Els resultats electorals del 14-F situen la CUP com a la cinquena força de l’arc parlamentari, amb nou escons. Els cupaires es tornen a convertir en força decisiva per garantir la majoria absoluta independentista, ja que ERC i Junts sumen 65 escons, tres per sota del llindar de la majoria absoluta. Ara bé, els anticapitalistes tenen l'opció d'entrar a govern i formar, per primera vegada, un tripartit independentista. O bé donar suport al govern d'ERC i Junts des de l'oposició, com han fet fins ara. L'esquerra independentista també podria decidir no investir el presidenciable d’ERC o Junts. Tot dependrà del nivell d’exigència que apliquin els anticapitalistes.
Des del casal independentista de Sabadell, la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, valorava els resultats, tot expressant que “no hi ha partidisme que valgui, hi ha consens de país. Hem de decidir com rescatem la població i avancem cap a l’autodeterminació i l’amnistia”. En aquest sentit, declarava que ja havia trucat als líders de les forces polítiques a favor del dret a decidir, ERC, Junts i En Comú Podem, per emplaçar-los a reunir-se i abordar la greu situació pandèmica i el conflicte Catalunya-Espanya.
Pel que fa al nivell de participació electoral, Carles Riera, candidat número dos, opinava que “és inadmissible que un milió de persones que viuen i treballen al nostre país no hagin pogut votar”. A més, denunciava que el 95% de persones catalanes residents a l’exterior no han pogut votar. “El vot pregat és un sistema inútil. I hem de treballar per millorar-lo”, sentenciava.
D’altra banda, fonts del partit declaraven a EL TEMPS que l’estat d’ànim a les files cupaires és d’alegria pel creixement de cinc escons, però al mateix temps de preocupació per la irrupció de Vox. Creuen que per frenar la ultradreta calen polítiques d’esquerres valentes, però, alhora, culpen PSC, C’s i PP d’haver preparat el terreny a la ultradreta portant el discurs de crispació al màxim.
Respecte a l’estratègia postelectoral, des de la CUP declaren que estan obligats a reunir-se amb En Comú Podem, ERC i Junts per acordar el futur polític en el si del sobiranisme. “Hem d’articular la majoria del país partidària de l’autodeterminació. No ens hem d’oblidar d’aquesta majoria”, insistien. A més, posaven èmfasi en el fet que “cal posar-se a treballar ja perquè hi hagi uns objectius comuns dins l’independentisme”.
Quant a la superació del 50% de vots independentistes, amb el resultat del 51,42%, els cupaires es mostraven prudents a l’hora de prendre decisions. “Hem fet un gran pas endavant, però la força que tenim l’hem d'organitzar”, insistien.
Sobre la incògnita de què farà la CUP pel que fa a la política de pactes postelectorals, veus internes del partit assenyalaven que, si és per avançar socialment i nacional, la CUP està disposada a tot.
En les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, les del 21 de desembre de 2017, la CUP va aconseguir quatre escons i 195.246 vots. El rècord electoral dels anticapitalistes es va produir l'any 2015, amb Anna Gabriel com a cap de llista. En aquella contesa electoral, els cupaires van obtenir deu escons i 337.794 vots. Ara, tan sols han quedat a un escó del rècord de 2015. Aleshores, van ser capaços de condicionar el full de ruta cap a la independència de Junts pel Sí, evitant que Artur Mas continués a la presidència. Tot sense entrar al Govern. Ara, però, amb un hipotètic escenari d'ERC encapçalant un govern independentista i amb una CUP necessitada de protagonisme i visibilitat, les coses poden canviar. Es produirà el primer tripartit independentista de la història?
Ja l'any 2017, ERC i Junts, que sumaven 66 escons, van necessitar l'abstenció en segona volta dels quatre representants cupaires per investir el president Quim Torra. Ara, quan sembla ser que ERC i Junts poden pagar cara la gestió de la pandèmia i les disputes internes, el preu del suport de la CUP i la investidura d'un president independentista, ja sigui Pere Aragonès o Laura Borràs, pot encarir-se i molt.
El camí de la CUP de cara a les eleccions del 14-F no ha estat fàcil. Des de bon començament, la campanya va patir sotracs. Per exemple, el 23 de gener, el Consell Polític de la CUP va aprovar, per àmplia majoria, tres documents que qüestionaven el plantejament electoral de la candidata, Dolors Sabater, per obrir la porta a entrar al Govern. També pel model de campanya, a parer seu, "massa personalista". Però les discrepàncies internes es van superar amb l'avanç de la campanya i els bons pronòstics de les enquestes.
Si bé a l'inici de campanya del 14-F Dolors Sabater va obrir la porta a formar un govern a tres bandes, amb ERC i Junts. L'aposta per formar un govern de coalició es va anar diluint amb el pas del temps malgrat que, avui dia, aquesta opció no és descartable. L'exalcaldessa de Badalona també va arribar a afirmar en roda de premsa que no investiria la candidata de Junts, Laura Borràs, però més tard va rectificar. El mateix va passar quan a Sabater li van demanar si la CUP estava preparada per assumir la conselleria d'Interior. Inicialment, va contestar que no, però tres dies més tard va esmenar-se per afirmar que "està preparadíssima".
La campanya cupaire ha fet tombs i giragonses, però l'esquerra independentista s'ha sabut desmarcar dels socis de govern per titllar-los d'"irresponsables" per les seves batusses internes i per "malbaratar la força de l'1-O". Així doncs, els anticapitalistes han estat capaços marcar perfil propi per mostrar-se com l'alternativa a ERC i Junts.
La cita electoral del 14-F s'ha vist marcada per una gran baixada del nivell de participació. L'alt nivell d'abstenció pot haver afavorit o perjudicat la CUP? Tal com explicava el politòleg Josep M. Reniu a EL TEMPS, normalment la baixa participació electoral repercuteix negativament en els partits "petits". Però, segons ell, en el cas de la CUP, el seu electorat fidel i el fet de tenir concentrat el vot en zones concretes li ha pogut permetre millorar el resultat de l'anterior contesa electoral. Bé, aquesta pot ser una causa, però el que està clar és que l'esquerra rupturista, enguany, ha sabut mantenir el nombre de vots –n’ha obtingut pràcticament els mateixos suports, que el 2017, 190.000– en un escenari advers.
Amb tot, caldrà veure què decideix l'assemblea dels anticapitalistes quant a la investidura d’un presidenciable independentista. Quines poden ser les condicions de la CUP per donar suport a un govern format per ERC i Junts? El programa electoral recull algunes de les propostes més reivindicades pels anticapitalistes com ara l'establiment d'una renda bàsica universal, la creació d'una banca pública o un referèndum d'independència de cara l'any 2025.
Ara, els anticapitalistes tenen l’oportunitat de tornar a condicionar governs, de posar i treure presidents i de decidir el rumb de la legislatura. L’última vegada que ho va fer, la legislatura va culminar amb l’1 d’octubre.