Una participació baixa, com s’esperava, però no gaire allunyada d’unes altres cites electorals. Fins les 13 hores, el 22,8% dels catalans havien exercit el seu vot, una xifra sensiblement inferior a la de 2017 però que se situa ben a prop del 24,2% que hi va haver en 1999 —en els comicis que van enfrontar Jordi Pujol i Pasqual Maragall— i del 24,8% de 2010, les eleccions en què Artur Mas va posar fi al tripartit d’esquerres.
Cal tenir en compte, a més, les circumstàncies tan anòmales en què es desenvolupa la jornada electoral, en plena tercera onada de la COVID-19. El Govern català havia suggerit que la primera franja de votació, de les 9 a les 12 hores, quedara reservada als col·lectius de risc, així com ha fixat l’última hora del dia, de 19 a 20 hores, pels sospitosos d’estar contagiats de la malaltia o que guarden quarantena. Unes precaucions que han disparat el vot per correu, triplicant-se en comparació a 2017. En total, el nombre d’electors que ha enviat la seua papereta d’aquesta manera ascendeix al 5% del cens total, una massa de vots que s’incorporarà a l’urna a última hora de la jornada.
“La baixada de la participació era previsible al context de pandèmia, les eleccions que s’han celebrat a nivell internacional van patir una davallada semblant”, ha assenyalat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, qui s’ha felicitat per l’obertura del 100% de les meses, malgrat que en alguns casos haja calgut incorporar-hi els suplents. “No sabem encara la xifra concreta de suplents que han substituït els membres titulars, però podrem precisar-ho properament”. D’altra banda, segons ha informat Solé, “la Junta Electoral determinarà si s’allarga l’horari de votació en aquells col·legis de la demarcació de Barcelona que han obert una hora més tard”, per bé que ho ha considerat improbable.
La participació per zones
Per circumscripcions, la participació cau especialment a Tarragona —del 35,1% de 2017 al 22,7% d’enguany— i Barcelona —del 34,6% al 22,5%—, mentre que a Girona —del 35,2% al 24,3%— i Lleida —del 34,4% al 24,2%— ho fa una mica menys.
La comparativa per comarques indica que la mobilització és més elevada a les comarques d’interior que no a les grans àrees metropolitanes. És el cas de la Conca de Barberà, en què la participació a les 13 hores era del 25% (del 36,5% en 2017), mentre que en el Tarragonès era del 22,2% (del 35,6% en 2017).
A la demarcació de Barcelona, el 27,8 d’Osona (34,5% en 2017) i el 26,7% del Berguerdà (37,2%), on els partits independentistes acostumen a obtenir uns resultats més positius, contrasta amb el 22,4% del Baix Llobregat (34,7% en 2017) i el 21,8% del Vallès Occidental (34,4% en 2017), dues àrees en què el vot a les formacions estatals és més robust.
A les comarques de Lleida, el 27,7% de les Garrigues (37,2%) està clarament per sobre del 23% del Segrià (34,1% en 2017). Per últim, a les comarques gironines, la Garrotxa presenta una participació més elevada, del 27,2% (35,6% en 2017) que no el Gironès, on se situa en el 23,65 (35,5% en 2017).
El següent avanç de participació, amb dades de les 18 hores, servirà per confirmar —o no— aquesta tendència a la baixa, en qualsevol cas homologable a uns altres comicis —com els de 1999 o 2010— sense pandèmia.