'Prison Break' ressuscitada

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Michael Scofield ha tornat i la primera pregunta que es fa tothom és com. No és fer un gran spoiler a aquestes alçades explicar el final de Prison Break (acabant l’any 2009, hem de suposar que els interessats a veure-la han tingut temps de sobres per fer-ho) i recordar els desmemoriats que l’última cosa que vam veure del personatge fou la seva tomba. Però Prison Break ha ressuscitat, literalment, amb una nova temporada que es pot veure a Fox i on Scofield és viu. El com és la primera qüestió, però això no vol dir que sigui una pregunta rellevant. Prison Break mai fou una sèrie gaire versemblant: de fet, tingué èxit com una ficció amb girs impossibles que va sorprendre l’audiència precisament per la bogeria d’algunes situacions. Cal recordar que, en el seu moment, fou capaç d’ensenyar-nos el cap decapitat d’un personatge, la doctora Tancredi, a la tercera temporada, i després desvelar que era viva, com si res.

A partir d’aquí, que Scofield sigui viu no és res que no sigui factible dins la lògica de la sèrie, i la clau de la nova temporada és justament explicar a l’audiència els motius d’aquesta falsa mort i qui hi ha al darrere. En realitat, la pregunta rellevant és per què s’ha volgut recuperar Prison Break. És un fet força acceptat que, passada la primera temporada (que va ser molt hàbil combinant diverses trames, creant moments d’impacte i construint cliffhangers efectius), la sèrie perdé el rumb i se simplificà fins a nivells en què era força llastimós seguir-la. A la quarta temporada no fou incapaç d’assolir el principi bàsic que feia que valgués veure una sèrie d’aquest tipus: entretenir. Així, doncs, per què donar-li ara una cinquena temporada? La resposta no es troba tant en la sèrie mateixa com en la crisi d’identitat que viu actualment Fox. La cadena, que ha complert recentment 30 anys, fou una marca associada a l’audiència jove, però fa temps que ha perdut aquest públic, ara més afí a cadenes com The CW o serveis com Netflix.

Aquesta desorientació explica la recuperació d’èxits recents per intentar aparèixer en algun titular en aquesta època complicada de l’anomenada Peak TV. Prison Break se suma als retorns de 24 i Expedient X. Cap de les tres resurreccions ha aconseguit estar a l’altura de les ficcions originals, però la popularitat de les respectives marques ha fet que s’hagin exportat a canals d’arreu del món. La diferència de Prison Break és que s’ha traït la fórmula original introduint una trama relacionada amb terroristes d’ISIS. Aquest és el problema més gran de la nova etapa. El tema li va gran i no encaixa amb la seua vocació de ficció escapista. Fer tornar a Scofield d’entre els morts no calia, però intentar donar transcendència a una sèrie que mai n’havia tingut era rotundament innecessari.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.