L’excavació que s’està realitzant a la fossa comuna del cementiri de Porreres (Mallorca) ha localitzat indumentàries d'abric que coincideixen amb les que probablement portaven les persones tancades als centres de detenció de demòcrates durant la Guerra Civil i que foren tretes per assassinar-les en aquest indret entre el gener i febrer de 1937. Així ho ha manifestat la direcció autonòmica de Memòria Democràtica del Govern balear.
Fossa de Porreres. Es tracta de la primera comprovació material que la fossa de Porreres podria donar un bon resultat, en el sentit que s’hi localitzaran –tal i com els historiadors pensaven- un bon grapat d’assassinats en aquelles dates. Es pensa que entre les persones tretes i assassinades –afusellades amb l’esquena contra la paret de l'edifici d'un oratori- s’hi troben Aurora Picornell i les seves companyes anomenades les “roges del Molinar”. Eren un grup de dones que vivien al barri del Molinar de Palma, on es feren conegudes pel seu compromís social i polític comunista: Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina González Rodríguez. A Picornell se l’ha considerada com la Pasionària de Mallorca. Fou una de les principals dirigents del Partit Comunista d’Espanya i va ser companya sentimental d’un important agent del comunisme internacional, conegut durant els anys trenta a Espanya com a Heriberto Quiñones –que també acabà afusellat- encara que el seu vertader nom es desconeix.
Picornell va ser detinguda el 19 de juliol de 1936 per les forces franquistes. Igual que la resta de les “roges del Molinar” –que van ser capturades en aquells inicials dies de l’aixecament feixista que triomfà a Mallorca- fou tancada a la presó provincial, situada a Palma, anomenada dels Caputxins, i més tard, el novembre del mateix anys, traslladada a la de Can Salas. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta amb les altres companyes, obligades a pujar a un camió –amb d’altres persones- que les portà a Porreres. Una vegada que hi arribaren, van ser obligades a posar-se d’esquena contra la paret de l’edifici anomenat l’oratori de la Creu i allà, il.luminades pels fars dels camió, van ser assassinades mitjançant afusellament. Com la resta dels cossos dels que mataven els falangistes en aquest indret, els seus cossos van ser a la fossa comuna oberta en el cementiri del poble. Que és allà on s’està intentant recuperar les seves restes.
L’equip que avança lentament en l’excavació ha descobert els ossos corresponents a dotze individus, acompanyats d’objectes diversos que indiquen que en efecte podrien ser els assassinats per part dels feixistes que es buscaven. Per exemple, s’ha recuperat roba d’abric que pareix pròpia de l’època i, entre d’altres coses, una caixeta de pastilles per a la tossina –una igual ja es va recuperar en una altra fossa excavada el 2016 -, típica en aquells temps per a l’hivern. Segons ha informat el Govern balear, a partir del dijous d’aquesta mateixa setmana s’han iniciat les tasques de laboratori per analitzar tants els ossos com tots els objectes trobat per determinar la identitat de la dotzena de persones que són les primeres que s’han pogut extreure de la fossa comuna de Porreres.
Llambordins del record. Per una altra banda, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, presentà aquesta setmana els nous 97 llambordins que s’instal.laran als carrers de diverses localitats de les Illes com a record i homenatge a les víctimes fel feixisme espanyol i del nazisme alemany. En el cas de Palma la iniciativa la posà en marxa el que fou regidor de Cultura de l’ajuntament durant l'anterior mandat, Llorenç Carrio –ara responsable d’Educació-, en una adaptació del projecte alemany 'Stolpersteine', que ret homenatge a víctimes de l'horror nazi. Segons explicà Jesús Jurado, els llambordins tenen l’objectiu de «lluitar contra l'oblit»: dels 97, 54 són daurats i contenen els noms de víctimes del nazisme que vivien a les Balears, mentre que els 43 restants són platejats i recullen informació sobre víctimes del franquisme. S'instaran a diverses localitats de cada illa.
Cada llambordí porta el nom de la persona, les dates de naixement i del seu assassinat, l’ocupació que tenia –si es coneix - i se situa just on vivia o bé on va fer feina. En roda de premsa, Jurado destacà que aquests nous llambordins reten homenatge a 20 dones, d'entre les quals destaquen Pilar Sánchez, Margalida Jaume, Gabriela Grimalt i Magdalena Bassa, entre altres. El secretari autonòmic de Memòria Democràtica remarcà, així mateix, que aquestes llambordes són un homenatge a les vida d'aquestes persones i no a la seva mort, per això es col.loquen en els llocs en els quals van viure, van treballar o en els que van passar gran part de la seva vida.