A la una i quart del migdia de divendres dia deu, es presentà la darrera de les esmenes al projecte d'estatuts que havia de discutir el claustre de la Universitat de València. En aquell moment, un ample somriure dels membres de la ponència i un inici d'aplaudiment que acallà —protocolària— la mesa foren l'expressió de la satisfacció que envaïa els membres del Claustre. I no sense motiu. S'havia acabat, pràcticament, un llarg procés que ha conduït a dotar dels propis estatuts la més antiga de les universitats del País Valencià.
Un procés que ha tingut els inicis, inclús, abans de l'elecció de l'actual rector, Ramon Lapiedra, amb la designació de les norantanou persones que han integrat la comissió d'estatuts. Aquesta comissió es reunia per primera vegada el 14 de maig de l'any passat i nomenava un grup de quinze persones, que són les que en redactaren l’avantprojecte.
Des d’aquest punt inicial al deu de maig d'enguany, hores i hores de discussions, debats i transaccions, «fets amb una metodologia de debat i diàleg molt democràtica», en paraules de Vicent Soler —membre del grup de professors socialistes del claustre—, amb centenars d'esmenes presentades en tots els moments de la discussió i per tots els estaments universitaris, han conformat la lletra impresa que tan decisiva serà en el futur de la Universitat, 1 que quedava formalment aprovada pel claustre constituent, a les tres i trenta minuts, amb tres-cents trenta-sis vots a favor, noranta-un en contra, cinquanta-vuit en blanc i un nul.
Un procés llarg i fructífer La llarga durada dels debats ha motivat en algun moment la crítica interessada de certs sectors, especialment del diari Las Provincias, obsessionat a intentar descobrir il·legalitats en el procés i abocat a prestar suport a les postures feixistes del SEU i Alternativa Universitària. Tanmateix, aquesta durada, segons explica el professor Javier de Lucas, ha estat, precisament, «un èxit, perquè ha permès arribar, des dels treballs de la comissió, a uns estatuts consensuats», que responen als anhels majoritaris de la universitat.
Com assenyalava Josep Guia, vice-rector d'estatuts, i membre del Bloc, «potser ha estat el procés més llarg de tots els que s'han realitzat arreu de l'estat. A canvi, també ha estat el més participatiu». El mateix Guia assenyalà a EL TEMPS com a aspecte molt significatiu dels nous estatuts el fet de ser autoreferents. «Són uns estatuts dignes i sobirans, i sense referències externes a altres lleis, que, tot i que són respectades, no hi són esmentades». I, ja en concret, cal destacar-ne, sobretot, l'estructura en departaments, que seran les unitats bàsiques de la futura universitat i, òbviament, l'arrelament en el propi país». Un arrelament que, per al professor Vicent Martínez Sancho, «inicia un procés de recobrament». Procés que troba una de les expressions més clares en l'article 7, amb el reconeixement oficial de la llengua catalana com a pròpia de la universitat.
El rector Ramon Lapiedra n'assenyala dos aspectes com a destacables: «l'àmplia participació dels distints estaments a què dóna lloc en els òrgans de govern i la preocupació per potenciar l'estructura departamental, amb el que això comporta, de cara a la possibilitat de crear nous títols o fer desaparèixer alguns dels que actualment imparteix la Universitat».
Els estudiants
Entre els estudiants —especialment entre els del Bloc d'Estudiants Agermanats—, la satisfacció pels resultats era també la norma. Rafa Company destacava que la participació estudiantil en el procés havia anat a més i que la forta representació que permetran els nous estatuts «permetrà una flexibilització del moviment estudiantil». Per a Empar Piera, representant dels estudiants socialistes, el text és satisfactori, «a pesar d'algunes divergències», divergències que Vicent Soler i altres professors del PSOE també remarcaven, malgrat la valoració global positiva que en feien.
Les explicacions de vot posteriors a la votació remarcaren la impressió general del procés: amb l'excepció —lògica— del representant d'Alternativa Universitària, els restants claustrals que prengueren la paraula destacaren les possibilitats de futur que s'obrin per a una Universitat de València renovada que ara comença a caminar. Maria Teresa Yatas, en nom del Comitè d'Empresa, i els professors Rafael Pla, Javier de Lucas i Vicent Soler, en nom dels sectors que representaven en el claustre, es felicitaren per la consecució dels estatuts. Globus de color, aplaudiments i la música del Gaudemus Igitur —aquesta vegada i solemnement sí—, clogueren un dia i un any per a la història.
Ho digué el rector: «Fructífera i plena vida als nous estatuts de la Universitat de València».
Una experiència que fa bona via
Vicent Martínez Sanchoi Antoni Martínez Andreu van viatjar a la Universitat Autònoma de Barcelona per explicar el procés dc formació del Bloc i el de redacció dels estatuts, a instàncies del Col·lectiu per una Universitat Autònoma, Científica i Catalana, El procés en la UAB ha eslat més ràpid, i aquestes consultes es van realitzar després d'haver aprovat els estatuts, de cara a la formacíó del nou claustre í de l'elecció del rector.
També a Mallorca, el rector de la Universitat, Nadal Batlle, comentà que, en alguns punts, l'exemple de la Universitat de València ha estat enriquidor i alliçonador. D'altra banda, la transitòria 21 del projecte d'estatuts, que l'a referència a la regulació dc contractació dels PNNs ha esiat. igualment, imitada i seguida arreu de Pesi al,
Alguns del articles aprovats
Article 7
7.1. Són llengües oficials a la Universitat de València les que ho són del País Valencià. La llengua pròpia de la Universitat de València és la pròpia del País Valencià. Hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica: llengua catalana, com la recollida al text de l'estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, valencià (...)•
Article 14
Els departaments són les entitats universitàries que s'encarreguen d'organitzar i desenvolupar la investigació, les ensenyances i les altres activitats universitàries referents a un àrea de coneixement o conjunt d'àrees l'afinitat o relació de les quals en justifique l'agrupament orgànic, des d'un punt de mira científic i amb criteris d'eficàcia (...).
Article 15
Els departament imparteixen les disciplines pertanyents als plans d'estudis en un o més centres (...).
Article 163
163.4. La participació en els concursos implica el compromís, per part dels candidats, de romandre, si obtenen la plaça, en la Universitat de València almenys durant dos cursos acadèmics, amb el mateix règim de dedicació, i d'acreditar, a la fi d'aquests dos cursos, el coneixement de les llengües oficials a la Universitat de València.