Aquesta setmana hem sabut que la cadena nord-americana NBC eliminarà el seu bloc de comèdies dels dijous. És una notícia que ha passat desapercebuda, però no és menor en el món de les sèries. El bloc de comèdies dels dijous a l’NBC és tota una institució de la televisió nord-americana que durant els anys 80 i 90 va garantir el lideratge de la cadena cada setmana, amb sitcoms tan conegudes com Cheers, Frasier, Seinfeld o Friends. Amb l’arribada del nou mil·leni, la competidora CBS va prendre el relleu, amb encerts com The Big Bang Theory o How I Met Your Mother, que miraven milions d’espectadors. Però des del final d’aquestes dues sèries les xifres d’audiència de les sitcoms han caigut. A la temporada 2015-16 l’NBC va suprimir el seu bloc de comèdies dels dijous (per primer cop en dècades) per repensar-lo i rellançar-lo un any més tard. Durant aquell any, la cadena va programar drames i va tenir xifres d’audiència molt millors. Però malgrat tot, va recuperar el bloc històric de sitcoms dels dijous. Els resultats no van acompanyar i que ara decideixin eliminar-lo sembla el reconeixement d’una derrota. No només de l’NBC, si no de les sitcoms en el seu conjunt.
Un gènere que havia estat imprescindible ara ha esdevingut irrellevant. Cada any s’han estrenat desenes de sitcoms que han durat només una temporada. Inclús les que s’han mantingut ho han fet amb xifres molt inferiors a les de fa uns anys. Un bon exemple és Mom, a la CBS, que justament també aquesta setmana s’ha anunciat que arribaria al seu final després de perdre audiència de forma gradual. Paradoxalment, això es produeix mentre les plataformes s’han disputat a cop de talonari els drets de les sitcoms més populars dels 80 i els 90. Netflix va pagar 100 milions de dòlars per retenir Friends un any més. Després, se la va quedar HBO, ja que Warner va pagar 425 milions de dòlars per cinc anys de la sèrie. Encara va pagar més per The Big Bang Theory, per la que va arribar a 600 milions de dòlars. Mentrestant, Netflix invertia 500 milions de dòlars en obtenir Seinfeld. Amb aquestes xifres és evident que aquestes sitcoms són un actiu que genera molts beneficis a les plataformes: es consumeixen constantment i són un fons de catàleg molt apreciats pels espectadors. En un món on prima bàsicament la novetat, el temps sembla que no passa factura a la popularitat d’aquestes sèries.
Però mentre aquestes sitcoms gaudeixen de molt bona salut, no hi ha manera que hi hagi una sitcom nova que tingui un nivell de popularitat mínimament semblant. Quan es tracta d’una sèrie nova, el gènere és percebut com a anticuat (particularment a causa d’aspectes com les rialles de l'audiència present en la filmació) i li costa molt interessar al públic. Els mateixos aspectes no sembla que siguin un problema per les sitcoms més estimades. Potser perquè l'efectivitat que tenen posant de bon humor pesa més que els elements que les fan caduques. I és que la qualitat de les noves sitcoms és molt lluny del nivell de les de fa dècades. Un bon exemple és En los boxes, que Netflix ha estrenat fa poc i que és una sitcom de manual: ambientada en un lloc de treball, amb personatges amb actituds oposades per generar humor, secundaris estereotípics com el guapo ximplet, etc. Malgrat tot, es queda en un sucedani sense vida. Les bromes sonen esmorteïdes, mecàniques. És com si el gènere, o els qui el fan, tant darrera com davant de la càmera, estiguessin cansats de si mateixos i fossin conscients que tenen un peu a la tomba. I si no hi ha sitcoms noves que tinguin èxit, és igual que les clàssiques siguin populars: el gènere està tocat de mort.
En los boxes
Creador: Jeff Lowell
Repartiment: Kevin James, Jillian Mueller, Sarah Stiles
Temporades: 1
Plataforma: Netflix