La primera a posicionar-se era l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Actualment en tercer grau penitenciari després de ser condemnada pels fets de la tardor de 2017, Bassa assegurava a Catalunya Ràdio que calia prioritzar la formació d’un govern que reflectira el 3 d’octubre del 2017, obrint la porta a entrar-hi a Junts per Catalunya, CUP i Comuns. «Cal que el futur executiu sigui més ampli. No podem repetir. Hi ha moltes disputes i desavinences».
El líder dels republicans al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, anava molt més enllà. «Cal que les esquerres predominin el Govern català d’una vegada per totes», advertia, tot després d’assegurar que era el torn d’ERC perquè, com a guanyadora de les eleccions dins del bloc independentista, «n’assumeixi el lideratge». Tot sense oblidar-se de dedicar un retret a Junts per Catalunya: «Que deixin de marcar el ritme els qui havien guanyat tant que pensaven que el país no era seu».
El cert és que, amb els resultats a la taula, des d’Esquerra Republicana s’està fent un esforç per aconseguir formar un executiu de «front ampli», tal com defensaven en campanya electoral. I tot malgrat que cadascuna de les formacions interpel·lades, Junts per Catalunya, CUP i Comuns, ho han rebutjat fins ara. I en algunes ocasions, de manera bastant contundent.
Amb aquest propòsit, Esquerra Republicana ha establert durant el migdia d’aquest dimecres els primers contactes amb la CUP. Ha sigut una reunió prèvia que tindrà continuïtat durant els propers dies. Els dos partits han tret sengles comunicats en què definien la trobada com un moment per «obrir vies de la negociació» i «prendre la temperatura a les relacions dels dos partits», així com per «establir les primeres bases de la futura negociació», segons ERC.
Pel seu compte, la CUP s’ha compromès amb la transparència, però ha deixat clar que respectarà «els tempos» determinats per l’organització i les sensibilitats que formen la candidatura. Els equips de la trobada estan conformats per Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Sergi Sabrià i Laura Vilagrà, en el cas d’ERC; i pel que fa als anticapitalistes, estan representants per Carles Riera, Eulàlia Reguant, Pau Juvilà i Xavier Pellicer.
Una de les parts que integren la CUP, però, ja s’ha mostrat contrària a la possibilitat de formar un Govern amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Es tracta d’Endavant, que representa una part ben nombrosa de les que formen la CUP, que aposta per utilitzar la força dels nou diputats cupaires des de l’oposició, tal com han vingut fent durant les legislatures anteriors, en què la CUP ha estat decisiva per desencallar la investidura. La CUP tornarà a ser determinant, de fet, en aquest sentit.
Endavant es nega a «formar part de cap govern autonomista» o de ser «la crossa per a les retallades i privatitzacions». Tampoc està disposat a «avalar la idea que l’autodeterminació l’aconseguirem a través d’un procés de negociació amb l’Estat», i volen utilitzar «amb intel·ligència» el paper dels nou diputats de la formació anticapitalista. Endavant es mostra partidària d’establir uns mínims condicionants, com ara la retirada de la Generalitat de les acusacions particulars en les causes contra activistes encausats pels incidents produïts en manifestacions com ara les que es van celebrar en el marc de la sentència del Tribunal Suprem. Endavant, en definitiva, vol que la CUP siga «l’alternativa popular i rupturista i no la crossa d’un govern autonòmic que no resoldrà les necessitats bàsiques de les classes populars» que «no podrà avançar en l’autodeterminació fins que no accepti que la revolució política que suposa la ruptura amb l’Estat implica forçosament canvis socials profunds».
Pel seu compte, altra de les formacions que integren la CUP, Poble Lliure, aposta per permetre la formació d’un nou Govern català si aquest es compromet a aplicar «un pla de xoc contra la crisi, la precarietat, l’atur» i un altre pla «de desconnexió amb l’Estat que culmini amb un referèndum per al 2025, la lluita per l’amnistia i la fi de la repressió», aixó com «la reconstrucció nacional dels Països Catalans».
La CUP celebrarà un consell polític el 27 de febrer en què haurà de discutir sobre totes aquestes qüestions. Una vegada més, la formació d’un Govern independentista dependrà de la CUP. I una vegada més, la CUP no ho posarà fàcil. La gran particularitat, si més no fins ara, és que els anticapitalistes han sigut contactats abans que un dels partits majoritaris de l’independentisme, Junts per Catalunya, que fins ara ha ostentat la presidència de la Generalitat.