La premsa internacional recull la detenció de Pablo Hasél i se'n fa ressò de la polèmica política que acompanya aquest cas, en el sentit que l'escàndol podria haver tingut com a conseqüència la futura reforma del codi penal perquè els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió no siguin castigats per la vida penal.
A l’estat francés el diari bretó Le Télégramme titulava aquest dimarts: “Espanya: operació policial per arrestar un raper condemnat per tuits”. Explicava la noticia que “el dimarts al matí es duia a terme una operació policial a Espanya per arrestar Pablo Hasél, un raper condemnat a presó per tuits que atacaven la monarquia i la policia. El raper, Pablo Hasel, es va atrinxerar dilluns a la Universitat de Lleida. a Catalunya, amb desenes de seguidors en un intent d'evitar una controvertida detenció a Espanya”. Cita el diari fonts dels Mossos d’Esquadra que explicaren que “Vam entrar a la universitat i vam iniciar l'operació per fer complir la decisió judicial" sobre la seva detenció, operació que “es va iniciar a les 6.30 h (5.30 h GMT) per agents (...) que van treure els partidaris de Pablo Hasél un per un, tancats amb ell a la universitat”. La font policial explicà a l’Agència France Press (AFP), segons recull el mitjà referit, que "hi ha algunes barricades que s'han preparat" per evitar l'accés de la policia , “però no s'han produït incidents greus”. Explicà el diari bretó que “aquest raper tenia fins divendres al vespre per ingressar voluntàriament a la presó i començar a complir allà la seva condemna de nou mesos per tuits en què descrivia en particular els cossos policials espanyols com a 'mercenaris de merda', els acusava de tortures i assassinats i també atacava la monarquia . 'Hauran de venir a segrestar-me i això també servirà per retratar l'Estat en la seva veritable cara, la d'una falsa democràcia', va dir divendres a l'AFP per telèfon”. Es fa ressò el diari, seguint les notes de l’agència France Press, de les “diverses protestes, a vegades tenses, en suport del raper que han tingut lloc les darreres setmanes a Madrid i Barcelona, mentre que més de 200 personalitats del món cultural de parla hispana, inclòs el director Pedro Almodóvar i l’actor Javier Bardem, han signat una plataforma a la seva favor”. També exposa la vessant política de l’assumpte: “l’afer s’ha convertit en una autèntica espina per al govern d’esquerra i, sobretot, per al seu partit principal, el Partit Socialista”. L’executiu espanyol, segueix contant, ha anunciat una futura reforma legal perquè “el excessos verbals comesos en contextos artístics, culturals o intel·lectuals no caiguin sota la legislació penal i deixin de ser castigats amb penes de presó”.
L’agència nord-americana Associated Press (AP) ha servit també la notícia als seus abonats. Entre d’altres se n’han fet ressò The Washington Post, US Newss, Belfast Telegraph... L’AP explica el fenomen que s’ha produït en relació a la condemna i l’actitud que ha adoptat Pablo Hasél: “ha cobrat notorietat (a més de per la condemna) pel sobtat anunci del govern sobre canvis legals per evitar restringir la llibertat d’expressió. Uns 200 artistes, inclosos el cineasta Pedro Almodóvar i l’actor Javier Bardem, han signat una petició, la setmana passada, en suport del raper”. Explica l’agència que “l’artista, que nom en realitat Pablo Rivadulla Duró, haurà de complir una sentència (...) per tuits i cançons que publicà entre 2014 i 2016 criticant la família reial espanyola i elogiant a un extingit grup espanyol armat d’extrema esquerra. ‘No permetré que em dictin el que he de pensar, el que he de sentir i el que he de dir’, digué dilluns a la nit Hasél a The Associated Press”. L’agència destacà sobretot “l’actitud desafiant del raper que va dir que les seves accions eren una crida ‘per organitzar la solidaritat i per portar la pressió als carreres, hi ha molta solidaritat de moltes persones que interioritzen que això no és tan sols un atac contra jo sinó contra les llibertat fonamentals, les llibertats democràtiques que aquest estat vulnera contínuament; davant una agressió al col.lectiu s’ha de respondre col.lectivament”. AP es refereix també al fet que “el govern espanyol de coalició d’esquerres anuncià inesperadament la setmana passada que farà canvis en el codi penal per eliminar les sentències de presó per ofenses que involucrin la llibertat d’expressió. No mencionà específicament a Hasél ni fixà una data pels canvis. La proposta és rebutjada de pla pel Partit Popular, el partit conservador, a l’oposició, i el partit d’extrema dreta Vox”.
El canal de notícies Euronews també se’n feia ressò, el dimarts de matí, explicant que “aquesta condemna no és la primera. Hasél fou condemnat el 2014 a dos anys de presó (sense que hi entrès), també per enaltiment del terrorisme per algunes de les seves cançons sobre els GRAPO, ETA o Terra Lliure. La suma de les dues condemnes és la que ha provocat que ara s’hagi ordenat l’entrada a presó”. Contextualitza explicant que “més de 200 personalitats de la cultura espanyola, entre d’altres Pedro Almodovar, el cantant Joan Manuel Serra o l’actor Javier Bardem, ha signat un manifest contra el seu empresonament”. Recorda el canal de notícies paneuropeu que “el seu cas recorda el d’un altre raper, el cantant mallorquí Valtonyc, que el 2018 fugí a Bèlgica per evitar entrar a presó després de ser condemnat també per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Aquests i d’altres casos han contribuït a obrir a Espanya el debat sobre el límits de la llibertat d’expressió. El Govern es planteja revisar el Codi Penal perquè aquests delictes deixin d’estar castigats amb penes de presó”.
L’agència de notícies britànica Reuters, amb seu a Londres, ha recollit igualment de la notícia, explicant que Pablo Hasél s’havia atrinxerat “el dilluns a una universitat del nord-est d’Espanya juntament amb un grup de seguidors” després que s’hagués exhaurit el termini “per entregar-se i començar a complir la pena”. La situació ha provocat “un enorme rebombori a Espanya i ha porta tel Govern a anunciar que suavitzarà les restriccions a la llibertat d’expressió”.
El diari britànic The Telegraph destacava que “el cas ha provocat” una onada de solidaritat com “un manifest” signat, entre d’altres, “per Pedro Almodovar i Javier Bardem” demanant la llibertat de Pablo Hasél.
A Alemanya, el Frankfurte Allgemeine Zeitung explicava que “la seva condemna (de Hasél) per ‘insultar i denigrar la corona’ i ‘glorificar el terrorisme’ es remunta als 64 missatges que va publicar a Twitter entre 2014 i 2016, així com a una cançó a YouTube. Havia insultat el rei jubilat Juan Carlos titllant-lo de ‘paràsit’ i ‘assassí’ i a la família reial de ‘banda mafiosa’. Va titllar l'alcalde de la seva ciutat natal, Lleida, de ‘freak que mereix un tret’. Al costat d’una foto d’un membre del grup terrorista d’esquerres Grapo, va escriure: ‘Les manifestacions són necessàries, però no suficients’. Abans de l’última sentència, que el Tribunal Suprem va confirmar finalment el maig del 2020, havia estat condemnat (anteriorment) a presó” per la qual cosa ara s’ha ordenat l’entrada a presidi, per l'acumulació de les dues penes. El diari germànic posa esment especial en que l’assumpte de Hasél ha provocat “un debat a Espanya sobre la llibertat d’expressió. A Madrid” hi hagué manifestacions per “demanar ‘Llibertat per Hasél’. Més de 200 artistes, inclòs el director Pedro Almodóvar, van signar una crida en què expressaven al raper la seva solidaritat. ‘Si deixem que Pablo entri a la presó, pot passar a qualsevol de nosaltres demà’, escriuen, comparant la situació a Espanya amb règims repressius com el Marroc i Turquia. El govern d’esquerres va anunciar la setmana passada que reformaria les lleis penals. El partit alternatiu d’esquerres Podemos vol abolir completament els delictes com ara insultar la corona i les institucions estatals, violar sentiments religiosos i glorificar el terrorisme”.
Al Regne Unit, la BBC, per la seva banda, explica l’afer de Pablo Hasél però sobretot posa esment en la polèmica que s’ha generat: “Més de 200 artistes (...) han signat una petició contra la seva presó. El govern espanyol té previst reduir la pena per ‘delictes d'expressió’ com la glorificació del terrorisme, els discursos d'odi i els insults a la corona i a la religió, en casos que impliquin activitats artístiques o culturals”. Recorda la ràdio i televisió británica que “no és l’únic cas” per l’estil a l’estat espanyol: “El 2018, un altre raper, conegut com Valtònic, va ser” condemnat “a tres anys i mig a Espanya, però va fugir a Bèlgica, on un tribunal va decidir no extradir-lo. Segueix buscat sota una ordre d'arrest espanyola. Diversos altres intèrprets o bloggers han caigut en el delicte de ‘glorificar el terrorisme’, que s'emmarca tan àmpliament que qualsevol exemple de justificació d'un acte terrorista, fins i tot si es va produir fa molt de temps, pot conduir a una condemna”. Per això, conclou, “el govern s’ha compromès a revisar la llei. L’enquadrament legal dels delictes d’expressió pot semblar un tema acadèmic i sec, però una explosió de grafitis a les ciutats espanyoles en defensa de Hasél en els darrers dies suggereix que molts dels joves espanyols creuen que hi ha en joc un problema real de llibertat”