela Carmena acabava d’estrenar-se a l’Ajuntament de Madrid i aquests dos titellaires participaven a un espectacle públic. Hi representaven l’obra infantil “La bruja y don Cristóbal” durant les carnestoltes. Van passar cinc dies a la presó per enaltiment del terrorisme ja que, en un moment de l’obra, mostraven un cartell amb el lema “Gora Alka-ETA”. La Fiscalia, que en primera instància els havia acusat, va decidir retirar aquesta acusació en comprovar la contestació que va generar aquella decisió.