El PSC ha guanyat les eleccions catalanes en vots però ha empatat a escons amb ERC: amb 675.000 vots (amb el 99% escrutat), que representen un 23% del total, el PSC obté una victòria que difícilment portarà Salvador Illa a presidir la Generalitat. El candidat del PSC ja ha avançat que es presentarà a una sessió d'investidura i que «el canvi ha arribat per quedar-se», però l'aritmètica parlamentària farà difícil que Illa obtingui els vots suficients per guanyar-la. L'opció més clara del PSC seria un tripartit però ERC ja va anunciar abans de les eleccions que no arribaria a cap pacte amb aquest partit.
La suma dels partits antiindependentistes (Vox, PP i Ciutadans) amb el PSC només sumen 53 diputats, lluny dels 68 que permeten la majoria al Parlament. I la suma dels diputats d'En Comú Podem (8) tampoc no sumaria una majoria.
El PSC ha basat la seva victòria en les àrees més poblades de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i el Maresme.
Un dels factors que ha pogut propulsar els resultats del PSC ha estat l'anomenat Efecte Illa, que ha aprofitat el grau de coneixement del candidat socialista, Salvador Illa, el ministre de Sanitat durant la pandèmia, l'home del Govern que, durant la primera onada, entrava a totes les llars a través de la roda de premsa diària sobre l'evolució de l'alarma sanitària.
Fins i tot abans que Miquel Iceta -primer secretari del PSC- fos substituït per Illa al capdavant de la candidatura, les enquestes ja assenyalaven que el PSC milloraria resultats per la davallada de Ciutadans, que semblava perdre bous i esquelles per l'erràtica política de la formació taronja a Catalunya i a Espanya. Tot fa pensar que, a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, Ciutadans va aconseguir ser la força més votada gràcies a antics votants del PSC i ara, amb Pedro Sánchez al Govern espanyol, aquests votants tornen als socialistes. Per tal de recuperar aquests votants, el PSC ha mantingut un perfil conciliador, poc crític amb Ciutadans i molt crític amb els independentistes -tot i que les crítiques més dures no les ha formulat el candidat Illa sinó els seus companys de mítings (Pedro Sánchez, Meritxell Batet o Miquel Iceta).