Aquest passat dimarts 16 de febrer, el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona va prorrogar per sisena vegada el secret de les actuacions del cas BarçaGate. La jutgessa Alejandra Gil necessita més temps per analitzar tota la documentació aportada pel club i recollida pels Mossos d’Esquadra i considera que, a dia d’avui, encara s’han de realitzar diverses declaracions testificals sense la presència dels advocats de cada part i sense que aparegui cap informació a la premsa per tal d’evitar condicionar tant els testimonis com els investigats.
El BarçaGate està judicialitzat des que la plataforma de socis Dignitat Blaugrana diposités un escrit al Jutjat el passat 21 d’abril, deu dies després que sis membres de la junta directiva del Barça presentessin la seva dimissió i assenyalessin l’escàndol destapat pel programa ‘Què t’hi Jugues’ de SER Catalunya com la principal raó per renunciar als seus càrrecs directius. Però, posem-hi context: què és el BarçaGate?
Alguns prefereixen anomenar-lo BartoGate o, simplement, l’escàndol de les xarxes socials. Des de finals del 2017, el Barça tenia contractat un conglomerat d’empreses que es dedicaven a generar estats d’opinió a través de perfils a Facebook i Twitter propietat d’aquest grup empresarial, uns estats que anaven dirigits a defensar la gestió de la junta directiva presidida per Josep Maria Barotmeu i a difamar i erosionar la figura d’altres membres de l’entorn blaugrana com exjugadors, exdirectius, opositors, empresaris, polítics i, fins i tot, algun membre en actiu de la plantilla del primer equip de futbol, com Gerard Piqué, qui ha reconegut recentment que la seva relació amb el president no era del tot bona.
A més, aquest cas ha acabat a la justícia també pel modus operandi emprat per tal que els pagaments passessin inadvertits. Els responsables de la campanya, principalment la mà dreta de Bartomeu –Jaume Masferrer–, però també el director general Òscar Grau i el cap dels serveis jurídics Román Gómez Ponti, van fraccionar el pagament d’un milió d’euros anual en diversos contractes inferiors a 200.000 euros, una xifra que va evitar els mecanismes interns de control, com les comissions d’adjudicacions, el departaments de contractacions i la mateixa junta directiva, que té l’obligació d’aprovar operacions superiors al milió.
La revelació d’aquest escàndol ara fa un any, justament el 17 de febrer del 2020, va provocar un sisme de dimensions extraordinàries a les oficines del Barça. Diversos directius van demanar la convocatòria d’eleccions anticipades i la contractació d’una auditoria externa per esclarir els fets, però a la vegada que Bartomeu es feia el fort i es negava a avançar els comicis previstos pel juny del 2021, els fonaments del club anaven caient i el president s’anava debilitant. Diversos directius li van perdre la confiança, alguns executius van decidir desmarcar-se de tot plegat i, fins i tot, el president veia com el poc respecte que els futbolistes li guardaven s’anava descomponent. Tot plegat va fer que el soci i l’aficionat blaugrana s’afartés de la gestió general del club, que venia de les desfetes de Roma i Liverpool, i optés per fer visible la seva repulsa.
Bartomeu encara va tenir la fortuna, entre la misèria econòmica que ha comportat la Covid-19 pel Barça, que el Camp Nou no ha tingut públic des del 15 de març i que, d’aquesta manera, va poder aguantar sense protestes fins el dia de la seva dimissió. Entre l’esclat de l’escàndol i el confinament domiciliari per l’expansió de la pandèmia, el president blaugrana va veure com els espectadors li demanaven la dimissió immediata i li dedicaven dues eixordadores xiulades acompanyades d’una mocadorada. No sabrem mai què hagués passat amb un Camp Nou ple, però amb les dimissions de sis directius el mes d’abril, l’equip fent fallida en totes les competicions –ridícul inclòs a la Champions League davant el Bayern de Munic–, un vot de censura suportat per gairebé 20.000 socis i les crítiques sense filtre de Leo Messi i Gerard Piqué, la reputació de Josep Maria Bartomeu va quedar totalment desgastada internament i externa. “És una barbaritat que el club s’hagi gastat diners en criticar-nos”, va dir Piqué a La Vanguardia cinc dies abans que la junta plegués. Ni el mateix Govern català va voler salvar el president del Barça ajornant la celebració del vot de censura –tal i com demanava el club– a la vegada que demanava l’aplicació de l’Estat d’Alarma per la mala situació sanitària.
El BarçaGate va ser l’inici del declivi de Bartomeu, que va marxar del Barça davant el malestar de bona part del seu entorn. Ni jugadors, ni executius tret dels seus fidels, ni socis, ni polítics li van estendre la mà. Un mal final per a una directiva que, ara fa un any, va llançar per la borda la seva honorabilitat.